LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

No sé si podria dir bona tarda quan realment aquests dies no tenen sentit per mi, no em faig la idea d’haver arribat fins aquí, encara no m’ho crec. Però ara mateix vull estar aquí, m’agrada la sensació que em fa sentir, encara recordo quan el meu pare em deia que jo era un cas perdut i que no aconseguiria res en aquesta vida si seguia pel camí de no estudiar i de no fer absolutament res.

Però ara tot ha canviat, tot és diferent, jo vaig decidir canviar i li vaig prometre, però ell no em creia, no confiava amb mi. Ara em sento orgullosa de poder-li demostrar realment que he fet un gran canvi i m’he esforçat molt per aconseguir-ho, perquè ara m’importa el meu futur.

M’agrada saber que he fet un gran pas, i que aconseguiré tenir el títol de l’ESO, m’agrada poder explicar tot això als meus pares i que se sentin orgullosos de mi, de la seva filla. M’agrada haver madurat i haver obert els ulls i adonar-me que no podia seguir per aquell camí, sinó que havia de fer alguna cosa, ja que el que més ens agrada en aquesta vida són les coses difícils i tot esforç té la seva recompensa.

Marta Moraó

En aquestes últimes setmanes, com és normal, tothom va una mica estressat. Els exàmens es concentren en pocs dies i ningú té temps per res més que no sigui estudiar. Suposo que el truc és prendre-t’ho amb calma i començar a fer esquemes i resums amb antelació, però tot s’ha de dir, és una mica difícil.

L’altre dia ho estava comentant amb el meu pare, li deia que no sabia com organitzar-me i que a més a més cada dia se’m feia més llarg i difícil de superar. Només pensava en el que hi ha per venir, és a dir, un munt d’exàmens i tardes d’estudi. Esperava que em digués alguna cosa que m’animés, com per exemple que el curs s’acabava i només calia l’últim esforç, però, no em va respondre. Simplement es va limitar a agafar un llibre de l’estanteria de la sala d’estar, i deixar-lo amb cura sobre la taula, davant meu. Em va dir que en llegís el petit resum que hi havia escrit a la contraportada. Es titulava “También esto pasará”, no entenia gairebé a on volia arribar, però vaig decidir seguir-li la corrent. A mesura que avançava, anava entenent a què es referia. Parlava d’una nena, la qual, malauradament, havia passat per situacions molt difícils, li va preguntar a la seva àvia quina era la frase que servia per a qualsevol situació, l’àvia li va respondre: “También esto pasará”.

En la meva opinió, aquesta oració dona resposta amb poques paraules i d’una manera molt simple a qualsevol tipus de situació, i és totalment cert que tant les coses que esperem amb ànsia com les que semblen que no acabin mai de passar acabaran per fer-ho.

Ara aquesta setmana tan difícil ja ha acabat i la veritat és que estic força satisfeta. No fa ni quatre dies se’m feia una muntanya, però ara ja està. Ara només penso en el viatge a Venècia i l’estiu que m’espera, però, tal com diu el llibre, també això passarà.

Laia

Estem exactament a una setmana del final de curs. Aquest any, el curs ha passat molt ràpid, sembla que fa dos dies que vam començar el curs al setembre i ara ja estem a Juny. Ja hem passat l’últim curs de l’Educació Secundària Obligatòria, i ara ve el moment en què podem triar, podem decidir si continuar estudiant o no.

Molts dels companys de classe que sempre han anat amb nosaltres, marxaran, triaran camins diferents del nostre, i marxaran del nostre costat. Aquest fet, em fa entristir una mica, ja que odio acomiadar-me de la gent, i sé que segurament, molts de nosaltres deixarem de veure’ns. Però en la vida tot arriba, i algunes persones seguiran el nostre mateix camí i d’altres marxaran. I encara que no ens agradi la idea de separar-nos, haurem d’acostumar-nos i trobar temps fora de classe per retrobar-nos amb els nostres amics.

