LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Recordo quan era ben petit que gaudia i em divertia de qualsevol cosa que feia. Cada any esperava ansiós que arribés el desembre, això només pel Nadal. M’encantaven els desembres amb fred, el Pare Noel, els reis, etc. Totes aquestes il·lusions han anat desapareixent a poc a poc. La infancia és la millor etapa de la vida, sent petit ho veus tot més feliç i alegre. A molta gent li agradaria tornar a aquesta etapa de la vida.

Estic parlant sobre el Nadal. Aquest any, ha arribat el desmbre en un tres i no res, i ja tenim el Nadal quasi tocant-lo. Penso que ha arribat tan d’hora perquè ara veig el Nadal amb uns altres ulls… Ara, m’importen més les vacances de Nadal per tal de poder fer el que vulguis aquests dies, que els reis i aquestes coses. El Nadal ja no és tan màgic com ho era abans.

A mesura que he anat creixent, he anat veient que la vida no és tan dolça com creia quan era més petit. No vull ser pessimista, però penso que quasi tot el món ho veu així. Tot i això, no perdo la il·lusió de reunir-me amb la familia per Nadal, cap d’any,etc., però igualment, el Nadal no és el que era.

David

Avui dia, a casa nostra, gairebé tothom celebra el Nadal, tingui o no creences religioses. Cadascú ho celebra a la seva manera: és una festa popular.Per a una gran majoria de persones ha perdut el seu sentit religiós, però els sentiments que ens descobreix ens ajuden com a persones. És cert també que a l’altre plat de la balança, trobem el Nadal del consum, de la desmesura, el Nadal de l’opulència i mercantilisme. De nosaltres dependrà cap a quin costat decantem la balança.

El Nadal és sobretot una festa cultural, de valors i de tradicions. Els valors comuns serien la família, la generositat, i segurament, la il·lusió. Ara bé, el fet de traduir aquests valors en uns símbols ja és propi d’uns i no d’altres, encara que tothom reconeix el seu origen religiós.

El Nadal simbolitza la llum, l’esperança per un món millor, la pau, l’apropament a l’altre, la força de la maternitat, la festa per retrobar-nos, les tradicions viscudes i compartides per avis, pares, fills… El Nadal és també alegria, joia, és amor. És pensar en els altres, és regalar estimació.

I si de regalar es tracta, recorda que fins i tot una abraçada pot ser el millor regal que puguis fer.

Andreu Ruf

Durant tres dies de la setmana santa, vaig anar a Baén, un poblet pagès de deu cases al Pallars Sobirà. Aquest poblet està rodejat de muntanyes i prats molts amples. És el millor lloc per desconectar de tot i no pensar en res.

Jo cada tarda anava a l’últim prat lluny del poble i allà escoltava música i mirava el paisatge relaxadament. A més a més, al tornar a l’institut teníem exàmens i va anar molt bé quedar-se tres dies. Tot i que et pots relaxar a casa i desconectar, no és el mateix perquè a dalt de tot de la muntanya no hi ha màquines tipo xbox, play, etc… i no hi ha cobertura i hi ha un paisatge impressionant que almenys a mi hem fa quedar-me mirant-lo una bona estona, hem fa quedar “empanat”, com mirar l’aigua del mar i escoltar les ones.

En resum és un poblet petit però molt acollidor i relaxant.

Eduard

El meu avi va néixer a Aragó i va venir de molt petit cap a Catalunya amb els seus pares i germans. De més gran va tornar a l’Aragó i va comprar una casa a les afores del seu poble natal. Ara la meva mare i els meus tiets en són copropietaris.

Des de fa molt de temps, cada estiu, setmana Santa o cap de setmana llarg que tenim vacances, anem a passar uns dies a Luesia, que és el poble aragonès on tenim la casa. Aquesta setmana Santa vam anar a Luesia com de costum. Allà des de fa un parell d’anys els meus cosins i jo anem amb uns nois del poble. Abans quan anava a Luesia, com que no coneixia ningú em quedava a casa o sortia amb la família, però fa dos anys els meus cosins que són 1 i 2 anys més grans que jo em van presentar uns nois del poble i ara acostumem a anar amb ells. Els matins normalment dormo i faig coses per casa, però a la tarda casi sempre surto amb aquests nois pel poble i juguem a cartes, tenis o fem altres activitats.

Aquesta setmana santa vam anar per primer cop al ball del poble que fan els dissabtes quan hi alguna festa especial. Va venir un grup a tocar i a cantar cançons. A mi no m’agrada gaire ballar, però els nois del poble, que ja havien estat en altres balls m’hi van animar i al final m’ho vaig passar molt bé.

Espero que a partir d’ara sempre que vagi a Luesia em pugui trobar amb aquests nois, ja que ens ho passem molt bé i no ens veiem gaire en tot l’any.

Enric

El 23 d’abril vam celebrar Sant Jordi a l’institut IES Jaume Almera. Hi havia un espectacle al gimnàs amb lectura, música, dansa, esports… Jo no vaig participar en cap, però molta gent de l’institut sí . Al migdia vaig anar a dinar amb uns amics i més tard vam haver d’anar a vendre llibres i roses a la fira de Cabrils, i com que gairebé no vam vendre res ens en vam anar abans d’hora perquè es va tancar la parada. L’espectacle a l’institut no em va agradar molt, però era millor que fer classe. A casa meva no vam celebrar res, tot i així m’agraden les festes culturals perquè crec que s’han de preservar ja que formen part de la nostra cultura.

Adrià

Ahir va ser un dia especial, era la diada de Sant Jordi i la tradició és comprar una rosa o un llibre. A l’institut no es va fer cap classe durant el dia. A primera hora del matí van començar les jornades esportives. El meu equip participava a la categoria de vòlei. El primer partit ens va tocar jugar contra un grup de batxillerat i pensàvem que perdríem, però per sorpresa de tots vàrem guanyar i de bastant. En el segon partit ja no vam tenir tanta sort, perquè vam perdre de poc.

