LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

bloc de quart curs de l'institut Jaume Almera
  • rss
  • Inici
  • A DEBAT…
    • CONSUM
      • El nostre pa de cada dia
      • Hipnosi consumista
      • Responsables del que consumim
    • OBEDIÈNCIA A L’AUTORITAT
      • Obediència a l’autoritat
      • Obediència cega. L’experiment de Milgram
    • HUMANS I MÀQUINES
    • El show de Truman
    • CONTROLEM EL FUTUR?
      • Controlem el nostre destí?
    • LA LLIBERTAT ÉS UNA IL·LUSIÓ?
      • Humanitat i llibertat
      • Els límits de la llibertat
      • Frases per rumiar
      • Determinisme i llibertat
    • QUÈ CAL PROHIBIR?
      • Despullats pel carrer
      • Amb vel a l’escola
      • Com vestim
    • SOM IGUALS?
      • Nois i noies, iguals o diferents?
      • Submissió i discriminació
    • QUÈ ÉS L’AMISTAT?
    • NECESSITEM CONVENCIONS?
      • Convencions i convivència
      • Normes: naturals o convencionals?
      • Convencions i educació
      • Reglament de l’institut
    • CAL QUE HI HAGI PODERS QUE ESTABLEIXIN NORMES?
      • Poder, normes i sancions
      • Calen els governants?
      • Quina relació hi ha entre l’ètica i la política?
    • LA ESPONTANEÏTAT, ÉS UN VALOR?
    • CAL SER SINCERS?
      • Som mentiders per naturalesa?
      • Sinceritat i poder polític
  • Per escriure millor
    • QUINA IMATGE TINC DE MI COM A ESCRIPTOR O ESCRIPTORA?
    • DECÀLEG DE LA REDACCIÓ
    • LES CIRCUMSTÀNCIES DE L’ESCRIPTURA
    • CONSELLS PER A LA PLUJA D’IDEES
    • PER FER CRÉIXER LES IDEES
    • L’ORGANITZACIÓ DE L’ESCRIT
    • FRASES LLARGUES O CURTES?
    • VUIT CONSELLS PER ESCRIURE FRASES EFICIENTS
    • MARCADORS TEXTUALS
    • ORGANITZACIÓ DE LA PÀGINA IMPRESA
    • PUNTUACIÓ. Shahespeare. Somni d’una nit d’estiu
    • CORREGIM UN ESCRIT
      • Avisos parroquials espanyols
      • Reglament de règim intern
      • Un foso medieval para la última frontera de Europa
      • Excés d’oralitat
      • Carta als socis
      • Guerra al menjar porqueria
    • CLOZE
      • Detreminisme i llibertat
      • Normes: naturalesa o convenció?
      • Llibertat i espontaneïtat
    • COM REVISAREM ELS ESCRITS?
    • TALLER DE REDACCIÓ DE LA UPF
      • PLANIFICACIÓ
        • ANALITZAR LA SITUACIÓ
        • MÈTODES PER A GENERAR IDEES
          • El cub
          • Escriptura lliure
          • Extreure idees de la bibliografia
          • L’estrella
          • Mapa d’idees
          • Pluja d’idees
          • Relacions lògiques
        • ORGANITZAR IDEES
          • La classificació
          • La comparació i el contrast
          • La jerarquització
          • La relació causa-efecte
          • L’esquema
      • REVISIÓ
        • Qüestionaris
        • Tècniques de revisió
      • TEXTUALITZACIÓ
        • CONNECTORS
        • EL PARÀGRAF
        • MILLORAR L’ESTIL
          • Regles per millorar l’estil
            • Regles per millorar les frases
            • Regles per escollir les paraules
          • Exercicis
        • PUNTUACIÓ
          • Els parèntesis
          • Els punts suspensius
          • La coma
          • La cursiva
          • Les citacions
          • Les cometes
          • Notes a peu de pàgina
          • El guió
          • El punt i coma
          • El punt
          • El signe d’exclamació
          • El signe d’interrogació
          • Els dos punts
    • Titulars de premsa equívocs
  • Textos breus per treballar
    • ISABEL LLAUGER
      • Càpsules
    • MANUEL VICENT
      • Resetear
    • JOSEP MARIA TERRICABRAS
      • Rosell o la moral mal entesa
      • Elogi de la política
    • ESCRITS DE TERTULIANS
      • Alba Canals. Objectiu acomplert
      • Cristian Alvarez. Qüestió de mercat
      • David Garcia. L’hora de fer els deures
      • Emma Puig. El clarinet
      • Júlia Xaubet. Aranyes
      • Kim Rodríguez. Es busca!!!
      • Laia Monells. Per què jo? Per què no?
      • Laura Fernández. El valor del que tenim
