LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

En aquesta època de crisi, i en d’altres moments de la història marcats per les dificultats d’una bona part de la societat, no hi ha un Nadal, sinó molts, ben variats, segons la condició econòmica, social o cultural de cada persona.
Hi haurà nadals, marcats pel que es fa més evident aquests dies, per la pèrdua d’un ésser estimat.
També tornarà un Nadal consumista, amb aquella necessitat per a alguns insuportable, de celebrar-lo amb festa grossa, i que està canviant els valors tradicionals, que fa que es perdin les grans reunions familiars.
I un Nadal que representi la bondat humana, la voluntat de sobreposar-se a les dificultats: És el Nadal que ens empeny a celebrar, més enllà de les creences religioses.
El Nadal representa independentment del contingut religiós que pugui tenir per alguns, aquest retrobament amb les nostres arrels: amb la família i amb els que estimem. Entendre-ho així, ens alliberarà de la febre consumista o del sentimentalisme buit.
Però el món és va globalitzant i els mitjans de comunicació han entrat a les nostres llars i ens ensenyen tantes coses noves, que tendim a substituir els costums pels consums.
Tanmateix pot semblar una paradoxa, però en temps de crisi la solidaritat ciutadana s’ha incrementat més que mai, i pel Nadal encara més.

Andreu Ruf

Com ja deu saber tothom que visqui a aquest món, d’aquí ben poquet arriban les festes de Nadal.

Potser hi ha gent que li agradin encantin o fins i tot que estiguin enamorats d’aquestes festes… Jo no sóc un d’ells. Sincerament a mi aquestes festes no m’agraden gens si no fos perqué amb elles venen inclossos uns quants dies de vacanses. Aquestes festes són bàsicament per passar-les amb els familiars, fins i tot aquells que no has vist mai en la teva vida, i que quan els veus no saps ben bé d’on han sortit, o bé també per passar-les amb amics, companys de feina, etc…

A mi bàsicament el que o m’agrada és el temps que fa per aquestes dates, m’expico: els temps que fa a l’hivern és bàsicament fred, fred i més fred dia rere dia, i a mi el fred no m’agrada gens, potser hi hagi centenars, o milers, o milions de persones a les que el fred els hi encanta, entre les quals no estic jo.

Per cert, se m’oblidava, què hem dieu sobre el Pare Noel? encara que sembli mentida, els meus pares em segueixen torturant amb el tema de que si no trec bones notes el “Pare Noel” no hem portarà regals, fet que fa que encara que tregui les millors notes del món, els meus pares mai em compren res del que m’agradaria que em compressin, potser perquè és massa car o no sé ben bè per quin motiu no ho fan, però encara que no em comprin el que m’agradaria tenir, em compren altres coses que no són millors que les que demano, però a mi em fa tanta il·lisió com si de veritat es tractès d’allò que més vull en el món.

I per acabar, bon Nadal a tothom!

El Nadal és una època de l’any en que tothom s’hauria de sentir feliç i ple d’alegria. Jo, personalment, des de que era ben petita, el Nadal m’ha semblat divertit, màgic. Recordo que fa uns anys, la nit abans de Reis sentia un formigueig a la panxa. Cada cop que pensava que al matí següent em trobaria un munt de regals al menjador, em deia a mi mateixa que m’havia de dormir; però els mateixos nervis, feien que els meus ulls estiguessin oberts de bat a bat.

Al matí tot eren presses: despertar al meu germà, anar a buscar als pares, mirar si hi havia globus i xocolatines pel terra (això volia dir que els reis havien passat a deixar els regals aquella nit), baixar ràpid a obrir-los tots, i finalment…mmm, xurros amb xocolata fets per la meva mare! Recordo amb nostàlgia aquells moments inoblidables.

A mesura que passa el temps, la il·lusió de la infantesa es transforma en alegria d’estar en família, amics, anar de festa, de viure les vacances… Per altra banda, els regals els valoro diferent de quan era petita. Penso en tots els diners que s’han arribat a gastar els meus pares comprant tots aquells regals que tanta il·lusió ens feia al meu germà i a mi, aquells regals que omplien tot el sofà de casa.

