LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

El nadal és l’època de l’any més maca. És temps d’estar amb la família i la gent més propera a tu, compartint moments d’alegria amb les persones que més estimes. Són dies especials en els quals no existeix la tristesa i per un moment ens oblidem de les coses desagradables, que no ens fan feliços o que ens fan patir, i ens ho intentem passar el millor possible sense recordar aquests moments de preocupació. Un dels dies més bonics del nadal és la nit del 24 de desembre, quan tots els nens i nenes esperen impacients l’arribada del Pare Noel perquè els porti els regals que han estat esperant durant tot l’any. Però és encara millor al dia 25 quan els infants es lleven aviat per obrir els seus regals i jugar amb ells. A partir d’aquest moment tot és felicitat i és maco veure les seves cares d’il·lusió i com gaudeixen. Surten al carrer a estrenar les joguines i veure’ls feliços a ells fa que nosaltres ens contagiem d’aquesta alegria i per tant no puguem evitar que ens treguin un somriure quan diuen: “això és el que jo volia”.

Per tant, penso que el nadal és una tradició que no podem deixar de celebrar perquè són dies plens d’emocions per compartir tot allò que ens fa feliços, perquè al cap i a la fi la felicitat ens fa més feliços si la podem compartir amb la gent que ens envolta.

Marta

Les festes de Nadal son especials perquè reuneix a les famílies. Nosaltres el 25 de desembre dia de Nadal som 23 persones a dinar. Tenim molta sort de coincidir tota la família de part de la meva mare aquest dia tan especial. Quant no érem tants ens reuníem a casa meva però des de l’any passat anem a casa d’una de les meves tietes perquè té el menjador una mica més gran. És un dia on ens agrada seguir les tradicions. Per suposat l’escudella amb els galets tan típics de les festes, carn d’olla, la pilota i seguidament el pollastre rostit amb prunes, pinyons, panses i orellons. I de postres els torrons i les neules. Després a la sobretaula fer cagar e tió. Ara sóc jo el qui poso els regals a sota la manta mentre els petits s’amaguen per fer temps.

Tant la meva germana com jo, hem estat més de deu anys sent els únics nets i nebots de la família, perquè els meus tiets i tietes fa cinc anys que han començat a tenir fills, per tant som els cosins grans per a tots els meus cosins petits. El més gran té cinc anys i la més petita cinc mesos. Em fa sentir una mica de nostàlgia pensar amb el passat quan érem nosaltres els protagonistes, van ser uns anys molt divertits i emocionants. Ens hem fets grans i ara tenim un altre paper el dia de Nadal. A vegades em poso una mica trist perquè recordo els familiars que ja no hi son. Al ser tants membres a la família ja fa anys que vam optar per fer l’amic invisible amb els adults.

L’endemà, dia de Sant Esteve tothom va a casa dels meus avis materns i mengem els boníssims canelons fets amb les sobres de Nadal i que elaboren la meva àvia i la meva mare el mateix dia al matí.

Després de tants anys fen-ho, m’agradaria que aquesta tradició no es perdés i que per molts anys en poguéssim seguir reunint i divertint en aquest dia tan especial.

Pol

Hoy, día festivo, he paseado por Barcelona, por el centro antiguo de la ciudad, donde he podido observar ríos y ríos de personas recorriendo sus calles repletas de tiendas y comercios abiertos al público, iniciando las compras de estas fechas navideñas. Consumismo. Consumismo puro el que he visto esta tarde que me ha hecho reflexionar sobre si la navidad es familiar, o solamente comercial.

Debo reconocer que pasear por delante de los escaparates es realmente tentador. Hay que hacer un esfuerzo para no hacerse con algún artículo de los que se ofrecen, bien sea para regalar o bien para uno mismo.

Creo que actualmente la navidad ya no es una de esas fechas en la cual la gente aprovecha para estar en familia, sino una de las fechas en que todo el mundo tiene metido en la cabeza el concepto “compras”, sí es verdad que no todas las personas se excusan a si mismos detrás de la navidad para comprar compulsivamente cosas y productos de las cuales podrían prescindir. Y únicamente por el simple hecho de estar en los días que estamos piensan que se lo pueden permitir.

Pero lo que realmente intento decir, es que poco a poco, nosotros mismos vamos dejando atrás esas pequeñas tradiciones en las cuales se busca esa magia y esos momentos que podemos pasar en buena compañía.