      • Maria Samon. Amb un hematoma a l’ull
      • Martí Cavaller. M’he quedat sense galetes!
      • Raül Gómez. La mandra, és possible esquivar-la?
      • Ainoa Pubill. Dulces rosquillas
      • Héctor Calvet. M’ha picat un mosquit!
    • VICENÇ VILLATORO
      • Necrològiques
    • ALBERT PLA NUALART
      • Enlloc com a casa
      • Un a un
      • Li agrada però la preocupa
      • El destí de l’espoli
      • No sigui que, no fos cas que
      • Oblida-ho
      • Val més que hi vagis tu
      • Ovacionat per part del públic
      • Bocamolls i xivatos
      • Per a què ho vols?
      • Vaig de seguida
      • Pujarem a la nòria i als cavallets
    • JOSEP MARIA ESPINÀS
      • Pastís de la Sagrada Família
      • Què passa amb els polítics?
      • El dret futbolístic de l’engany
      • Apunt sobre cinturons
      • Quan dir “el més” no és seriós
      • Més enllà de la llei civil
      • Jo no sé quin “kaphna” tinc
      • L’atzar seductor de l’autobús
      • El valor de la imperfecció
      • Cap a l’educació automatitzada
      • Un ridícul atac a la llibertat
      • La mort d’una vella pipa
      • La llei del pa amb tomàquet
      • Vida i mort de les claus
      • Quan els cognoms parlen
      • Els bons escriptors periodistes
      • La humanitat sencera de la ciutat
      • La tortura de portar camisa
      • Els castells, projecte de futur
      • Singular pervivència de la “miss”
      • La gran regata de la vida
      • Ficció? no ficció? Literatura
      • L’apoteosi del comerç universal
      • El públic comença a badallar
      • Els peus no mereixen la violència
      • No és una qüestió de centímetres
      • L’última ofensa al gos
    • RAMON SOLSONA
      • El papa, en direcció contrària
      • El dit a l’ull
      • Butxaquejar sense butxaques
      • El silenci dels dits
      • La noia de la coca-cola al front
      • Pell de sap i iogurt de mànec
      • Un euro
      • Companys de pis
      • Enciam amb gust d’enciam
      • Jo tinc mala consciència
      • L’art de no mirar
      • Pícnic al cine
      • Qui farà els paquetets, ara?
      • És dels pocs que saluden
      • Pintar-se les ungles a l’autobús
      • Un tresor de 700 milions d’euros
      • No es veurà afectada la qualitat
      • Cinc ratolins al clot d’un arbre
      • Una pregunta perillosa
    • JOAN BARRIL
      • El dia que Déu ens va castigar
    • EMMA RIVEROLA
      • L’enemic ets tu
      • La calç no tapa el mal
      • Dóna’ns una lliçó
    • XAVIER BOSCH
      • Aparcar a la plaça dels discapacitats
    • MANUEL CUYÀS
      • Calor d’havent dinat
      • Festa major
      • La confitura de Torrent
    • JOSEP MATAS
      • Cambrers i turistes
    • ANNA BALLBONA
      • Cartells, safaris i metàfores
    • GABRIELA CAÑAS
      • De trapos y siliconas
    • FERNANDO SAVATER
      • La vacante de Dios
      • Hasta cuándo?
    • GEMMA LIENAS
      • Felices lecturas
      • Orgullo moral
      • El ladrillo y el burdel
    • JOSEP GIFREU
      • El retrat d’Aisha
    • XEVI SALA
      • La meitat del que tens
    • JAUME CABRÉ
      • Noms
      • Elogi del professor de secundària
      • La relectura
      • El plaer de narrar
    • SEBASTIÀ ALZAMORA
      • Quin fum fa? fa un fum fi…
    • QUIM MONZÓ
      • No todo es sexo en la vida
      • Renovarse o morir, unos y otros
      • Crónicas marcianas
      • De aquí a dos días, Semana Santa
    • ÍÑIGO LAMARCA
      • Un deber moral
    • SALVADOR GINER
      • Les ètnies, un mal que no s’atura
      • La bicicleta amenaça
      • Reglar malament és no reglar res
    • MARIA MERCÈ ROCA
      • Dies difícils
      • Passar gana
      • Fer-se grans
      • Dictadura
    • ANTON COSTAS
      • Fallen les oportunitats
    • J.M. FONALLERAS
      • Promoció del fetitxisme
    • PILAR RAHOLA
      • Alegrías al aire
    • FRANCESC ESCRIBANO
      • El meu cul, el meu capital
    • ENRIC HERNÁNDEZ
      • ¿Solidària, la banca?

