LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

El meu aniversari és el 27 de desembre, dels últims dies de l’any. Una de les coses que més odio d’haver nascut tan tard és que a aquestes altures quasi tots els meus amics tenen 16 anys, i poden fer coses que jo, per ser uns mesos més “petita”, no puc. També és dolent perquè jo no tinc tants regals com l’altra gent, tenint en compte que se m’ajunta el pare Noel, l’aniversari i quasi els reis, però d’això tampoc em puc queixar.

La part bona és que cau en una època molt maca, l’època de l’any on la màgia i la família té més protagonisme que tota la resta, el Nadal. Són dies en què deixem de pensar en nosaltres per pensar en els altres. Potser per aquest motiu, quan algú pensa en el Nadal, el primer que li ve al cap són les paraules AMOR, FELICITAT i, sobretot, FAMÍLIA. Les persones estimades tenen molta importància en aquests dies, pels dinars, sopars, regals, o pel simple fet d’estar units.

Tothom diu que el Nadal és màgic, que tots els teus desitjos se’t compleixen, i coses d’aquest estil. Jo, personalment, no hi crec gaire en això, simplement crec que el Nadal està per gaudir-lo i estar amb la gent que estimes, i d’això es tracta la felicitat.

Durant aquesta època les coses es veuen d’una manera diferent: els carrers estan guarnits amb llums de diferents colors, alegres i vistoses i en l’aire es respira una aroma diferent, especial: olor de Nadal.

Alba

El 21 de desembre, com ja sabeu, va acabar el primer trimestre i va començar el Nadal. El Nadal és molt agradable per a tothom ja que, la gent es reuneix amb la seva família. Del Nadal hi podem destacar 4 coses: Estar amb els amics, el menjar,  els regals, i sobretot la família.

En aquest període, s’ha de tenir en compte una cosa: el menjar.  Personalment, no puc abusar del menjar, perquè al acabar les festes, començo el futbol; per tant, haig de controlar i mantenir-me amb la mateixa forma que estava abans de començar-hi. El Nadal és per gaudir de moltes festes, però sobretot d’una en concret: “Els Reis Mags”.  És una de les festes més importants del Nadal, perquè rebem regals generosos de la família. Ens regalen roba, diners, jocs…

Per mala sort, ha tornat a començar el col·legi i hem de seguir la rutina que teníem abans. Espero que aquest any vagi a millor, tant amb les notes com amb tot!

Sergi

Quan ve el Nadal tots estem contents perquè ja han arribat les festes i tindrem molts regals. Però, a més a més d’aquest fet,  jo el que espero amb més impaciència d’aquests dies és la sopa de la iaia.

El dia 25 és el moment desitjat. La família està asseguda a taula. Les nenes crides, la tieta pesada explica les mateixes aventures de cada any, el cosí em fa pessigolles… i , l’àvia va voltant per la casa amb l’olla de caldo.

Per fi, tots estan menjant ja el segon plat, però jo repeteixo del primer. A poc a poc quan només em queda la darrera cullerada, penso: “Sopa, fins l’any vinent”.

Per concloure, aquests dies són especials perquè ens tornem a trobar tots i disfrutem de les petites coses que ens uneixen. Per sort, la felicitat no sempre ha d’anar lligada amb aspectes materials.

Laia

Ja arriba l’època dels regals, dels reis i en Pare Noel, el nadal ja és aquí!

Recordo que quan era petita, acabava el col·legi i no veia l’hora de què vingués el Pare Noel a portar-me els regals que dies abans li havia demanat. L’altre dia, mirant els objectes i records de quan era innocent, vaig trobar les llargues llistes de coses que li demanava: nines, cotxets, maquillatge i moltes més coses.

Recordo el feliç que era en el moment de trobar-me els regals a l’arbre i despertar als meus pares dient: Ha vingut en Pare Noel!

Ara ja sóc ”gran” i veig a les meves cosines petites adorar als reis, fer la carta, preparar el pessebre, cantar nadales i recitar poemes. El millor és veure-les felices amb la il·lusió que tenen i això em fa feliç. Jo crec que l’esperit nadalenc fa que la meva família se segueixi reunint cada any per a celebrar el nadal.

Blanca

El passat dia 28 de desembre, els membres del Grup de Joves de l’Esplai de Vilassar de Dalt vam fer una gimkana a la plaça de la Vila per tal d’aconseguir joguines pels nens del nostre poble que ho necessitaven. Aquesta activitat estava pensada per nens d’entre tres i deu anys i consistia en fer unes proves basades en les diverses maneres de celebrar el Nadal a diferents llocs del món, com per exemple Itàlia o Mèxic. L’entrada per poder participar-hi era portar una joguina en bon estat i que no funcionés amb piles.