Ara la il·lusió del Nadal la veig als ullets dels meus cosins petits, tot continua tenint sentit, quan cantem nadales per celebrar l’aniversari d’Algú que fa 2.000 anys va néixer.

Paula.

Recordo quan era ben petit que gaudia i em divertia de qualsevol cosa que feia. Cada any esperava ansiós que arribés el desembre, això només pel Nadal. M’encantaven els desembres amb fred, el Pare Noel, els reis, etc. Totes aquestes il·lusions han anat desapareixent a poc a poc. La infancia és la millor etapa de la vida, sent petit ho veus tot més feliç i alegre. A molta gent li agradaria tornar a aquesta etapa de la vida.

Estic parlant sobre el Nadal. Aquest any, ha arribat el desmbre en un tres i no res, i ja tenim el Nadal quasi tocant-lo. Penso que ha arribat tan d’hora perquè ara veig el Nadal amb uns altres ulls… Ara, m’importen més les vacances de Nadal per tal de poder fer el que vulguis aquests dies, que els reis i aquestes coses. El Nadal ja no és tan màgic com ho era abans.

A mesura que he anat creixent, he anat veient que la vida no és tan dolça com creia quan era més petit. No vull ser pessimista, però penso que quasi tot el món ho veu així. Tot i això, no perdo la il·lusió de reunir-me amb la familia per Nadal, cap d’any,etc., però igualment, el Nadal no és el que era.

David

Avui dia, a casa nostra, gairebé tothom celebra el Nadal, tingui o no creences religioses. Cadascú ho celebra a la seva manera: és una festa popular.Per a una gran majoria de persones ha perdut el seu sentit religiós, però els sentiments que ens descobreix ens ajuden com a persones. És cert també que a l’altre plat de la balança, trobem el Nadal del consum, de la desmesura, el Nadal de l’opulència i mercantilisme. De nosaltres dependrà cap a quin costat decantem la balança.

El Nadal és sobretot una festa cultural, de valors i de tradicions. Els valors comuns serien la família, la generositat, i segurament, la il·lusió. Ara bé, el fet de traduir aquests valors en uns símbols ja és propi d’uns i no d’altres, encara que tothom reconeix el seu origen religiós.

El Nadal simbolitza la llum, l’esperança per un món millor, la pau, l’apropament a l’altre, la força de la maternitat, la festa per retrobar-nos, les tradicions viscudes i compartides per avis, pares, fills… El Nadal és també alegria, joia, és amor. És pensar en els altres, és regalar estimació.

I si de regalar es tracta, recorda que fins i tot una abraçada pot ser el millor regal que puguis fer.

Andreu Ruf

Gairebé ja puc donar les vacances de nadal per acabades, estem a diumenge dia 8 i demà tornem a la escola, ara a casa s’hi està d’ allò més bé però a fora fa un fred que pela. Ara són les 8:42 de la tarda, tinc tots els deures fets però no sé ben bé per què tinc la sensació que demà em caurà una fava d’un lloc o altre.
Aquestes festes han sigut d’allò més divertides, i m’han anat de meravella per desconnectar una miqueta. També puc dir que aquest nadal he acabat ben fart de torró, sopes, etc. Sort que amb els primers entrenaments de físic en el bàsquet, vaig cremar-ho tot i de sobres.

ESPEREM QUE..
AQUEST ANY SIGUI MILLOR QUE EL PASSAT!
BON ANY A TOTHOM

Jordi Xivillé Furment

Pasadas las navidades, la mayoría de españoles podríamos recurrir a una limpieza de estómago y una dieta controlada, por lo menos el mes de enero. Los expertos aseguran que Enero es el mes con más cantidad de riesgo en infartos, aumento del colesterol en la sangre y de la presión arterial. Debido a todos estos factores de riesgo, los centros hospitalarios se llenan de pacientes con problemas cardiovasculares en el primer mes del año.

Este pequeño problema viene causado por los excesos en la comida durante las vacaciones navideñas, la tradición del jamón, canalones, marisco y suculentos turrones y polvorones debería reducirse para que los consumidores dejaran de enriquecer al señor Dukan comprando sus libros de dieta.