Els sentiments.

xeniaalonso | 22 maig 2017

Els sentiments, depèn del moment són fantàstics o totalment al contrari, un desastre. En el moment que són un desastre, t’agradaria poder canviar-los al teu gust, però per desgracia no es pot.

Hi ha diferents tipus de sentiments: la felicitat és una de les que et fa gaudir més, també hi ha la tristesa, que aquesta conjuntament amb l’impotència són pel meu gust els pitjors sentiments de tots.
Per altra banda, hi ha els que són bonics, per exemple: estimar alguna persona… però també si no surt del tot bé, potser és un desastre i en aquell moment t’agradaria canviar els teus sentiments.
Moltes vegades els éssers humans, en general enyorem o volem el que no tenim i a la vegada, quan ho tenim no ho valorem. O també desitgem algún objecte material o inmaterial i quan l’obtenim al cap del temps l’apartem o ja no ens agrada i en volem un altre de ben diferent, perquè mai o quasi mai ens conformem amb el que tenim.

En conclusió, que els sentiments de les persones semblen un galliner, ja que de la felicitat podem passar a la tristesa en un tres i no res i a      l’ inrevès. Vaja, que els éssers humans, en els sentiments, som una caixa de cordills tots ben entortolligats!

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
General, Tertulians 16-17, Xènia Alonso
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

HypePort una reflexió.

davidfernandezsanahuja | 22 maig 2017

Hi havia una vegada una família que vivia als afores de HypePort. Aquesta població era un petit llogaret pesquer situat al nord-est de Noruega. Aquesta petita vila, celebrava una gran festa per commemorar la nit més bella de tots els temps, aquella nit en què una família va tenir una trobada màgica amb un conill. Aquest animaló els donà un favor pel qual assegurava la presència de peixos a la seva costa. Quan els habitants del poble s’assabentaren varen decidir que aquell dia marcaria un abans i un després a la seva història.

Cada any quan se celebrava la festa l’11 de gener sempre lluïa un sol radiant, els nens jugaven per la fira, els pares i mares explicaven contes de fantasia i encenien focs artificials. Dos-cents anys després un 11 de gener va succeir un fet sorprenent:  Aquest cop no fou així, bufaven grans cops de vent, sonaven trons acompanyats de llampecs. La persona més sàvia del poble esmentà que aquella família que es trobà el conill deixà per escrit en una botella què passaria en cas de sobre pescar  la costa, el conillet màgic  retiraria aquella gran ajuda.