En els temps en què ens trobem avui dia, molta gent no té els suficients recursos per passar un “bon” Nadal i regalar allò que volen als seus infants i, per aquest motiu, es va fer aquesta recollida. Tothom té dret a tenir un regal per Nadal, sigui quina sigui la seva situació personal.

Es van recollir bastantes joguines de tot tipus, des de jocs de taula fins a bicicletes. Aquesta recol·lecta es va donar a Càrites i, a partir d’aquí, l’organització les va repartir a la gent que més ho necessitava de Vilassar.

Poder ajudar a algunes famílies va ser una bona experiència i, estic segura que, cada Nadal, es tornarà a fer una recollida de joguines perquè tothom pugui disfrutar del Nadal com s’ho mereix.

Mireia

L’altre dia vaig veure un reportatge que parlava sobre la gana,i els desequilibris alimentaris que hi ha a la terra.6  .Ja que estem a festes de Nadal he pensat que ho podria relacionar i fer-ne un escrit. El Nadal és una època de la qual podríem destacar tres coses: la família, els regals i el menjar. Durant aquesta festivitat és costum menjar molt ja que durant tota la seva durada es fan diversos àpats molt complets, des de l’escudella i el pollastre fins als torrons i les neules, i per reis un bon tortell.

Certament la nostra societat menja molt més del que el seu cos li demana i molt més del que pot cremar, és així com apareixen els problemes com l’obesitat i les malalties que en deriven.

Però així com els països més rics llencen i desaprofiten els aliments, hi ha zones no massa llunyanes on els infants encara moren per inanició.

També hi ha zones on els conflictes bèlics han propiciat la manca d’aliments i dels recursos mínims per poder sobreviure.

Aquest dos mons són antagònics i contradictoris, vivim en un món desigual i injust.

Marc

No tenia pensat escriure sobre el Nadal, però son uns dies massa especials. Quan penso en el Nadal, se’m venen al cap diverses imatges, nens obrint els esperats regals al costat de l’arbre decorat, famílies menjant al voltant de la taula, les nadales, gent carregada amb els regals pels carrers il·luminats… També em venen records de quan era petita i celebrava el Nadal igual que ara però amb una màgia i entusiasme diferents.

El Nadal, ens proporciona petits detalls que ens fan sentir bé, o això crec, a tots. L’alegria de trobar-te amb aquelles persones que feia temps que no veies, la fe dels nens, la seva mirada brillant als Reis, estar acompanyat de persones que estimes, l’il·lusió que el dia 22 toqui la loteria a la gent que realment ho necessita, perquè malauradament hi ha persones que no viuen el Nadal com nosaltres. Hi ha famílies en les que els nens no tenen regals per Nadal, perquè no tenen suficients ingressos econòmics; d’altres que tenen a algun familiar a l’hospital, malalt, o simplement no hi és i en aquesta època d’estar acompanyat de les persones que estimes, se’ls deu trobar encara més a faltar.

Aina

Ja queden pocs dies per a les festes de nadal, vacances, familia, estar calentet a casa i encara que quedi una mica materialista, els regals, que no s’en reben cada dia. Bé, ja sabeu com és el nadal, temps de pau i tranquilitat, de descans, de desconectar, gaudir, etc. El Nadal ha sigut sempre la meva festa preferida, podria dir que prefereixo el nadal a les vacances d’estiu i a qualsevol altra.

Però aquest cop, hauré d’esperar al pròxim any per poder tenir un bon nadal dels que tant m’agraden, ja que suspendré quatre asignatures aquest trimestre, i això ha estat molt frustrant, perqué aquest últim mes, havia intentat aprovar-ho tot i, de fet, fins a aquesta última setmana estava convençudíssim de les meves possiblitats d’aconseguir tenir un bon nadal. Bé, el cas és que a casa meva unes notes així acaben en bronques i càstigs, molts. Ara mateix degut al meu rendiment a escola, estic castigat sense mòbil, sense videojocs i sense poder sortir els caps de setmana, és més he d’anar a dormir d’hora, i això sense tenir en compte les consequències que podrien arribar a tenir aquestes pròximes notes.

