LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

La felicitat és la cosa més desitjada per l’home. Tothom vol per sobre de tot ser feliç, tot i que pocs ho aconsegueixen. La felicitat per dir-ho d’una manera, seria tot el conjunt de coses que fan feliç a les persones, coses que necessitem, coses que no podem no voler.

Es defineix només per les coses que tenim? Podem tenir tot el que vulguem, però la felicitat és un estat d’ànim, es a dir, podem ser la persona més rica del món i ser infeliç, ser algú que no tingui riquesa i ser feliç.

Quines coses són les que ens fan feliç? Els diners? La salut? La fama? Cada persona té una diferent visió de la felicitat, uns pensaran que sense diners i fama no n’hi ha i d’altres que la felicitat tan sols la crea un mateix.

Des del moment en el qual naixem, és un dels primers objectius que tenim, es un projecte inacabat, una cosa que no té fi, l’home sempre troba coses que el poden fer més feliç del que ho és, per tant és una cosa que sempre continuem buscant. Es podria dir que en aquest aspecte som ambiciosos.

Ser feliç no només inclou als fets materials, sinó també en trobar-se satisfet i trobar-se interiorment un mateix. Durant la vida sobretot és necessària una cosa essencial: l’amor.

La felicitat és allò que busquem, simplement perquè ens fa sentir bé, per això una de les coses essencials es l’amor.

Tots estimem alguna cosa, i si estimem es perquè aquella cosa ens omple i ens fa sentir un benestar interior i una seguretat que ens crea un bon estat d’ànim. Tanmateix la felicitat no existiria sense l’amor, simplement perquè és un dels principals motius pels quals som feliços. Tot i que sabem que igual que l’amor ens pot portar a ser feliços també ens pot portar a no ser-ho. Tot i així es una de les grans raons per les quals seguim cada dia, perquè ens omple d’immensa felicitat quan aquest amor també ens és correspost.

Paula

De fet, quan em vaig posar a pensar en el tema del meu primer escrit en aquest blog, de seguida em va venir al cap la idea de si la felicitat era la base de la innocència, la veritat és que encara no sé ben bé perquè. Però me’n vaig adonar que era un tema molt extens i difícil de tractar, així que vaig decidir començar per idees més senzilles.

Però, deu fer cosa d’una setmana, recordo que no havia tingut gaire bon dia, a més a més, només pensava que en arribar a casa havia de dinar d’una revolada i posar-me a estudiar, ja que els extraescolars m’ocupen la major part del temps. Jo preferia una tarda més tranquil·la, però era el que tocava. Caminava amb el cap cot quan vaig passar per davant d’una llar d’infants, alguns reien mentre es perseguien els uns als altres, però també n’hi havia que jugaven amb la sorra o es balancejaven en els gronxadors. Aquesta escena em va fer recordar aquella època sense obligacions ni problemes. Però, realment són feliços? A simple vista tothom tindria un sí de resposta, a més a més, en arribar a l’edat adulta, tothom posa com a excusa que la innocència dels nens fa que sempre siguin feliços, no tenen mal de caps ni obligacions i tampoc estan gaire assabentats del que passa al seu voltant, ni guerres, ni crisis econòmiques…

Realment, si no ens adonessim de tot el que passa contínuament al nostre voltant, seríem més feliços? Probablement, però suposo que a mesura que madurem, la felicitat també ho fa amb nosaltres. Al principi es basa en aspectes tan senzills com passar una bona estona jugant al parc, però ens fem grans i cada vegada som més conscients de la realitat, i la felicitat ja no és tan fàcil d’aconseguir, sinó que és més difícil de trobar.

Laia

La felicitat és un estat d’ànim que es produeix en una persona quan creu haver aconseguit una meta desitjada, i acostuma a anar aparellada amb la satisfacció i l’alegria. La felicitat normalment es considera positiva.

Molta gent diu o creu que la felicitat només s’aconsegueix quan algú té diners, és a dir, diuen que els diners porten la felicitat. Jo no crec que sigui així, ja que algú pot ser tant ric com vol però no ser tan feliç com un que no té gaires diners. En aquest aspecte hi ha opinions molt diverses. Per això cadascú ha de ser feliç a la seva manera fent el que li agrada sense que ningú l’interrompi.