Des de feia uns mesos aquell petit poble pesquer patia una forta crisi que els obligà a pescar més del necessari per poder sobreviure i vendre el peix en els mercats propers a la localitat. Això provocà l’incompliment de les condicions que havia posat el conillet i suposava la retirada de la presència dels peixos.

L’endemà de l’11 de gener es  van reunir els membres més importants al poble:  l’alcalde, el savi, el qual fou invitat, i el representant dels pescadors. Van decidir intentar tornar a passar per aquell camí forestal on feia dos-cents anys la família es trobà el conill.

Enviaren una família semblant. Quan es dirigien al camí forestal, un dels membres començà a reflexionar sobre el succeït. Passades dues hores fou capaç d’arribar a una conclusió, la qual va compartir amb la seva família: tots els habitants del poble havien tingut un mal comportament a l’hora de sobre pescar; la manera de fer va ser inapropiada i haurien d’haver intentat trobar una solució alternativa per superar la crisi perquè havien posat en perill l’ecosistema marí del seu entorn.

Sobtadament va aparèixer aquell conill màgic el qual havia escoltat aquella reflexió. Va decidir tornar a donar el privilegi en aquell petit poble si prometien no tornar a posar en perill aquell fràgil i sofisticat espai marí. Passat un més tots els habitants varen jurar que no tornarien a repetir aquelles accions que quasi els arruïnen del tot. I varen tenir peixos per sempre.

 

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
David Fernández, General, Tertulians, Tertulians 16-17
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

L’expedició Fotogràfica.

mireiarodriguezcorbera | 22 maig 2017

El divendres va ser un dia molt especial per mi, ja que va ser un dia que vaig poder fer el que més m’agrada lliurement. Ens vam allotjar a un càmping a prop d’Olot, allà vam estar cinc dies, però el dia que més em va agradar va ser el divendres.

Em vaig despertar, vaig anar a passejar la Blue, el meu gos, i mentre passejava pels camps plens de flors, la majoria de color groc, vaig tenir la idea de quedar-me al camp a fotografiar-les. Vaig anar a deixar a la Blue i a agafar la càmera. Mentre feia fotografies no convincents pel meu gust, vaig començar a tenir idees de com poder fer sombres, fer reflexes amb l’aigua, fer gotes d’aigua i posar-les a les flors, fins i tot vaig tenir la idea de posar una gota d’aigua a l’objectiu de la càmera.

La primera fotografia que em va quedar molt bé pel meu gust va ser quan vaig preparar una flor, una margarida, li vaig posar gotes d’aigua, així donava la sensació de la rosada del matí. La càmera va fotografiar molt bé els detalls de la flor i de les gotes d’aigua.

Desprès vaig fotografiar les flors més abundants, que eren dents de lleó. Primer vaig fotografiar tot el camp, amb unes enfocades i amb les altres desenfocades, però la imatge no em va convèncer. Més tard les vaig fotografiar per separat, enfocant una o dues flors. Aquestes imatges van quedar molt bé, ja que es podien apreciar tots els detalls dels pètals, de la tija, etc.

La fotografia que més em va impressionar feta per mi, va ser una col·lecció de dents de lleó. Aquestes fotografies estan fetes des de sota de la flor, fotografia la tija i els pètals de sota de la flor, però amb la llum del sol darrera de la flor, així fa una llum natural molt bona. La fotografia va quedar molt bé, ja que es veuen tots els detalls de la tija i de la flor i a part la llum natural del sol fa un contrast molt bo per la fotografia.

IMG-20170414-WA0003

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
General
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

La Coca-Cola.

eliacunillera | 23 abril 2017

La coca-cola es una bebida refrescante que contiene un gran porcentaje de gas, producida por The Coca-Cola Company. Vendida a nivel mundial en tiendas, máquinas expendedoras, restaurantes…etc.