Hay personas que aprovechan los regalos de reyes para satisfacer los deseos de algunos parientes cercanos regalando pautas y libros para bajar unos quilillos durante los meses de invierno. Para el bien de nuestra salud deberíamos suprimir las comidas y cenas navideñas de nuestras vidas, o bien cambiarlas por un buen plato de ensalada y pescado a la plancha como la dieta mediterránea ofrece.

Otro inconveniente que tiene la navidad es el consumismo general al que nos obliga. Es decir, compras, regalos, comida y viajes. Con la crisis, sólo los más afortunados que tienen la suerte de ser premiados con ‘el gordo de navidad’ o ‘el sorteo del niño’ pueden permitirse estar felices cuando les llegue la factura del banco este primer mes.
La solución, por lo tanto, es suprimir la navidad ya que nuestra propia salud y la de nuestro bolsillo lo agradecerá.

Paula

Durant el Nadal hi ha dies de festa, plens de llumetes de mil colors que decoren els carrers i portals de les cases, arbres de Nadal plens de regals, dolços, torrons i menjars deliciosos col·locats a totes les taules, les trobades amb tota la família estan a l’ordre del dia i s’hi comparteix tota la il·lusió i alegria. El que no es pensa durant aquests idíl·lics dies, però, és que les festes tenen uns efectes secundaris no gaire agradables:

Tots aquests dinars en família acompanyats amb els torrons i les delícies del Nadal ens fan estrenar el nou any amb uns quilets de més, cosa que no per tothom és benvinguda. Molts es fan nous propòsits per al nou any com: deixar de fumar, aprimar-se (però amb els nous quilets no serà tan fàcil ) portar una vida més sana i fer més exercici… però molts d’aquests propòsits mai és compliran.

Un altre dels efectes secundaris del Nadal són els diners; econòmicament les festes en aquesta època produeixen un dispendi molt important amb els regals, celebracions.. i ara més que mai es nota.

I segurament hi ha gent que en té més, dels problemes típics d’aquestes èpoques però dins del que cap s’ha de gaudir que només és un cop a l’any!

Marina

Ja han passat les dues setmanes que dura el nadal, i tornem a la rutina: aixecar-se ben d’hora, esmorzar, agafar el bus, i passar set o cinc hores tancat a l’institut, treballant, fent exàmens…

Però el que em fa més ràbia és saber que, fins d’aquí tres mesos, quan arribi la setmana santa, no podré sortir per la nit, allitar-me molt tard, poder aixecar-me a les dotze…

Però el que de veritat m’importa és anar bé a l’institut, ja que, si no és així, m’hauré de preocupar de recuperar la que hagi suspès, tornar a estudiar el que ja havia fet… i ja porta molts maldecaps estudiar-se el que s’ha d’estudiar cada trimestre, així que, espero seguir, o millor encara, pujar la meva mitja, i seguir esperant les festes.

Uriel

El dia abans del Pare Noel, estava amb una amiga a un centre comercial de Barcelona, tot just davant de la tenda de jugets. Allà hi havia un nen petit mirant l’aparador. Tant la meva amiga com jo ens vam mirar i em va dir: no t’agradaria tornar a tenir la il·lusió que ara té aquest nen pel Nadal? Em vaig quedar sobtada. Després d’uns segons li vaig respondre que per suposat, que m’agradaria moltíssim poder tornar a tenir la il·lusió que tenen els nens petits quan s’apropa Nadal i sobretot quan és el dia de Reis Mags o del Pare Noel.

Quan vaig arribar a casa per la nit, m’hi vaig quedar pensant. En el nen, en la pregunta i en las ganes que jo tenia de tornar a sentir el mateix quan s’apropava Nadal. La pena és que no ho vaig poder sentir, i ara passat Nadal, el Pare Noel i els Reis, us puc confirmar que no tampoc he sentit res.

A qui no li agradaria ser petit un altre cop? I només saber dels reis i del Pare Noel que poden fabricar els regals que vulguin i que només amb una nit els poden repartir per tot el món? És una pregunta llarga, ho sé, però a mi si m’agradaria tornar a creure en el Nadal i no només voler que arribi per no tenir escola i que ens portin regals.

Pot semblar un escrit força tonto quan me’l llegeixo però, perdoneu-me, algú ho havia de dir.

Bon any 2012!

Marta