LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Després d’estar-me una bona estona pensant sobre quin tema podia escriure, l’única cosa que se’m passa constantment pel cap és que demà és divendres. Després d’una setmana estressant  plena d’exàmens (en la que trobar un moment per relaxar-me era gairebé impossible), per fi, arriba Setmana Santa. Per fi podré llevar-me tan tard com vulgui durant deu dies i sense estressar-me.

Seran deu dies de festa, dels quals sis els passaré aquí a Vilassar de Dalt i els altres quatre els passaré a Múrcia, ja que tinc família allà i a més a més a Múrcia es celebra molt bojament Setmana Santa i crec que no m’avorriré pas.

Recordo que de petita vaig anar a Múrcia per aquestes dates i hi havia molta gent que es passava tot el santíssim dia tocant tambors, i jo que estava en una casa del centre del poble me’n recordo que no podia dormir ja que se sentien els tambors perfectament i em posava de mal humor perquè volia que paressin de fer soroll. Aquesta Setmana Santa, per sort, ens allotjarem a un altre lloc on no es sentiran els tambors i podré dormir profundament sense que ningú em molesti.  A més a més, ara que ja sóc més gran i ja em conec el poble on anirem suposo que tindré més llibertat per fer el que vulgui i espero passar-m’ho molt bé i conèixer a gent nova.

La casa on estarem allotjats és la mateixa que vaig anar a l’estiu de fa dos anys. Em passava quasi tot el dia a la piscina que té i em vaig posar bastant morena, així que la única cosa que em queda per dir és que desitjo amb tot el meu cor que faci el suficient bon temps com per posar-me a prendre el sol i trencar el meu color de pell blanca quasi transparent perquè no se’m confongui amb un vampir.

Sílvia

Avui en dia, ja fa un temps que ha passat el Nadal, però tot i així, vinc a parlar d’aquesta època de l’any.

Hi ha gent que diu que el Nadal és una ‘tècnica’ per aconseguir que la població consumeixi més, i així, obtenir més beneficis, i d’altres, que pensen que és una bona època per unir-se amb la família i passar temps junts.

Tal com el nostre sistema polític i econòmic està fet, no dubto que pugui ser una estratègia comercial, és més, ho trobo molt possible, però sigui com sigui, no podem negar que uneix a la família almenys una vegada a l’any. La meva família –excepte alguns que ens veiem de tant en tant durant l’any- no es veu gaire al llarg de l’any, i veure’ns per Nadal sempre ens va bé, per tant, sigui pels diners o per la simple tradició, per a mi i la nostre família és una gran època de l’any!

Aleix

14 de febrer, un dia molt esperat per les botigues, el dia de Sant Valentí. Mai he entès què era tot això, un dia en el qual es celebra que hi ha gent enamorada?, i la gent que no ho està que fa?

Sempre he pensat que tot això és cosa de les botigues. En comptes de Sant Valentí, jo li diria el dia del consumidor, ja que com d’altres festes només es fa que comprar, el noi li compra regalets a la noia i a la inversa. Tot això ve a que l’altre dia em van dir: “què li regalaràs al teu novio per sant Valentí?” I clar, jo no li anava a regalar res, per mi el millor regal del món és que ell em digui que m’estima i no que em compri cosetes que desprès no serveixen per res (que també m’agraden).

Una altra anècdota és el perquè es diu Valentí? He descobert que és perquè hi ha un tipus d’au que troba la seva parella aquell dia, de tot aquest tema apareixen els cupidos, un personatge amb forma de nen petit, ja que és el fill de Venus i Mart, que es dedica a ajuntar les parelles.

Per altra banda, hi ha gent que diu que tot ho van inventar les botigues, i com que necessitaven un nom van mirar el sant d’aquell dia. Jo segueixo sense entendre el sentit…

Encara que m’he informat, segueixo pensant que es una tonteria que només fan que celebrar coses per tal de vendre.

Laia

Podríamos decir que es una celebración un poco especial ya que las familias se reúnen y la celebran juntas. Pero a veces podemos llegar a tener un concepto de la Navidad que no es adecuado ya que nos hace pensar en cosas que no son las más importantes de estas fechas. Un claro ejemplo son los regalos, ¿deberíamos o no pensar que la Navidad es una época de regalos? A lo mejor simplemente nos han acostumbrado así.