La coca-cola es el refresco más comprado a nivel mundial y su mayor competencia actualmente, es la Pepsi. En un principio fue creada para ser una bebida medicinal patentada, es decir, protegida de la competencia comercial ya que su método de fabricación se mantenía en secreto. El 8 de mayo de 1886 por el farmacéutico John S. Pemberton la inventó, quería crear un jarabe para los problemas de digestión y que además aportase energía. Y ha acabado siendo una de las bebidas más consumidas del siglo XXI.
El distintivo sabor a cola proviene en su mayoría de la mezcla de azúcar y aceites de naranja, limón y vainilla. En algunos países, como Estados Unidos y Argentina la Coca-Cola es endulzada con jarabe de maíz. En México y Europa Coca-Cola sigue usando azúcar.

Existen distintos variantes de la coca-cola, fabricados por la misma empresa, como por ejemplo: la Coca-Cola Light y la Coca-Cola Diet; otras son la Coca-Cola sin cafeína, Coca-Cola Cereza, Coca-Cola Vainilla, Coca-Cola Zero, entre otras lanzadas especialmente como la de sabor a limón.

 

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
General
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Magic cubes: “Un mundo de vicio.”

polmorenojimenez | 20 març 2017

El cubo de Rubik es un rompecabezas inventado por Erno Rubik en 1974. Originalmente llamado “cubo mágico”, el rompecabezas fue licenciado por Rubik para ser vendido con el nombre de “Rubik’s Cube”.

Un cubo de Rubik clásico, posee seis colores en sus respectivas caras (tradicionalmente blanco, rojo, azul, naranja, verde y amarillo), con un mecanismo que permite girar cada cara 360º o más. El objetivo es, una vez mezclados los colores, volver a unirlos como en el inicio. Para realizar este objetivo, existen miles y miles de patrones, páginas web, vídeos, imágenes, y hasta dispositivos programados.

Una vez introducidos en el tema, hay que saber qué hay detrás de todo eso.

En este mundo tan extenso, siempre ha existido la competitividad para ver quién hace el cubo antes. Gracias a esto, se inició este mundo competitivo donde se realizan competiciones entre los mejores, en torneos internacionales con premios económicos. Y no sólo hay competiciones, también hay una inmensidad de variedad entre todos los cubos.

Hay cubos 3x3x3 (el clásico), 4x4x4, y hasta el más grande creado hasta la fecha: el 22x22x22. También hay gran variedad de colores, formas, modificaciones, etc.

Pero una vez te especializas en el tema, uno no puede parar de comprar más cubos de diferentes colores, formas, mejoras de algunos, ya que al acabar uno quieres otro con la dificultad aumentada para más entretenimiento… Y realmente convertirse en una adicción.

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
4 ESO B, General, Pol Moreno
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Avis

blancaamich | 20 març 2017

Els meu avis eren persones fantàstiques. Sovint veig parelles que s’estimen però mai n’he vist una com la dels meus avis, allò era una gran descripció de com ha de ser una parella i com s’han de cuidar l’un del altre. Les seves històries que explicaven junts són les millors històries que ningú m’explicarà mai.

Cent mil històries dels estius a Calella de Palafrugell, que si pescaven taurons amb la barca de l’avi, que si marxaven en bicicleta a buscar bolets i trobaven porcs senglars. Sí, el meu Avi era així, un home que no tenia por a res, i que faria el que fos per la seva família, molt tranquil i alegre, diguessim que era l’home de les aventures, si marxaves amb ell a passejar tornaves a casa amb cent històries diferents. Amb l’Àvia passava el mateix, era molt tranquila i amb un somriure sempre a la cara que provocava que el teu ho fos el doble. Jo em sentia molt segura al seu costat.

Si fa uns anys m’aguessin dit que ara no hi serien els hagués disfrutat molt més. Eren tan positius que ara em falta la seva positivitat, haig de dir que sense ells em sento una miqueta més sola. Us trobo a faltar Avis!