Darío

Ja és desembre, l’últim mes de l’any. M’encanta aquesta època on ja comença a fer més fred i tothom comença a abrigar-se amb abrics de pell i guants i bufandes de llana. És en aquesta època de l’any on la gent s’apura a comprar regals, menjars i decoratius nadalencs.

El Nadal és un dels moments de l’any més esperats per a tothom, ja que és un dels dies on ens reunim amb la família i ens atipem de menjar tan torró. En família muntem el pessebre i decorem l’arbre de Nadal amb les figures de cada any que guardem en una caixa i li donem vida envolant-lo amb llums que canvien de color.

De petita sempre celebrava el “caga tió” amb els cosins i la nit de reis anàvem tots junts a entregar-li la carta als reis mags. Però això ja ha canviat. La màgia del Nadal només dura quan ets petit. El fet de dir-ho “màgia” és perquè sempre que arribaven aquestes dates em posava molt contenta, ja que una nit de cada any podia veure els reis i l’endemà em llevava d’hora i veia tot el menjador ple de regals.

Encara m’enrrecordo d’aquests petits detalls de la meva infància. Però a mesura que van passant els dies em vaig adonant de que ja no és el mateix de quan era petita.

Laia

Ara ja estem a Novembre, gairebé començarà el mes de Desembre. Això significa que ja ve Nadal. Aquestes festes plenes de llums i colors daurats, vermellencs i platejats. L’olor del menjar de l’àvia, del torró i de les neules.
Ara que ve Nadal, és una de les festes més desitjades per tots els nens. La majoria d’ells fan el tió, el Para Noel, i després d’aquests dos parells de regals, esperen impacients als Reis Mags. Van a la cavalcada a veure’ls passejar pel poble amb aquelles immenses carrosses plenes de regals i després pugen a donar la carta de reis al seu rei mag preferit.

Quan més gaudeixo, és el dia de Nadal. 25 de Desembre, un dels dies més esperats per mi durant tot l’any. Ens reunim tots a casa els avis. Els cosins, tiets, pares, avis… Ens ho passem d’allò més bé. L’àvia ens fa la seva típica sopa de nadal, amb aquells galets immensos que vènen als supermercats que són únicament per aquell dia. Està boníssima. De segon, ens porta la carn d’olla amb la qual ha cuinat el caldo. Després de tot aquest menjar, encara en fa més. Porta un pollastre fet al forn. I per postres, els torrons i les neules.

També m’agrada molt quan l’ajudo a ella i a la meva mare a decorar la casa amb llums de nadal, amb els pessebres que fem nosaltres mateixes…
Aquestes festes, per mi, són les més maques de tot l’any. El Nadal em dóna sensacions de familiaritat, d’unió amb la família, de trobar-te amb els parents que no veus gairebé mai.

Espero impacienta amb moltes ganes aquestes festes tan maques.

Lídia

El Nadal és una de les festes més importants. És el moment perfecte per reunir la família i els amics. Per compartir sopars, riures, cançons… Aquesta festa és màgica, els carrers estan plens de llum, la gent està feliç i gairebé tothom està a casa amb els més estimats.

A mi de petita el que més m’agradava del Nadal eren els reis. Em despertava molt aviat i anava al menjador on hi havia molts regals amb el meu nom, xafardejava una mica i despertava tota la família. La meva germana sempre s’enfadava amb mi perquè cridava molt. Els meus pares es despertaven i anaven a comprar croissants i ensaïmades per esmorzar. Jo, mentrestant, anava a l’habitació del meu germà gran i li deia que s’aixequés, però gairebé mai no em feia cas ja que era molt d’hora. Quan els meus pares tornaven, anàvem tots al menjador a obrir els regals. M’encantava aquell moment en família i encara em segueix agradant.

Per als nens és un moment fantàstic, quan veus els més petits obrint un regal es transmet alegria i il·lusió. En realitat, quan no sabies la veritat sobre els reis tot era més bonic, més màgic.

Penso que aquesta tradició dels reis s’hauria de conservar, però a mesura que passen els anys, els nens s’assabenten més aviat que són els pares. Crec que un nen no hauria de saber-ho tan aviat, perquè es una gran etapa de la vida on vertaderament és quan més gaudeixes del Nadal. Hem d’intentar que els nens descobreixin i visquin aquesta màgia que s’amaga darrere el Nadal i que duri el màxim possible.

Maria

Farà uns quatre anys que vaig viatjar al Marroc amb la meva família i amb la meva àvia. Concretament estàvem instal·lats a Fez, una ciutat del nord del Marroc que és l’antiga capital Imperial.

