LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

bloc de quart curs de l'institut Jaume Almera
  • rss
  • Inici
  • A DEBAT…
    • CONSUM
      • El nostre pa de cada dia
      • Hipnosi consumista
      • Responsables del que consumim
    • OBEDIÈNCIA A L’AUTORITAT
      • Obediència a l’autoritat
      • Obediència cega. L’experiment de Milgram
    • HUMANS I MÀQUINES
    • El show de Truman
    • CONTROLEM EL FUTUR?
      • Controlem el nostre destí?
    • LA LLIBERTAT ÉS UNA IL·LUSIÓ?
      • Humanitat i llibertat
      • Els límits de la llibertat
      • Frases per rumiar
      • Determinisme i llibertat
    • QUÈ CAL PROHIBIR?
      • Despullats pel carrer
      • Amb vel a l’escola
      • Com vestim
    • SOM IGUALS?
      • Nois i noies, iguals o diferents?
      • Submissió i discriminació
    • QUÈ ÉS L’AMISTAT?
    • NECESSITEM CONVENCIONS?
      • Convencions i convivència
      • Normes: naturals o convencionals?
      • Convencions i educació
      • Reglament de l’institut
    • CAL QUE HI HAGI PODERS QUE ESTABLEIXIN NORMES?
      • Poder, normes i sancions
      • Calen els governants?
      • Quina relació hi ha entre l’ètica i la política?
    • LA ESPONTANEÏTAT, ÉS UN VALOR?
    • CAL SER SINCERS?
      • Som mentiders per naturalesa?
      • Sinceritat i poder polític
  • Per escriure millor
    • QUINA IMATGE TINC DE MI COM A ESCRIPTOR O ESCRIPTORA?
    • DECÀLEG DE LA REDACCIÓ
    • LES CIRCUMSTÀNCIES DE L’ESCRIPTURA
    • CONSELLS PER A LA PLUJA D’IDEES
    • PER FER CRÉIXER LES IDEES
    • L’ORGANITZACIÓ DE L’ESCRIT
    • FRASES LLARGUES O CURTES?
    • VUIT CONSELLS PER ESCRIURE FRASES EFICIENTS
    • MARCADORS TEXTUALS
    • ORGANITZACIÓ DE LA PÀGINA IMPRESA
    • PUNTUACIÓ. Shahespeare. Somni d’una nit d’estiu
    • CORREGIM UN ESCRIT
      • Avisos parroquials espanyols
      • Reglament de règim intern
      • Un foso medieval para la última frontera de Europa
      • Excés d’oralitat
      • Carta als socis
      • Guerra al menjar porqueria
    • CLOZE
      • Detreminisme i llibertat
      • Normes: naturalesa o convenció?
      • Llibertat i espontaneïtat
    • COM REVISAREM ELS ESCRITS?
    • TALLER DE REDACCIÓ DE LA UPF
      • PLANIFICACIÓ
        • ANALITZAR LA SITUACIÓ
        • MÈTODES PER A GENERAR IDEES
          • El cub
          • Escriptura lliure
          • Extreure idees de la bibliografia
          • L’estrella
          • Mapa d’idees
          • Pluja d’idees
          • Relacions lògiques
        • ORGANITZAR IDEES
          • La classificació
          • La comparació i el contrast
          • La jerarquització
          • La relació causa-efecte
          • L’esquema
      • REVISIÓ
        • Qüestionaris
        • Tècniques de revisió
      • TEXTUALITZACIÓ
        • CONNECTORS
        • EL PARÀGRAF
        • MILLORAR L’ESTIL
          • Regles per millorar l’estil
            • Regles per millorar les frases
            • Regles per escollir les paraules
          • Exercicis
        • PUNTUACIÓ
          • Els parèntesis
          • Els punts suspensius
          • La coma
          • La cursiva
          • Les citacions
          • Les cometes
          • Notes a peu de pàgina
          • El guió
          • El punt i coma
          • El punt
          • El signe d’exclamació
          • El signe d’interrogació
          • Els dos punts
    • Titulars de premsa equívocs
  • Textos breus per treballar
    • ISABEL LLAUGER
      • Càpsules
    • MANUEL VICENT
      • Resetear
    • JOSEP MARIA TERRICABRAS
      • Rosell o la moral mal entesa
      • Elogi de la política
    • ESCRITS DE TERTULIANS
      • Alba Canals. Objectiu acomplert
      • Cristian Alvarez. Qüestió de mercat
      • David Garcia. L’hora de fer els deures
      • Emma Puig. El clarinet
      • Júlia Xaubet. Aranyes
      • Kim Rodríguez. Es busca!!!
      • Laia Monells. Per què jo? Per què no?
      • Laura Fernández. El valor del que tenim