Comentaris
Comentaris tancats a Avis
Categories
4 ESO B, Blanca Amich, blancaamich, General

Una mañana especial.

erikruizpujol | 20 març 2017

Era una mañana del domingo, podría ser como todas las demás, con el café mañanero y la luz atravesando la cortina que se entrecorta en pequeñas ráfagas . Pero no, esta mañana era diferente, me desperté sin a penas ver nada, con los ojos entreabiertos, para poder observar algo decidí palpar lo que había a mi alrededor. Noté algo extraño, me pregunté si era mi perro, pero recordé que estaba en su colchón. Me froté los ojos con mis manos húmedas y cálidas, para poder ver mejor miré a mí derecha, no había nada, miré a mí izquierda, sorprendido me encontré un cuerpo somnoliento de una bella y joven mujer semidesnuda. Los rayos de luz que pasaban por la cortina hacían resaltar sus curvas como si de una montaña rusa se tratase. Subí la mirada acompañándola con una dulce caricia que recorría su cuerpo de piel tersa, hasta llegar al rostro, era simplemente hermoso. Sus labios gruesos y perfectos creaban una expresión somnolienta, pero eso no le impedía dejar de ser hermosa. Cuando llegué a mirarla a los ojos, éstos se abrieron de una forma delicada e inocente, mostrando un iris de color azul grisáceo con trazos de negro aclarado que en combinación formaban ese hermoso color, al igual que ella entera. De su boca salieron palabras con una entonación dulce pero dormida aún, sus buenos días entraron en mis oídos y en vez de ir al cerebro , fueron directos al corazón. Le respondí de igual modo, creándose así una pequeña sonrisa que posteriormente dejaría paso a un beso, su forma de besar era inigualable y única, sus labios chocaron contra los míos haciendo que nos evadiésemos de este mundo. Sólo con un beso mágico.

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
4 ESO B, Erik Ruiz, General
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Porsmilin

hugomamdy | 17 març 2017

Porsmilin es una playa situada en Bretaña en un pequeño pueblo llamado Locmaria-Plouzané, no es la playa más grande ni la más pequeña, sino que es perfecta para este pueblecito. Por las mañanas se puede sentir el viento fresco de las típicas mañanas de primavera. Hace un poco de calor como para quitarse los zapatos y andar en la arena suave, como estar andando  por las nubes, llegar hasta  el mar, notando un frescor más grande pero que acaba siendo agradable. La playa en sí, es muy curiosa, rodeada de acantilados.  Por encima hay  un bosque donde se puede observar la diferencia entre el  mar como el cielo sin sus nubes y el bosque verde  en el cual se olisquean las hojas húmedas que te hacen pensar en lluvias calmadas sin tormenta. Cuando nos situamos en la playa y miramos hacia el mar se puede distingir una isla muy cercana a la tierra firme. La isla es muy montañosa,  con una tirolina se puede pasar desde la tierra firme hasta la isla. La playa rodeada de piedras,  que por culpa de las mareas nunca son iguales, va cambiando de manera que el mar dibuja su forma en las piedras y los peces, víctimas de la marea, se quedan atascados en huecos de agua poco profunda; y así los niños juegan con ellos y los devuelven al mar  creando una armonía entre la naturaleza y el ser humano. En las piedras se puede ver a unos niños pescando con su abuelo peces para dejarlos en el mar, felices estaban, felices están y los recuerdos se quedarán.

 

 

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
4 ESO B, General, Hugo Mamdy
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Una historia que llegó a su fin.