Sovint ho parlo amb els meus amics, els quals la majoria estan en la mateixa situació que jo, a nivell acadèmic, i encara no he topat amb cap que no m’hagi fet algún comentari com: “Però que has fet per estar castigat així!?”. Sempre que sento aquest tipus de comentaris, penso que és normal, entenc la decisió que han pres els meus pares al castigar-me tant. El que aconsegueixen així és que em faci por suspendre i tornar a sentir-me la causa de tots els maldecaps que hi ha casa.

Lluís

Ara estem a Desembre, tenim les festes a menys d’una setmanes vista, però ja fa temps que el nostre voltant ens està avisant. Són petits -i no tan petits- indicis que ens volen anar preparant, que ens avisen de que el Nadal és a prop. Però en molts casos els ignorem i pensem per dintre: “Uf.. encara falta molt”.

Subtilment, els anuncis a la televisió és tornen monotemàtics: joguines i perfums. Però no ho notem fins que veiem l’anunci de la loteria de Nadal de l’estat, allà ja ens ho comencem a ensumar… Al poble, els carrers es van omplint de llums, les botigues estan a petar de gent, se celebren les fires de Santa Llúcia i per últim, et comencen a arribar les felicitacions de Nadal. Jo sempre intento ignorar tots aquest indicis perquè el compte enrere no se’m faci més cansat del que ja és, però hi ha coses que no pots obviar, i l’altre dia em va passar una cosa ben curiosa.

Vaig sortir de casa disposada a anar amb la meva mare a comprar coses de decoració per la casa. Quan vaig entrar a la botiga, em vaig aturar un moment per observar tot el que m’envoltava. Hi havia llums de colors, arbres de Nadal, plantes i flors, tot tipus d’objectes de decoració i molta gent, però de tot allò només hi va haver una cosa que em cridar l’atenció, va ser aquella olor a Nadal. No sabria definir-la, és una olor indescriptible i alhora inconfusible, et recorda en una sola fragància tot el Nadal. Durant uns segons en vaig quedar quieta, sense saber ben bé què fer, aquella olor m’havia fet adonar-me d’alguna cosa: el Nadal ja és aquí…

Àurea

Fa cosa de dos mesos, concretament el dia 30 d’octubre (el dia abans de la castanyada) estava al pati amb els meus companys, i vaig decidir treure el tema de Halloween. Els vaig preguntar si farien quelcom especial per celebrar-lo, i em van contestar que no. Deien que aquesta festa no és típica d’aquí i que per aquest motiu no la celebraven. Jo amb ganes de posar emoció a la conversa, vaig respondre que antigament la festa de nadal i dels reis també havia estat portada de fora (establerta aquí pels catòlics), però que ara tots l’havíem adoptat com a tradicional. I la resposta que vaig obtenir va ser: “sí, però per Nadal hi ha regals, al contrari que per Halloween. Per això no cal posar-ho en dubte”. I aquesta frase em va quedar gravada, ja que descriu clarament el vici consumista de la humanitat d’avui en dia.

La societat està sent enredada a fi que se li pugui treure els diners de la butxaca fàcilment. Quatre colors lluents, una persona important que digui les meravelles del producte i tothom ja està fent cua per comprar-ho. I jo no m’hi excloc. Sovint tinc conflictes interiors, ja que quan vull una cosa, penso que és necessària i la compro. Després me’n adono que m’he equivocat pensant així i que he estat estafada. I aquí està el problema, ens fan pensar que els objectes del mercat són necessaris, que sense ells no ets res. Mentida, tot és una gran mentida. Ens controlen sense que nosaltres ens en adonem.

Tot aquest consumisme excessiu es veu clarament per les festes de Nadal, quan la gent agafa la mania de comprar objectes i objectes fomentats per aquest “generós” esperit nadalenc. No ens enganyem, potser és generós per nosaltres, però pel planeta Terra gens. Això és egoista per part nostre. És una paradoxa que el que ens pot semblar generós realment sigui una acció egoista, però és així. Hauriem de ser capaços de veure que és millor col·leccionar moments en lloc d’objectes. Com diu l’anunci de Nadal de TV3, regala petons. Millor per nosaltres i pel nostre món.

Amb aquest vici només fem malbé el planeta, que és el que ens permet viure. Si el destruïm, que serà de nosaltres? És trist que la gent prefereixi tancar els ulls i fer com si no veiés el mal que li fem en lloc de buscar solucions.

Només quan l’últim arbre hagi mort, l’últim riu hagi estat contaminat, i l’últim peix hagi estat capturat, ens adonarem que els diners no es poden menjar.

Aina Ros Alsina.