Però aquells qui vulguem seguir amb els estudis, haurem de cursar dos anys de curs de grau mitjà o batxillerat abans d’anar a la Universitat. Jo he pres la decisió de fer batxillerat a l’institut, per després anar a la Universitat a fer un grau de Periodisme. He triat aquesta carrera perquè m’agrada molt el món de la comunicació, i especialment els idiomes i les notícies d’arreu del món.

Els quatre anys de l’ESO han sigut llargs i intensos, però m’emporto ple de coses bones, i també de dolentes; les intenses hores d’estudi per als exàmens, les interessants o no tan interessants lectures, les tardes de fer treballs amb els nostres companys, les hores del pati amb els amics, tots els professors que ens han ensenyat coses que ens han agradat més o menys, però que ens seran útils al llarg de la nostra vida, i molts moments més. He pogut conèixer moltes persones que no coneixia abans, i que m’han caigut molt bé, i sobretot m’emporto un munt de records tant de companys, amics, professors, com de moments viscuts com les excursions, classes, treballs, etc. I ara, per concloure el nostre pas per l’institut, farem un viatge a Itàlia, on segur que ens ho passem molt bé.

Laia

Ja està. Ja s’ha acabat. Ja no hi haurà més exàmens en tot l’estiu. Tres mesos per descansar, passar-s’ho bé, gaudir de les festes, de les postes de sol, de les tardes a la platja, dels dies amb les amigues, de l’estiu. Hem estat nou mesos desitjant que arribi aquell 19 de Juny. Nou mesos estudiant, patint pels exàmens, llevant-se d’hora per anar a classes, quedant-se fins tard repassant, nou mesos amb molt d’estrès. Però ara ja està. En tot just quinze dies acabem aquests llargs nou mesos. Per fi podrem dir que hem acabat el curs, i que hem acabat l’ESO!

Canviar de l’ESO a batxillerat, és un canvi important per a tothom, ja que ara és quan comences a guiar pel que vols estudiar en un futur. Algunes de les amigues amb les quals portes tota la vida, marxen de l’institut. Les enyorarem molt, igual que a les que no portem tant de temps però que li hem agafat un enorme afecte. Les trobaré molt a faltar.

Per sort, en acabar aquests últims quinze dies de classe, farem el viatge de fi de curs a Venècia. Volem gaudir-ho al màxim. Serà un viatge que recordarem tota la vida.

L’esperadíssim 19 de junt està aquí mateix! Menys d’un mes per què arribi aquest dia. De fet, aquest esperat dia pot ser també el dia 12, ja que és quan realment acabem les classes. Ara hem de fer l’últim esforç, ja que queda molt poc. Hem d’acabar bé el curs per així poder obtenir una bona mitjana de quart.

Estic molt contenta per haver passat aquest últim curs de l’ESO amb les meves amigues, i crec que he obtingut uns bons resultats.

Per acabar, aquests pròxims tres mesos que ens esperen, serà de relax total per així descansar després d’aquests durs nou mesos. Crec que tots ens ho mereixem després del dur esforç que hem fet. És el nostre premi.

Us trobaré molt a faltar noies! Us desitjo el millor, espero que ens seguim veient!!

Lidia

Som a falta de quinze dies per a la LLIBERTAT i no puc desitjar-ho més. Arriba l’estiu i amb aquest fet comença una nova etapa de la meva vida. Després de cinc anys a l’ESO començaré a fer el que realment m’agrada i vull fer, és un pas difícil i la veritat és que es podria dir que tinc una mica de por. Canviar d’institut i no conèixer a ningú és complicat, però sé que no tindré problemes per integrar-me.

Per fi ho veig tot amb una altra mentalitat i he comprès que si no estudio, qui surt perjudicat sóc jo i que m’he d’esforçar si vull tenir opcions per al futur. I així ho faré.