hugomamdy | 17 març 2017

Un niño llamado Lucien Causeur, vivía en un pequeño pueblo llamado Locmaria-plouzané, con sus 8 hermanos y hermanas, su madre y su padre. Su padre era un campesino, tenía sus propias tierras e iba al mercado a vender todos y cada uno de sus mejores verduras. Su madre tenía una belleza que te cortaba la respiración y una voz que atraía a todos los curiosos.
La vida de campo era muy difícil, el padre de Lucien no podía encargarse de su huerto solo, y le pidió ayuda a su tercer hijo, Lucien, que después de llegar de la escuela tenía que ir al huerto, después ayudar a su madre a preparar la cena, más tarde ayudar a sus hermanos con los deberes, y después de todo esto si aún tenía tiempo podía empezar a estudiar.
Un día, un cura vino a la escuela a para visitar, era alto y con la barriga bien llena, se le podía ver el pelo castaño que se volvía oscuro y pocos  eran grises. El cura se fijó atentamente a un niño sentado en  la esquina del final, no era muy alto por su edad, tenía las manos muy dañadas, de cara tenía un aspecto de un chico mucho más mayor que de su propia edad, tenía unos 13 años. El cura se acercó con tranquilidad hacia el niño y le preguntó.
-¿Cómo te llamas?
El chico lo miró con cara de miedo, pero le respondió con seguridad y amablemente como dijo su madre que tenía que hablar a la gente importante- Lucien, Lucien Causeur.
El cura se quedó reflexionando un rato mirando por la ventana, que daba hacia un campo verde rodeado de árboles que cambiaban de colores según las estaciones.
-¿Me podrías presentar a tu familia?
El chico se quedó atónito, no supo que responder en el instante, no sabía que iba a pasar, si era algo bueno o malo. Lucien movió la cabeza de arriba hacia bajo dos veces. El cura recogió su abrigo que dejó en el perchero, pero antes de irse se giró y me dijo.
-Estaré a fuera esperándote, no te olvides.
Llegó la última hora y el cura acompañó a Lucien a su casa, no era muy grande la casa en la que vivía pero había el espacio suficiente para todos ellos. Al llegar a la puerta la madre vio al cura, entonces hizo una mueca y se acercó y nos abrió la puerta. Al abrir esbozó una gran sonrisa, pero por dentro se preguntaba que había hecho. Empezaron a hablar mientras yo me marchaba para ayudar a su padre en huerto.
Más tarde volví a casa y el cura aún estaba, la hora se acercaba a las ocho, su madre le dijo que se quedaba a cenar que tenía una buena noticia para él. Al fin y al caso si era buena entonces no pasaba nada. Nunca había visto a su madre así tan contenta, no parecía ser la misma los otros días.
Nos sentamos en la mesa y comimos juntos, al acabar el cura se levantó y dijo.

-Muchas gracias por vuestra hospitalidad, y con eso ahora señorito Lucien le diré la noticia, usted ha sido el mejor alumno de la clase con las mejores calificaciones y sabemos los problemas
que tienen vuestros padres, por eso la iglesia de Locmaria-Plouzané le pagará todo y cada uno de sus años de estudio en la escuela de monjes, con alojamiento y todo incluido.
No se lo podía creer, era como un sueño hecho realidad, por fin iba a poder hacer lo que él quería tanto, ser ingeniero nuclear, y con esos estudios podía llegar fácilmente.
Pasaron los años y llegó a sus estudios de ingeniería. Antes de cumplir sus veinte años en un bus vio a la chica más hermosa que nunca había visto, tenía el pelo rizado de color marrón chocolate, una piel que parecía más suave se la seda y unos ojos marrones claros que le daba su carácter de alegría constante. La veía cada día en el bus, el bus iba en dirección del campo de football, era la única chica de todo el club de football, lo que hacía que todos los chicos estuvieran detrás sin parar, pero nunca se fijaba en los otros chicos, no le interesaba, pero un día sin querer se chocó contra Lucien, el golpe fue bastante fuerte, al levantarse la chica le recogió sus gafas y se las dio.
-Perdón- dijo la chica- no te había visto, ¿cómo te llamas?
-Lucien Causeur, y ¿tú?
-Me llama Marie-Claire
Desde este instante no se separaron ni un solo día.
Lucien trabajó en submarinos nucleares y centrales nucleares, lo que hizo que tuvieran que cambiarse de casa.
Marie-Claire tuvo muchos trabajos estando en una época muy machista. Pero ella siempre luchó por sus derechos y por el de todas las demás.
Se casaron cuando Lucien tenía veinticinco años y Marie-Claire veintidós. Tuvieron  tres magníficos hijos que a su vez tuvieron sus hijos.
A los 75 años le diagnosticaron cáncer de cerebro y no se podía hacer nada para curarlo. Un año después todo parecía ir bien, estaba con sus nietos jugando y haciendo windsurf. Pero lo que no sabía era que esta sería su última vez. Dos meses más tarde su cáncer aumentó, y tuvo que ser hospitalizado, estaba sufriendo mucho, y un día entró en coma, por turnos los más cercanos iban entrando poco a poco, pero le faltaban dos personas por escuchar, sus dos nietos de Cabrils. Le enviaron una nota de audio y la madre de los dos nietos se lo hizo escuchar.
Pasaron dos días y el tiempo se paró por un segundo, y la vida siguió adelante, como si no hubiese pasado nada. El viento que sopla por las mañanas, las velas navegando, los pájaros volando, el árbol creciendo, esté donde esté siempre está cerca; una perosna que se ama nunca se olvida, se le da otra forma.