Hi ha diverses teories del terme “felicitat”, però cadascuna d’elles està escrita des d’un punt de vista diferent. Per exemple, des del punt de vista de la filosofia, diu que ser feliç és ser autosuficient, és autorealitzar-se i també experimentar el plaer intel·lectual i físic i aconseguir evitar el sofriment.

Un dels estudis que estudia la felicitat, és la Piràmide de Maslow, que consisteix en una piràmide de les necessitats humanes que hem de complir per aconseguir ser feliços.

En conclusió, totes les persones són tan felices com ells decideixen ser-ho, ja que ningú decideix per ells. Cadascú és lliure com per escollir el que fer. Hem de ser feliços i deixar que la gent que ens envolta també ho sigui.

Lidia Calvet

Molta gent pensa que els diners dónen la felicitat, però el més important per ser feliç és estimar i ser estimat. Tenir una bona família i uns bons amics que t’ajudin en els moments difícils i comparteixin amb tu els moments feliços, no té preu. Una abraçada, un somriure, un simple gest o un “t’estimo”, pot convertir un moment trist en un d’inoblidable que t’alegri el día. Jo quan em llevo al matí i veig als meus pares que lluiten cada día per aconseguir el que volen i per viure contents, em sento molt orgullosa, tot i que a vegades ens barallem o discutim, el més important és no deixar d’estar units. Ja sabem que les coses no sempre són fàcils però si ens rendim es poden convertir en impossibles. Per tant, hem de seguir endavant passi el que passi perquè la vida continua i no tot és de color de rosa. Perquè al cap i a la fi les petites coses són les que t’omplen de felicitat. Hem de valorar tots els moments, encara que no semblin importants, viure al dia a dia amb la màxima felicitat possible i estar amb la familia. Gaudir de les petites coses que ens regala la vida i els detalls. Aprofitar cada instant per disfrutar del que ens aporta i sobretot no deixar de ser mai feliços.

A vegades patim situacions en les quals és inevitable plorar o estar tristos, però tot passa i hem de saber afrontar-ho amb el màxim optimisme possible i mirant sempre la part positiva de les coses, perquè és l’única manera de no patir ni passar-ho malament i de poder sentir-nos bé amb nosaltres mateixos i els altres.

Marta

Farà uns quatre anys que vaig viatjar al Marroc amb la meva família i amb la meva àvia. Concretament estàvem instal·lats a Fez, una ciutat del nord del Marroc que és l’antiga capital Imperial.

La meva primera sensació en arribar allà va ser una mica sorprenent: per les olors i pel menjar, en la manera en què el preparaven i el servien. En arribar, aquella mateixa tarda vam sortir a fer una volta. Tan sols vaig menjar una barreta de cereals, ja que em feia angúnia la preparació, els meus germans van demanar un entrepà de pita i el cambrer agafava amb els dits bruts els ingredients.

Un dia ens vam moure per la ciutat de Chefchaouen i el que em va deixar parada és que totes les façanes de les cases estaven pintades de color blau. Aquesta ciutat és molt bonica, ja que està molt ben conservada. També vam visitar les muntanyes de l’Atles i vam tenir la sort de poder coincidir amb una colla de monos salvatges. Allà són corrents però per a nosaltres va ser una experiència inesperada.

El que em va impactar més d’aquest viatge va ser descobrir una cultura molt diferent de la nostra i un nivell de vida molt més baix que el que tenim a Europa. Tot i així la gent del Marroc viu i treballa per tirar endavant però aparenten una gran felicitat i alegria.

Blanca Sala

El meu aniversari és el 27 de desembre, dels últims dies de l’any. Una de les coses que més odio d’haver nascut tan tard és que a aquestes altures quasi tots els meus amics tenen 16 anys, i poden fer coses que jo, per ser uns mesos més “petita”, no puc. També és dolent perquè jo no tinc tants regals com l’altra gent, tenint en compte que se m’ajunta el pare Noel, l’aniversari i quasi els reis, però d’això tampoc em puc queixar.