Tinc molt clar que desprès d’aquest propers tres mesos de desfàs i descontrol, per celebrar el final, em centraré en general perquè és pel meu bé. És un canvi de vida i l’espero ansiós.

Pau

Aquest any, com que estem a quart d’ESO, a final de curs farem un gran viatge a Venècia. Tots tenim moltes ganes d’anar-hi perquè ens divertirem molt, descobrirem un lloc nou, estarem amb els amics i, ja posats, ens omplirem de pizza. També ens alegrem perquè el viatge representarà el final de curs. Ja haurem acabat totalment i serem lliures de l’institut. Però a una part de mi tot això li fa pena. No el final de la feina, això sí que no ho trobaré a faltar, m’entristeix que serà l’acomiadament.

Estem a quart i aquest any s’acaben moltes coses. S’acaba l’ESO, l’educació obligatòria; com diu el tòpic, es tanca una etapa. Comença el camí cap a les nostres vides adultes i podrem escollir per fi el que volem fer. Passarem de ser un grup a anar cadascú pel seu camí, creuant els dits per sortir-nos. Jo marxaré perquè vull trobar un ensenyament més artístic i també em ve de gust canviar d’aires i descobrir coses noves, potser millors, potser pitjors. Aquests dies, els meus pares i jo hem estat mirant programes perquè l’any que ve pugui anar a estudiar a Canadà. Així, podré aprendre a parlar fluidament un idioma, a ser més independent i podré descobrir coses noves, maneres noves de fer les coses. També estem mirant zones properes a on la Danielle anirà a viure. Tinc moltes ganes de marxar i de viure noves experiències!

Però em fa pena de acomiadar-me dels meus bons amics, alguns dels quals conec des d’abans de complir els tres anys, quan pràcticament anàvem amb bolquers i no sabíem el que ens esperava. O de nous companys i companyes que he conegut i que, amb el temps, hem anat veient que tenim moltes coses en comú. Espero no perdre mai el contacte amb ells i retrobar-nos tots d’aquí uns deu anys per veure com van les nostres vides i com hem canviat des de que érem uns adolescents, unes petites persones inexpertes a l’institut. Sempre ens uniran tots aquests anys i records que compartim.

Blanca

Tot esforç té una recompensa, i ara ha arribat la nostra, l’estiu ja ha arribat, i amb ell les vacances. Les vacances són l’època en la qual ens oblidem del continu estrés de l’escola i el treball i podem dedicar temps per a nosaltres mateixos i pels afers que més ens interessen. En el meu cas el que més m’agrada és anar d’excursió amb la meva família i sortir amb els meus amics al cinema, a la platja, entre moltes altres coses molt divertides.

Tot i que l’escola ja ha acabat no podrem gaudir de les vacances fins que ens duguin les nostres qualificacions, ja que els nervis no ens deixen ni tan sols dormir! Estem impacients per saber si la nostra etapa a l’ESO, haurà acabat i que per tant una de nova en començarà: el batxillerat. En aquest nou camí en el que haurem de prendre decisions fonamentals pel nostre futur, ja que decidirem el nostre ofici, entre altres coses i així avançar un pas més per l’arribada a la universitat.

Tot això encara aquesta massa lluny, concretament tres mesos, així que ara toca passar-so bé, gaudir de l’estiu i no pensar en els estudis que ja em estudiat molt tot aquest temps.