      • Maria Samon. Amb un hematoma a l’ull
      • Martí Cavaller. M’he quedat sense galetes!
      • Raül Gómez. La mandra, és possible esquivar-la?
      • Ainoa Pubill. Dulces rosquillas
      • Héctor Calvet. M’ha picat un mosquit!
    • VICENÇ VILLATORO
      • Necrològiques
    • ALBERT PLA NUALART
      • Enlloc com a casa
      • Un a un
      • Li agrada però la preocupa
      • El destí de l’espoli
      • No sigui que, no fos cas que
      • Oblida-ho
      • Val més que hi vagis tu
      • Ovacionat per part del públic
      • Bocamolls i xivatos
      • Per a què ho vols?
      • Vaig de seguida
      • Pujarem a la nòria i als cavallets
    • JOSEP MARIA ESPINÀS
      • Pastís de la Sagrada Família
      • Què passa amb els polítics?
      • El dret futbolístic de l’engany
      • Apunt sobre cinturons
      • Quan dir “el més” no és seriós
      • Més enllà de la llei civil
      • Jo no sé quin “kaphna” tinc
      • L’atzar seductor de l’autobús
      • El valor de la imperfecció
      • Cap a l’educació automatitzada
      • Un ridícul atac a la llibertat
      • La mort d’una vella pipa
      • La llei del pa amb tomàquet
      • Vida i mort de les claus
      • Quan els cognoms parlen
      • Els bons escriptors periodistes
      • La humanitat sencera de la ciutat
      • La tortura de portar camisa
      • Els castells, projecte de futur
      • Singular pervivència de la “miss”
      • La gran regata de la vida
      • Ficció? no ficció? Literatura
      • L’apoteosi del comerç universal
      • El públic comença a badallar
      • Els peus no mereixen la violència
      • No és una qüestió de centímetres
      • L’última ofensa al gos
    • RAMON SOLSONA
      • El papa, en direcció contrària
      • El dit a l’ull
      • Butxaquejar sense butxaques
      • El silenci dels dits
      • La noia de la coca-cola al front
      • Pell de sap i iogurt de mànec
      • Un euro
      • Companys de pis
      • Enciam amb gust d’enciam
      • Jo tinc mala consciència
      • L’art de no mirar
      • Pícnic al cine
      • Qui farà els paquetets, ara?
      • És dels pocs que saluden
      • Pintar-se les ungles a l’autobús
      • Un tresor de 700 milions d’euros
      • No es veurà afectada la qualitat
      • Cinc ratolins al clot d’un arbre
      • Una pregunta perillosa
    • JOAN BARRIL
      • El dia que Déu ens va castigar
    • EMMA RIVEROLA
      • L’enemic ets tu
      • La calç no tapa el mal
      • Dóna’ns una lliçó
    • XAVIER BOSCH
      • Aparcar a la plaça dels discapacitats
    • MANUEL CUYÀS
      • Calor d’havent dinat
      • Festa major
      • La confitura de Torrent
    • JOSEP MATAS
      • Cambrers i turistes
    • ANNA BALLBONA
      • Cartells, safaris i metàfores
    • GABRIELA CAÑAS
      • De trapos y siliconas
    • FERNANDO SAVATER
      • La vacante de Dios
      • Hasta cuándo?
    • GEMMA LIENAS
      • Felices lecturas
      • Orgullo moral
      • El ladrillo y el burdel
    • JOSEP GIFREU
      • El retrat d’Aisha
    • XEVI SALA
      • La meitat del que tens
    • JAUME CABRÉ
      • Noms
      • Elogi del professor de secundària
      • La relectura
      • El plaer de narrar
    • SEBASTIÀ ALZAMORA
      • Quin fum fa? fa un fum fi…
    • QUIM MONZÓ
      • No todo es sexo en la vida
      • Renovarse o morir, unos y otros
      • Crónicas marcianas
      • De aquí a dos días, Semana Santa
    • ÍÑIGO LAMARCA
      • Un deber moral
    • SALVADOR GINER
      • Les ètnies, un mal que no s’atura
      • La bicicleta amenaça
      • Reglar malament és no reglar res
    • MARIA MERCÈ ROCA
      • Dies difícils
      • Passar gana
      • Fer-se grans
      • Dictadura
    • ANTON COSTAS
      • Fallen les oportunitats
    • J.M. FONALLERAS
      • Promoció del fetitxisme
    • PILAR RAHOLA
      • Alegrías al aire
    • FRANCESC ESCRIBANO
      • El meu cul, el meu capital
    • ENRIC HERNÁNDEZ
      • ¿Solidària, la banca?