Desde pequeños nos piden que hagamos la carta a los Reyes Magos para pedirles los regalos que queremos que nos traigan; ya sean juguetes, ropa, aparatos tecnológicos o material escolar. Lo más fácil sería echar la culpa a los niños por ser tan avariciosos y pedir tantos regalos mientras que otros menos afortunados les sobra con tener algo para llevarse al estómago.

La culpa también podrían tenerla los padres y las madres. Ellos son quienes nos enseñan a sentar nuestras bases morales y las cosas que necesitamos saber a lo largo de nuestra vida. En este caso son ellos quienes nos consienten más o menos las cosas y quienes nos dicen de pequeños que por Navidad traen nuestros regalos son los Reyes Magos. Si desde pequeños nos dijesen que en realidad eso es mentira a lo mejor perderíamos lo que se dice “la ilusión de la Navidad”, o a lo mejor no.

Si reflexionamos a fondo en este tema podemos sacar varias conclusiones, que cada uno coincidirá con la que más le guste.

Alan

Per a mi i molts altres mes el nadal és una època feliç, amb molta alegria i temps per passar-lo amb la família. Totes les preocupacions desapareixen perquè hi ha vacances. Per nadal m’encanta retrobar-me amb els cosins y compartir regals, encara que el millor regal és el de tenir temps lliure per fer el que vulgui.

Però per a molta gent és diferent. Durant aquest període tan feliç d’estar amb la família, no tenen ningú amb qui compartir-lo, ni amics ni familiars i llavors se senten desgraciats perquè se n’adonen de que ningú els vol ni els necessita, ja sigui perquè els seus familiars han mort o perquè han caigut en addiccions o perquè simplement no tenen amics. El que vull dir amb això és que per a molts com jo el nadal és un temps molt feliç mentre que per molts altres que no han tingut tanta sort a la vida, aquesta època de l’any pot ser un infern.

M’agradaria que tothom fos igual de feliç com ho soc jo ara, perquè només de pensar com viuen altres persones m’entristeixo. Però el mon és així i no se li pot fer res.

Pol

D’aquí a poc ve una festa molt important, és el Nadal. El Nadal és una festa especial perquè és una època en que s’està amb la gent que més t’estimes. A part d’això, el que el fa especial de veritat és que agrada a persones de totes les edats. Per als nens és un moment extraordinari. Quan veus la cara d’un nen quan et parla dels Reis Mags, la seva felicitat s’encomana, i te n’adones de que quan no sabies la veritat sobre els Reis tot era més màgic.

Però es veu que la gent, avui en dia, no és gens sensible. A vegades m’he trobat a nens de sis anys que ja saben que els reis són els pares. Això, segons el meu punt de vista, és penós. Em fa llàstima pensar que aquest nen no podrà gaudir de la màgia d’aquesta festa mai més, perquè ja no és el mateix. La innocència dels nens es va perdent, i cada cop més aviat. A més, aquests nens que saben la veritat del Nadal, ho escampen per tot arreu i li expliquen als companys de classe i aquests ho expliquen als del curs de més a baix, i així es trenca un secret que s’ha guardat durant generacions.

Per acabar, segons la meva opinió, crec que un nen no ha de saber la veritat dels Reis tan aviat. És pel seu bé i pel de tots, perquè si seguim així acabarem destruint un dels millors moments de l’any, que ja fa temps que se celebra.

Marc

Avui és l’últim dia de institut, per alguns l’espera’t moment de recollir les notes i comprovar tot l’esforç invertit en aquest primer trimestre. Per alguns altres avui és el dia més temut, s’apropen els populars càstigs de Nadal. Però tots tenim la mateixa il·lusió, les vacances ja són aquí!

A molta gent no li agrada el Nadal, fa molt de fred, es gasten molts diners, es fa fosc massa aviat… Jo penso que la gent és molt pessimista sobre aquest tema, perquè digueu-me ¿A qui no li agrada dormir sota tantes mantes que no es pot ni moure? A mi personalment és la època de l’any que més m’agrada. Estic d’acord en que a gairebé ningú li agrada el fred, però això té una ràpida solució abrigar-se més, però per tot el demés és perfecte. Anar pel carrer i veure totes les llums de Nadal enceses és la millor sensació que hi ha, per no parlar de les trobades amb la família que fa mesos que no veus. Un altre dels aspectes més divertits són els regals de Reis o el Pare Noel, no hi ha res com estripar el paper d’un regal quan no és el teu aniversari, i sé que en això tots estareu d’acord amb mi.