Blanca

És l’últim escrit en aquesta tertúlia i ja no em queden masses idees. Tot i això, faré un últim esforç. El que m’agradaria dir és que aquest any m’ha passat volant. Doncs sí, resulta que penso en el primer dia de quart de la ESO i no se’m fica al cap que ja hem acabat el curs. Recordo aquell divendres tretze de setembre, el dia que vam venir per primer cop a l’institut després de tres mesos de vacances per presentar-nos i parlar una mica sobre com seria aquest últim any d’etapa. El recordo perfectament. I ara estem altra vegada tots feliços i emocionats perquè s’ha acabat el curs. Això no vol dir que estigui en contra de les vacances d’estiu. Evidentment que no ho estic, al contrari, em semblen un dels millors moments de l’any, per no dir el millor. Simplement és que aquest darrer any de la ESO se m’ha fet curtíssim. Sí que he anat estressada pels exàmens, deures i totes les obligacions que he tingut durant els tres trimestres, però l’any en sí se m’ha fet curt. Aquestes últimes setmanes he notat que em costava més posar-me a estudiar i complir amb els meus deures -suposo que per la calor i perquè ja pensàvem tots en el viatge- de fet, aquesta mandra és la que m’ha fet veure que estàvem acabant el curs perquè sinó, no m’ho hagués cregut. Analitzo la situació i penso que fa res tenia nou mesos per decidir quin batxillerat faria, plantejar-me més seriosament el meu futur… i ara m’adono que la propera classe que faci ja serà a les aules de batxillerat. És sorprenent i alhora em fa una mica de por. Només espero gaudir al màxim de l’estiu aprofitant cada dia com si fos l’últim i començar el primer trimestre de batxillerat amb bon peu.

Marina

Ja estem a punt d’acabar el curs, però no és un curs qualsevol, sinó que és el curs on acabem el cicle de l’ESO, els estudis obligatoris. Això comporta molts canvis i moltes decisions a prendre.
Companys que has tingut des de l’inici potser ja no els tornaràs a veure, altres que s’han convertit en amics i que no vols perdre se’n van a un altre centre. És com si tot estigués a l’aire, perquè comencem una nova etapa on tot és nou, on les decisions ja les hem de prendre nosaltres i no els nostres pares, decisions importants que marcaran el nostre trajecte per la vida laboral. Ens plantegem que volem fer i apareixen un munt de dubtes perquè no saps mai si estàs escollint bé o si t’estàs equivocant.
El nostre comiat arriba ara amb el viatge de fi de curs, espero que ens ho passem molt bé i que disfrutem dels pocs dies que estarem a Amsterdam. Estic segura que ens emportarem molts bons records d’aquesta etapa en la que hem estat junts i hem compartit moltes coses. A partir d’ara comencem de nou, nova gent, nous professors, nous camins que marcaran el nostre futur…
Fins que d’aquí uns anys algú organitzi un sopar on ens trobem tots junts com ara fan els nostres pares.

Maria

Encara recordo quan era petit i no m’agradava gens anar a l’escola. Veia als alumnes de 4t d’ESO d’aquell any i em moria d’enveja perquè ja estaven a punt d’acabar. Pensava que mai arribaria a ser tan gran com ells. I, sense adonar-me del pas del temps, ja he arribat a 4t d’ESO, a menys d’una setmana de acabar.

Aquesta última setmana està plena d’exàmens, i la majoria són molt importants per passar de curs i seguir endavant amb els estudis. Jo sóc una persona que si m’hi poso m’ho puc treure amb poques dificultats, però el problema està en què no sé posar-m’hi. Mai a la vida havia estudiat i sempre aconseguia aprovar. Però aquest últim any ja no em serveix això, i encara no sé com estudiar. Molts m’expliquen la seva manera, però ami no em serveix. M’està costant molt aquest curs i sé que sóc lo suficientment llest com per treure-me’l, i el problema està en no haver estudiat mai abans. Hi ha qui diu que necessito motivacions per a l’estudi, però quan m’esforço molts professors no ho saben veure i no m’ajuden a seguir endavant. Amb això últim no vull dir que la culpa sigui seva, però en part tampoc és meva, ja que tinc un problema d’atenció que m’impedeix està atent al 100% a les classes.

Queden tres dies de classe i sis per anar a Amsterdam, a gaudir d’un final de curs. És el viatge que porto esperant des de fa bastants anys i, espero que valgui la pena. També em servirà per estar amb persones que l’any que bé ja no estaran a l’Institut i passar-ho bé, possiblement, per últim cop.

Santi