Els alumnes de quart havíem muntat unes paradetes a Cabrils i Vilassar on es venien llibres de segona mà i roses per treure diners pel viatge de final de curs. Així que en acabar les jornades esportives a la Cristina, a l’Aida  i a mi ens va tocar anar a la parada de Cabrils fins l’hora de dinar. Però quan feia 15 minuts que estàvem allà va començar a ploure molt, encara que de seguida va sortir el sol. Més tard ens va venir a buscar la Carme i ens va portar al institut. Un cop allà vàrem anar a menjar botifarra amb patates i en acabar vam anar a donar una volta a les paradetes de Vilassar. A un quart de quatre començaven les actuacions al institut i, com que nosaltres ballàvem, havíem de ser-hi d’hora per practicar. Quan vam pujar al escenari, a mi em va fer una mica de vergonya, però el ball va sortir molt bé. Per acabar la festa va tocar un grup de nois de l’institut i aquí es va acabar el dia.

Va ser un dia diferent i divertit, espero que l’any que ve es torni a repetir!

Andrea

Aquest dilluns es va celebrar Sant Jordi a l’institut, com tots els anys. Les dues primeres hores les jornades esportives, després l’espectacle principal, amb música, màgia i dansa. Després alguns alumnes de quart es van ocupar de la butifarrada i altres de la fira a Cabrils i Vilassar. Jo vaig anar a vendre a Cabrils, i tot i que no vam vendre molt, va servir per acumular uns pocs diners més per al viatge. Cal celebrar i recordar festes com la de Sant Jordi per  mantindre les costums i tradicions.

Uriel

Aquesta setmana santa ha sigut horrible en general. No hi ha res pitjor que els teus pares et separin dels amics per vacances i que et dugin al mateix poble avorrit de cada setmana santa.

Aquesta no seria diferent de les altres i tot comença amb la impotència i la ràbia en saber la simple noticia que per aquest període de temps no seràs a casa teva per divertir-te. A continuació et lleves d’hora per embarcar-te en un viatge de dotze hores, -comptades de rellotge- amb cinc persones més i un gos que es mareja. Sort que portava la meva pròpia música, si no, no hauria sabut què fer.
Hem arribat! El poble no ha canviat des de l’última vegada que hi vam ser. Què faig ara? M’assec a la butaca i em tapo per no passar fred, engego la televisió i em passo la resta de la tarda mirant-la. El viatge ha sigut esgotador i ningú té ganes de fer res.

Al llarg de la setmana hem fet molts passejos pel camp – l’únic que m’agrada d’allà- hem anat a visitar una fàbrica de suro molt avorrida, hem visitat Portugal i les runes romanes de Mérida i res més gaire important.

Les ganes que tenia per tornar a casa van anar augmentant i la mala baba havia desaparegut en saber que divendres ens van donar una noticia que el meu germà i jo vam rebre amb molt d’entusiasme: tornem a casa abans del previst! Un altre viatge de dotze hores que cal suportar per aconseguir el que més desitjàvem. Per fi som a casa!

Maria

S’acosta la Setmana Santa. Significa que s’ha acabat el segon trimestre, la primavera arriba i que tens uns dies per fer moltes coses. I evidentment, jo ja tinc planejat el que faré. El primer cap de setmana serà normal. De dilluns fins a divendres me’n vaig amb el meu equip de bàsquet a fer una concentració per fer pinya. Seran cinc dies on ens ho passarem molt bé, perquè farem moltes coses: entrenar cada dia, fer altres esports, banyar-nos a la piscina, jugar al pòquer… Tinc moltes ganes d’anar-hi. Dormirem tots junts, els dotze jugadors encara que la primera nit està clar que no dormirem. Però la segona, s’haurà de dormir per força perquè estarem morts. A l’hotel hi ha bufet lliure i això és molt temptador per nois joves com nosaltres. L’únic inconvenient és que dura poc.

Dilluns he d’estar a dos quarts d’onze a l’estació amb tot l’equipatge. Encara que no sé quan em prepararé la maleta. Torno divendres per la tarda, però aquella mateixa tarda tornaré a marxar. Aquesta vegada amb la meva xicota i la seva família. Segurament anirem cap al sud, prop de Tarragona, però no m’importa perquè vaig amb ella.

Ja veieu que tinc els dies molt ocupats i a més he de fer deures i tinc coses per estudiar. Tornaré dilluns al matí i gaudiré d’un dia de Pascua amb els meus padrins de Girona. Per sort venen a casa i podré descansar. Tot i la setmana que passaré el pròxim dia tindré institut i s’haurà acabat el descans.

Carles

Todos nosotros necesitamos nuestro momento de relax, es decir desconectar de todo, ya sea para evadirse de una semana llena de exámenes, para olvidar tus problemas o incluso porque te apetece. Yo pienso que no es nada malo evadirse un rato de todo, ya que de esa manera puedes pensar más en ti y no en otros problemas absurdos o no tan importantes.

Y yo esta Semana Santa voy aprovechar para relajarme de tantos días de estrés, asimilar las notas e incluso para divertirme ya que me lo merezco. Esta semana nos va a venir bien a todos para desconectar del instituto, de las clases y de las notas.

Pero lo peor para algunos van a ser las notas, ya que aunque no quieras siempre están ahí, y suele ser un tema de conversación entre padres y hijos al finalizar el trimestre. Pero bueno, lo mejor es disfrutar de esta semana y volver con fuerzas, ya que solo nos queda el último empujón para acabar este curso.

Rosa