Revolució

chris9302 | 15 març 2018

Diplo, l’autor de la cançó, es diu realment Thomas Wesley Pente, i és un discjòquei nord-americà. Una curiositat sobre el nom es que prové de la fascinació que tenia quan era petit pels dinosaures, en particular pels diplodocus.

Revolution és una composició inspirada en la superació de l’adversitat. La cançó consisteix a deixar entrar aquesta superació en la vida i tenir possibilitats que no tingui un mitjà per acabar.

El cantant va exposar a una revista que Revolution era sobre algú que va ser i és part integral de la selva vida. Va dir que ho escrivia per a tothom que pogués relacionar-se amb la sensació d’aquests mateixos pensaments foscos que ell ha viscut.

Aquest tema l’utilitzo per entrenar-me a casa meva, anar a còrrer o, simplement per fer esport. És una composició que em motiva molt. No nomès escolto aquesta quan entreno, però és la que em va millor per aquesta constància necessària per l’exercici físic.

Per exemple, els caps de setmana quan haig de jugar un partit, la inicio quan surto de casa i la repeteixo contínuament fins que arriba l’hora de jugar. Durant aquest trajecte, vaig pensant en com sortiré al camp, amb quines ganes, i Revolution és la cançó idònia per aconseguir aquesta motivació.

Quan entreno a casa meva, una hora i miaja o dues hores, no escolto aquesta cançó tota l’estona, però sí que la repeteixo dues o tres vegades entre la llista que tinc, és a dir, la llista és d’unes deu cançons, però Revolution la repeteixo unes dues o tres vegades per continuar amb aquesta motivació constant.

Per acabar, és una cançó que recomano escoltar, sobretot per entrenar, que potser no agrada al principi, però s’encomana molt ràpid.

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
General
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Take me back

alvaro968 | 15 març 2018

La cançó de la que vull parlar es diu Havana, i ha estat escrita i cantada per la sud-Americana Camila Cabello. I en la interpretació d’aquesta, a més a més hi ha participat el jove cantant de rap “Young Thug”.

He escollit aquesta cançó ja que desde que la vaig escoltar per primera vegada, no he parat de escoltar-la dia a dia, i és molt adictiva. Cada vegada que l’escolto, m’agrada més. Juntament em recorda a les tardes d’estiu passades amb els amics escoltant aquesta cançó una, i una altra vegada. Aquesta cançó em transmet alegria i felicitat.