La meva primera sensació en arribar allà va ser una mica sorprenent: per les olors i pel menjar, en la manera en què el preparaven i el servien. En arribar, aquella mateixa tarda vam sortir a fer una volta. Tan sols vaig menjar una barreta de cereals, ja que em feia angúnia la preparació, els meus germans van demanar un entrepà de pita i el cambrer agafava amb els dits bruts els ingredients.

Un dia ens vam moure per la ciutat de Chefchaouen i el que em va deixar parada és que totes les façanes de les cases estaven pintades de color blau. Aquesta ciutat és molt bonica, ja que està molt ben conservada. També vam visitar les muntanyes de l’Atles i vam tenir la sort de poder coincidir amb una colla de monos salvatges. Allà són corrents però per a nosaltres va ser una experiència inesperada.

El que em va impactar més d’aquest viatge va ser descobrir una cultura molt diferent de la nostra i un nivell de vida molt més baix que el que tenim a Europa. Tot i així la gent del Marroc viu i treballa per tirar endavant però aparenten una gran felicitat i alegria.

Blanca Sala

El meu aniversari és el 27 de desembre, dels últims dies de l’any. Una de les coses que més odio d’haver nascut tan tard és que a aquestes altures quasi tots els meus amics tenen 16 anys, i poden fer coses que jo, per ser uns mesos més “petita”, no puc. També és dolent perquè jo no tinc tants regals com l’altra gent, tenint en compte que se m’ajunta el pare Noel, l’aniversari i quasi els reis, però d’això tampoc em puc queixar.

La part bona és que cau en una època molt maca, l’època de l’any on la màgia i la família té més protagonisme que tota la resta, el Nadal. Són dies en què deixem de pensar en nosaltres per pensar en els altres. Potser per aquest motiu, quan algú pensa en el Nadal, el primer que li ve al cap són les paraules AMOR, FELICITAT i, sobretot, FAMÍLIA. Les persones estimades tenen molta importància en aquests dies, pels dinars, sopars, regals, o pel simple fet d’estar units.

Tothom diu que el Nadal és màgic, que tots els teus desitjos se’t compleixen, i coses d’aquest estil. Jo, personalment, no hi crec gaire en això, simplement crec que el Nadal està per gaudir-lo i estar amb la gent que estimes, i d’això es tracta la felicitat.

Durant aquesta època les coses es veuen d’una manera diferent: els carrers estan guarnits amb llums de diferents colors, alegres i vistoses i en l’aire es respira una aroma diferent, especial: olor de Nadal.

Alba

El 21 de desembre, com ja sabeu, va acabar el primer trimestre i va començar el Nadal. El Nadal és molt agradable per a tothom ja que, la gent es reuneix amb la seva família. Del Nadal hi podem destacar 4 coses: Estar amb els amics, el menjar,  els regals, i sobretot la família.

En aquest període, s’ha de tenir en compte una cosa: el menjar.  Personalment, no puc abusar del menjar, perquè al acabar les festes, començo el futbol; per tant, haig de controlar i mantenir-me amb la mateixa forma que estava abans de començar-hi. El Nadal és per gaudir de moltes festes, però sobretot d’una en concret: “Els Reis Mags”.  És una de les festes més importants del Nadal, perquè rebem regals generosos de la família. Ens regalen roba, diners, jocs…

Per mala sort, ha tornat a començar el col·legi i hem de seguir la rutina que teníem abans. Espero que aquest any vagi a millor, tant amb les notes com amb tot!

Sergi

Quan ve el Nadal tots estem contents perquè ja han arribat les festes i tindrem molts regals. Però, a més a més d’aquest fet,  jo el que espero amb més impaciència d’aquests dies és la sopa de la iaia.

El dia 25 és el moment desitjat. La família està asseguda a taula. Les nenes crides, la tieta pesada explica les mateixes aventures de cada any, el cosí em fa pessigolles… i , l’àvia va voltant per la casa amb l’olla de caldo.

Per fi, tots estan menjant ja el segon plat, però jo repeteixo del primer. A poc a poc quan només em queda la darrera cullerada, penso: “Sopa, fins l’any vinent”.

Per concloure, aquests dies són especials perquè ens tornem a trobar tots i disfrutem de les petites coses que ens uneixen. Per sort, la felicitat no sempre ha d’anar lligada amb aspectes materials.

Laia