31/12/16

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
4 ESO B, General, Hugo Mamdy
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Internet

jessicapereira | 17 març 2017

Hay millones y millones de personas que utilizan Internet a diario, pero hay gente que no se da cuenta de lo que es. Tiene muchas ventajas y también muchos inconvenientes.   Pero definitivamente, ¿qué es Internet ?

Internet es una enorme red que conecta redes y computadoras distribuidas por todo el mundo, permitiéndonos comunicarnos, buscar y transferir información. Su origen  se debe a unas necesidades militares en EEUU,  en 1960.  A lo largo de los años, internet empezó a gustar a las compañías y fue evolucionando hasta el día de hoy. Hoy en día Internet es una gran red social donde la gente se comunica, aprende, busca información sobre la actualidad, etc…

Por una parte, esto puede tener ventajas como por ejemplo: hacer la comunicación mucho más sencilla como también la búsqueda de información, el seguimiento de esta a tiempo real… Es posible compartir muchas cosas personales y conocimientos que a otro le pueden servir .

Por otra parte también tiene desventajas como por ejemplo: es muy adictivo, existen los virus informáticos o spam y también el robo de identidad. Es posible encontrar información incorrecta y desagradable, entre muchos inconvenientes más.

Definitivamente,  Internet es una red enorme, disponible casi en todos los países. Tiene infinidad de usos personales o más bien generales. Por eso tiene tantas ventajas como desventajas.

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
4 ESO C, General, Jéssica Pereira
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

« Previous Entries Next Entries »

un bloc per escriure el que pensem i pensar el que escrivim

articles recents

  • Revolució
  • Take me back
  • El canvi
  • Mi mundo- Hard GZ
  • La Desconfiança
  • Te añoro
  • L’home més ràpid del món – The Flash
  • Em penedeixo
  • Si et torno a veure
  • Em penedeixo
  • L’alquimista
  • ETS CULPABLE
  • 24 personalitats
  • Into the Wild (Llibertat Salvatge)
  • La teoria del meu avi

els treballs i els dies

setembre 2025
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« març    
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
2930  

Arxius

Categories

administrador

  • Entra
  • RSS dels articles
  • RSS dels comentaris
  • WordPress.org

visites

Web Sites Counters

Consultes lingüístiques

  • Centre de Redacció de la UPF
  • Corrector "Lanuagetool"
  • Corrector castellà
  • Corrector català softcatalà
  • Diccionari Enciclopedia catalana
  • Diccionario de la lengua española
  • Eines
  • Institut d’estudis catalans. Gramàtica
  • Optimot. Consultes lingüístiques
  • Refranyer català-castellà

Educació

  • Agrupació Escolta "Serra de Marina"
  • Estudiar a Catalunya
  • Institut Jaume Almera

Premsa

  • Ara
  • Avui
  • Catalunya ràdio
  • El mundo
  • El país
  • El periódico
  • La vanguardia
  • Periodismo humano

des d’on ens llegeixen?

rss Comentaris RSS valid xhtml 1.1 design by jide powered by Wordpress get firefox