L’autora, es en part de la Habana (Cuba), i parla sobre les seves vivències a la cuitat. Aquest tema ha arribat al “top” de molts països en molt poc temps.

El video d’aquest hit és una comedia, ja que interpreta a una jove que habita amb la seva àvia a La Habana, i es passa tot el dia veient telenovel·les. La protagonista, té por a enamorar-se, i al final del videoclip, la seva àvia li recomana que surti al carrer en busca de l’amor.

L’artista dedica la seva música a aquelles persones empollones, a els romàntics, les senyores independents i a les àvies intenses. El hit, per tant parla per sí sol i es una oda a el país natal de la artista, Cuba.

Utilitzo aquesta cançó per fer esport i per passar una bona estona, quan estic aburrit. També per aïllar-me del món quan estic estressat.

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
General
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

El canvi

marinaporta | 15 març 2018

Avui parlaré d’una pel·lícula que s’ha estrenat fa poc i que m’ha agradat molt. Aquesta tracta de dues adolescents, la Susana i la Maria. Elles van a un campament de monges, allà surten moltes vegades de festa per la nit amb els seus amics encara que estigui prohibit. No fan cas a les normes ni a les monges. El seu comportament canvia quan les castiguen sense anar de colònies amb totes les altres nenes i quan ve una nova monja que és més estricte. Aquesta pel·lícula transmet els sentiments i moments que viu una adolescent.

En primer lloc, es veuen els canvis de personalitat que tenen les dues, de gustos, d’actitud… Els nous pensaments que tenen quan els hi comencen a agradar coses que mai haurien imaginat. Per aquestes raons, l’he titulat: el canvi, encara que el títol real sigui “La Llamada”.

En segon lloc, la recomano ja que apart de ser entretinguda, és diferent a moltes altres que he vist. Et fa pensar bastant en la teva vida i en si el que fas t’agrada. El final no és gaire clar, ni especifica com acaba i això fa que pensis en totes les possibilitats i que utilitzis la teva imaginació.

En tercer lloc, em va captivar des del pimer moment perquè normalitza i conté diversitat sexual i per això tothom l’hauria de veure. No sempre hem de fer, o no sempre ens han d’agradar les coses tradicionals encara que molts adolescents pateixin per sentir-se diferents.

En quart lloc, es veu que elles s’adonen que amb els gustos, personalitat o pensaments que tinguin poden ser felices i disfrutar al màxim del que els agrada. Els directors d’aquesta pel·lícula són els “Els Javis” i m’agraden, ja sigui per ser bons guionistes o actors, però també per tot el que representen. Ells s’han inspirat en el patiment que tenen alguns adolescents i han fet aquesta pel·lícula perquè tothom vegi que es pot ser un mateix.

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
General
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Mi mundo- Hard GZ

noamolina | 15 març 2018

Hard, és un cantant de Maderid, les seves lletres estan caracteritzades per ser reflexives i realistes. L’estil d’aquestes és rap, com el  següent.

Mi mundo, és una cançó d’aquest cantant i ens denota un sentiment molt profund i alhora d’indignació.Produeix aquesta sensació ja que ens parla de la realitat de la situació del tercer món, de les seves dificultats, dels polítics i la corrupció dels que tenen el poder i com ho manipulen tot. Ens posiciona en el moment actual de la tecnologia i el que li donem més importància i no ho hauríem de fer.

El tema principal de la lletra és aquest perquè ell, Hard, explica que sempre havia volgut escriure una canço sobre el que passa actualment d’una manera poc habitual i que faci que la persona que l’escolti obri els ulls. Principalment va escriure-la perquè quan ell era petit va haver de veure els grans esforços que feien els seus pares per poder tenir i mantenir el que tenien d’una manera injusta. Va decidir fer un tema reivindicant la situació de les classes socials i qui les causava.

És un tema que s’escolta en moments de serenitat i comoditat, és a dir, situacions on estas sol o amb amics propers i en un lloc,ja sigui a l aire lliure o dins d’una casa; però en silenci  tranquil·litat.  El contingut i el significat es dur d’aceptar, ja que és el que passa i el perquè, i ens resulta difícil d’assimilar perquè la pobresa o els grans esforços no són la nostra situació.