Suposo que no tothom tindrà el mateix punt de vista que tinc jo, però segur que en algunes coses hi estem tots d’acord. Així que intenteu aprofitar al màxim les vacances que dos setmanes passen molt ràpid.
Bon Nadal!

Laura

En aquesta època de crisi, i en d’altres moments de la història marcats per les dificultats d’una bona part de la societat, no hi ha un Nadal, sinó molts, ben variats, segons la condició econòmica, social o cultural de cada persona.
Hi haurà nadals, marcats pel que es fa més evident aquests dies, per la pèrdua d’un ésser estimat.
També tornarà un Nadal consumista, amb aquella necessitat per a alguns insuportable, de celebrar-lo amb festa grossa, i que està canviant els valors tradicionals, que fa que es perdin les grans reunions familiars.
I un Nadal que representi la bondat humana, la voluntat de sobreposar-se a les dificultats: És el Nadal que ens empeny a celebrar, més enllà de les creences religioses.
El Nadal representa independentment del contingut religiós que pugui tenir per alguns, aquest retrobament amb les nostres arrels: amb la família i amb els que estimem. Entendre-ho així, ens alliberarà de la febre consumista o del sentimentalisme buit.
Però el món és va globalitzant i els mitjans de comunicació han entrat a les nostres llars i ens ensenyen tantes coses noves, que tendim a substituir els costums pels consums.
Tanmateix pot semblar una paradoxa, però en temps de crisi la solidaritat ciutadana s’ha incrementat més que mai, i pel Nadal encara més.

Andreu Ruf

Com ja deu saber tothom que visqui a aquest món, d’aquí ben poquet arriban les festes de Nadal.

Potser hi ha gent que li agradin encantin o fins i tot que estiguin enamorats d’aquestes festes… Jo no sóc un d’ells. Sincerament a mi aquestes festes no m’agraden gens si no fos perqué amb elles venen inclossos uns quants dies de vacanses. Aquestes festes són bàsicament per passar-les amb els familiars, fins i tot aquells que no has vist mai en la teva vida, i que quan els veus no saps ben bé d’on han sortit, o bé també per passar-les amb amics, companys de feina, etc…

A mi bàsicament el que o m’agrada és el temps que fa per aquestes dates, m’expico: els temps que fa a l’hivern és bàsicament fred, fred i més fred dia rere dia, i a mi el fred no m’agrada gens, potser hi hagi centenars, o milers, o milions de persones a les que el fred els hi encanta, entre les quals no estic jo.

Per cert, se m’oblidava, què hem dieu sobre el Pare Noel? encara que sembli mentida, els meus pares em segueixen torturant amb el tema de que si no trec bones notes el “Pare Noel” no hem portarà regals, fet que fa que encara que tregui les millors notes del món, els meus pares mai em compren res del que m’agradaria que em compressin, potser perquè és massa car o no sé ben bè per quin motiu no ho fan, però encara que no em comprin el que m’agradaria tenir, em compren altres coses que no són millors que les que demano, però a mi em fa tanta il·lisió com si de veritat es tractès d’allò que més vull en el món.

I per acabar, bon Nadal a tothom!

El Nadal és una època de l’any en que tothom s’hauria de sentir feliç i ple d’alegria. Jo, personalment, des de que era ben petita, el Nadal m’ha semblat divertit, màgic. Recordo que fa uns anys, la nit abans de Reis sentia un formigueig a la panxa. Cada cop que pensava que al matí següent em trobaria un munt de regals al menjador, em deia a mi mateixa que m’havia de dormir; però els mateixos nervis, feien que els meus ulls estiguessin oberts de bat a bat.

Al matí tot eren presses: despertar al meu germà, anar a buscar als pares, mirar si hi havia globus i xocolatines pel terra (això volia dir que els reis havien passat a deixar els regals aquella nit), baixar ràpid a obrir-los tots, i finalment…mmm, xurros amb xocolata fets per la meva mare! Recordo amb nostàlgia aquells moments inoblidables.

A mesura que passa el temps, la il·lusió de la infantesa es transforma en alegria d’estar en família, amics, anar de festa, de viure les vacances… Per altra banda, els regals els valoro diferent de quan era petita. Penso en tots els diners que s’han arribat a gastar els meus pares comprant tots aquells regals que tanta il·lusió ens feia al meu germà i a mi, aquells regals que omplien tot el sofà de casa.

Ara la il·lusió del Nadal la veig als ullets dels meus cosins petits, tot continua tenint sentit, quan cantem nadales per celebrar l’aniversari d’Algú que fa 2.000 anys va néixer.

Paula.