En conclusió el seu objectiu final és que través de la música explicar breu però clarament el missatge que ens vol transmetre d’ aquest el nostre món i ho podem veure i resumir amb les següents frases denla lletra:

“Los medios meten miedo a la borssa i a la massa, mientas hay unos contentos  con avión el la terraza […]. La era tecnológica por lógica retrasa, la gente que te enseña en instagram más que unas bonitas piernas […]. Diferente es la gente que no tiene un platocaliente contra los delincuentes que son, los dueños del globo[…].”

Aquests són concretament els versos que ens poden donar una clara idea del real significat, i un vreu resum del contingut.

 

 

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
General
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

La Desconfiança

kilianmarcos | 15 març 2018

Un dia de finals de primavera, en Michael i el Tom estaven junts com de costum. El Michael era un jove de 25 anys, molt intel·ligent amb molts coneixement. En Tom, era el millor amic d’en Micahel, era un jove de 25 anys i era la força bruta de tots dos.

En Michael i en Tom van començar un gran robatori al banc principal del poble i poder robar una gran quantitat de diners i poder sortir d’aquest atur i viure tranquilament. Ja tot planejat, els hi faltaba un bon conductor per poder escapar-se sense cap problema, van trobar un conductor experimentat i amb un bon historial de fugues, en Brady.

El dia 15 d’ Abril es van reunir els tres per acabar de confeccionar els preparatius pel robatori d’aquesta nit. Ja havia arribat l’hora del gran robatori, en Michael i en Tom van assaltar el banc, tot estaba sortitnt com hvaien plnaejat fins que de sobte es van adonar que la policia havia arribat abans d’hora, es van adonar que en Brady els havia traicionat trucant a la policia mentre acabaven d’entrar al banc. Allà es van adonar que no podies confiar en qualsevol per molt que sigui molt bo en el seu ofici, mai sabràs quan et poden fallar.

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
General
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Te añoro

pauelena7 | 15 març 2018

Estopa és un dels grups que més m’ha marcat i és un dels meus preferits. Entre totes les cançons d’Estopa amb quedo amb la de Ya no me acuerdo ja que té un important sentit emocionalper a mi.

Per començar, quan anàvem de camí cap al poble , on hi havien cinc hores de viatge , un dels discs que sempre posàvem era el de Estopa que es diu Rumba a lo desconocido el qual m’encanta . El primer cop que hi vam anar cap allà va ser quan vaig sentir per primer cop aquesta cançó . M’enrecordo tant d’ella , perquè quan vaig al poble sempre horelaciono amb la cançó , i passava molts bons moments escoltant-la .

Per altra part aquesta cançó em produeix un sentiment de tranquil·litat ja que té un ritme lent i em tranquil·litza , per això sempre me la poso per estudiar i fer deures , perquè em fa oblidar tot i concentrar-me en el que estic fent .

Aquesta cançó parla sobre la antiga relació del protagonista i especifíca els detalls que ja no s’enracorda d’ella i que abans sentia, per aixó he escollit el títol de Te Añoro ,perquè calca a la perfecció el que sent el protagonista en aquesta cançó , anyorança en el que abans sentia amb la persona.

M’agradaria afegir que el grup d’Estopa és originari de Barcelona i les primeres cançons que van treure les van censurar perquè parlàven de sexe, drogues i alcohol i ara es controlen més en les cançons.

Per final·litzar , recomano a tothom que vagi a veure el concert d’Estopa , ja que t’ho passes molt béi vaig gaudir molt de lamúsica nacional que l’estem perdent una mica últimament.

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
General
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

L’home més ràpid del món – The Flash

fran_vilches | 15 març 2018

El nom del protagonista és Bartholomew Henry “Barry” Allen, treballa de policia, quan era petit un home amb superpoders va matar a la seva mare davant seu i la policia inculpa al seu pare, Barry se’n va a viure amb un policia, Joe West, i amb la seva filla , Iris West, de la qual s’enamora.Passen els anys, i un dia, una companyia que es diu S.T.A.R Labs (Science and Technology Advanced Research Laboratories) inagura un accelerador de partícules, però explota i un llamp cau a sobre de Barry i el deixa en coma (9 mesos).Quan es desperta, descobreix que té superpoders ,els mateixos que la persona que va matar a la seva mare. En aquest punt amb l’ajuda de S.T.A.R Labs es converteix en Flash, un superheroi.

Al llarg de les quatre temporades, derrotarà a enemics molt perillosos com: Revers-Flash,  Zoom ,Savitar, Abra Kadabra, The Thinker i DeVoe. Però comptarà amb l’ajut dels seus amics: Oliver Queen, Caitlin Snow, Cisco, Gypsy, Supergirl , Elongatedman, Harry Wells, Killerfrost.

La sèrie juga amb conceptes científics com per exemple: la velocitat del so, la velocitat de la llum, viatges en el temps, modificar les realitats i les seves conseqüències.

Aquesta sèrie només la recomanaria a la gente que li agradi Dc Comics.

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
General
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Em penedeixo

pol.cordero | 15 març 2018

He escollit aquesta cançó, ja que és una de les cançons que més em fa pensar i reflexionar.

A l’escoltar-la em fa pensar en moments importants de la meva vida.

Quan l’escolto i sento la música em motiva i em transmet a la vegada felicitat.

El cantant “Bad Bunny”, normalment escriu sobre temas amorosos. L’autor a partir de la seva lletra ens transmet sentiments , se sent trist perquè no se sent entés. És una decepció amorosa, la noia el deixa, no sent el mateix que ell. Se sent deprimit i mostra desconfiança per tenir una relació futura.

Davant d’aquesta infracció sent té una actitud negativa, no vol que ningú li parli de temes amorosos. Manifesta decepció quan la persona que li agrada, no sent el mateix per ell.

 

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
General
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Si et torno a veure

marinasabate | 15 març 2018

Què és una bona cançó? Aquella que ens explica una història a través de la combinació d’una bona lletra i una bona melodia. Des del meu punt de vista, “Tears in Heaven” és d’aquelles cançons que realment compleixen els requisits per considerar-se bones. I no només ho penso jo, la cançó està inclosa dins de la llista de les 500 millors cançons de la història (segons la revista Rolling Stone) i va guanyar tres premis Grammy.

Però deixant de banda el fet de que es consideri una bona cançó, la raó per la qual he triat aquesta cançó és perquè em fa entrar en la història que explica d’una manera que cap altra fa. Per entendre-ho millor, s’ha d’explicar primer el context de la vida de l’autor darrere la lletra.

Clapton va tenir un fill, Conor, amb Lory Del Santo, amb qui estava casat. Quan el petit tenia tres anys, la parella es va divorciar i el cantant es va distanciar d’ells, centrant-se en la seva carrera. Més tard, va reconèixer el seu error i va decidir fer-se càrrec del seu fill i passar més temps amb ell. La seva ex-dona i Conor el van anar a visitar a Nova York i van estar junts tot el dia, tornaven a ser una família feliç. Però el dia següent tot va canviar completament. Conor i la seva mare estaven a l’apartament esperant a que arribés l’Eric a buscar-los per anar al zoo. Però quan ell va arribar ja era massa tard, el seu fill havia caigut per la finestra de l’apartament, ubicat en el pis 53 d’un gratacel, povocant així la seva mort.

Diuen que perdre un fill és el més dolorós que li pot passar a un ésser humà, ja que va contra la lògica de la vida mateixa: són els fills els que enterren als pares. Eric Clapton es va aïllar per un període però després va encarar el dolor de la pèrdua com millor podia fer-ho: component. D’aquí va sorgir la balada “Tears in Heaven” en memòria de Conor, escrita 9 mesos després de la tragèdia, al 1991.

Un cop se sap la història, el punt de vista canvia completament. És una cançó amb la lletra molt transparent que plasma les emocions d’una manera realista, acompanyada d’una simple guitarra que fa arpegis. Eric expressa tot el seu dolor al públic, ajudant-lo així també a superar la pèrdua del seu fill. Jo crec que té molt mèrit el fet de ser capaç d’interpretar a cada concert aquesta cançó; ja que mostra el punt més dèbil de l’artista i és molt difícil poder contenir els sentiments sense perdre l’essència però tampoc sense deixar-se portar massa per aquests.

La cançó em fa sentir vulnerable, però en el bon sentit de la paraula. Fa adonar-me que la vida és incerta i mai sabem què ens pot passar, perquè per molt que ens sembli que estem en una bombolla que ens allunya de les desgràcies, no és veritat. Tothom, al llarg de la vida, hem d’afrontar certes circumstàncies que ens resulten difícils de superar, potser uns més que altres. Però hem de recordar que, tal i com expressa Clapton a la balada, hem de ser forts i seguir endavant.

El títol alternatiu que li posaria a la cançó seria “Si et torno a veure”, ja que la lletra de la cançó té una part repetitiva on l’autor es fa vàries preguntes imaginant-se què passaria si anés al cel i veiés el seu fill. Hi ha una incertesa respecte el comportament de Conor, ja que no sap si el perdonarà per haver sigut un mal pare. Tot i aquesta part trista, la cançó acaba amb la conclusió de que és massa aviat per anar al cel i ha de seguir endavant per molt difícil que sigui.

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
General
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Em penedeixo

pol.cordero | 15 març 2018

He escollit aquesta cançó ja que és una de les cançons que més em fs pensar i reflexionar.

A l’escoltar-la penso en moments importants de la meva vida.

Quan l’escolto em sento motivat, alegre i feliç.

El cantant”Bad Bunny” escriu sobre temes amorosos. L’autor mitjançant la lletra de la cançó, ens transmet sentiments i emocions. Se sent trist perquè no se sent entés. Sent una tristesa desmesurada per una amor que no és correspós. davant d’aquesta infracció sentimental té una actitud negativa, no vol que ningú li parli de temes amorosos. Sent una gran desconfiança per tornar a creure en l’amor.

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
General
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

« Previous Entries

un bloc per escriure el que pensem i pensar el que escrivim

articles recents

  • Revolució
  • Take me back
  • El canvi
  • Mi mundo- Hard GZ
  • La Desconfiança
  • Te añoro
  • L’home més ràpid del món – The Flash
  • Em penedeixo
  • Si et torno a veure
  • Em penedeixo
  • L’alquimista
  • ETS CULPABLE
  • 24 personalitats
  • Into the Wild (Llibertat Salvatge)
  • La teoria del meu avi

els treballs i els dies

setembre 2025
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« març    
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
2930  

Arxius

Categories

administrador

  • Entra
  • RSS dels articles
  • RSS dels comentaris
  • WordPress.org

visites

Web Sites Counters

Consultes lingüístiques

  • Centre de Redacció de la UPF
  • Corrector "Lanuagetool"
  • Corrector castellà
  • Corrector català softcatalà
  • Diccionari Enciclopedia catalana
  • Diccionario de la lengua española
  • Eines
  • Institut d’estudis catalans. Gramàtica
  • Optimot. Consultes lingüístiques
  • Refranyer català-castellà

Educació

  • Agrupació Escolta "Serra de Marina"
  • Estudiar a Catalunya
  • Institut Jaume Almera

Premsa

  • Ara
  • Avui
  • Catalunya ràdio
  • El mundo
  • El país
  • El periódico
  • La vanguardia
  • Periodismo humano

des d’on ens llegeixen?

rss Comentaris RSS valid xhtml 1.1 design by jide powered by Wordpress get firefox