La part bona és que cau en una època molt maca, l’època de l’any on la màgia i la família té més protagonisme que tota la resta, el Nadal. Són dies en què deixem de pensar en nosaltres per pensar en els altres. Potser per aquest motiu, quan algú pensa en el Nadal, el primer que li ve al cap són les paraules AMOR, FELICITAT i, sobretot, FAMÍLIA. Les persones estimades tenen molta importància en aquests dies, pels dinars, sopars, regals, o pel simple fet d’estar units.

Tothom diu que el Nadal és màgic, que tots els teus desitjos se’t compleixen, i coses d’aquest estil. Jo, personalment, no hi crec gaire en això, simplement crec que el Nadal està per gaudir-lo i estar amb la gent que estimes, i d’això es tracta la felicitat.

Durant aquesta època les coses es veuen d’una manera diferent: els carrers estan guarnits amb llums de diferents colors, alegres i vistoses i en l’aire es respira una aroma diferent, especial: olor de Nadal.

Alba

Estic cansada i una mica de mal humor, acabo de jugar un partit de futbol i hem perdut, només tinc ganes de seure i descansar. Però elles estan davant meu demanat que les ajudi a muntar un dels seus ‘shows’. Les veig poques vegades a l’any i no els sé dir que no, així que els hi dic que sí i anem totes juntes cap a l’última habitació de casa de l’àvia. Com a cosina gran els dono unes primeres pautes de les quals elles en treuen les més originals i divertides cançons i coreografies. A poc a poc em treuen un somriure i oblido el meu mal humor i sense adonar-me’n em veig immersa en el món de la innocència, de la diversió sense preocupació, de la imaginació i per descomptat de la felicitat.

A vegades només necessitem persones que ens treguin de la rutina i ens recordin que la vida està plena de moments fantàstics.

Gràcies cosinetes!

Àurea

Quan ve el Nadal tots estem contents perquè ja han arribat les festes i tindrem molts regals. Però, a més a més d’aquest fet,  jo el que espero amb més impaciència d’aquests dies és la sopa de la iaia.

El dia 25 és el moment desitjat. La família està asseguda a taula. Les nenes crides, la tieta pesada explica les mateixes aventures de cada any, el cosí em fa pessigolles… i , l’àvia va voltant per la casa amb l’olla de caldo.

Per fi, tots estan menjant ja el segon plat, però jo repeteixo del primer. A poc a poc quan només em queda la darrera cullerada, penso: “Sopa, fins l’any vinent”.

Per concloure, aquests dies són especials perquè ens tornem a trobar tots i disfrutem de les petites coses que ens uneixen. Per sort, la felicitat no sempre ha d’anar lligada amb aspectes materials.

Laia

Ahir per la nit mirava un programa de tv3 on surtia una nena d’uns 10 anys que deia que només pots aconseguir la felicitat si tens diners.

Aquesta frase em va fer reflexionar bastant. El primer que se’m va passar pel cap va ser que quan una persona té diners pot aconseguir tot el que desitja i sens dubte és feliç, o almenys ho aparenta. Però el principal problema que aquesta gent té és que no sap valorar gens les coses. I d’altra banda, hi ha les persones que no poden obtenir tot allò que volen o que voldrien tenir, i que per aconseguir qualsevol cosa: estudis universitàris, béns materials, etc, s´han d´esforçar per poder obternir-ho. Sincerament crec que són aquestes persones les que realment saben valorar cada persona, somriure, objecte…, que els envolta i que segurament són persones tan o més felices que els que ho tenen tot sense cap mena d´esforç personal.

Penso que els diners són molt importants i que excepte en comptades excepcions, viu millor una persona amb diners que no sense, però que cal alguna cosa més per ser feliç, com sentir-te estimat per les persones que t´envolten.

Eva

Fa uns dies vaig mirar un documental que tractava sobre un noi de 17 anys amb càncer d’osteosarcoma i tumors als pulmons. Els metges li van dir que només li quedaven 6 mesos de vida. Així que va decidir no quedar-se a l’hospital per aprofitar el temps que li quedava de vida, vivint-ho a la seva manera. La seva afició principal era la música, la qual li encantava; va començar a aprendre a tocar la guitarra com a mitjà per expressar els seus sentiments i l’ajudaven a acomiadar-se dels seus amics, familiars i la seva novia, i així fer etern aquell instant. Va conduir durant una setmana el cotxe dels seus somnis, alguns cantants famosos van cantar una cançó que ell havia escrit i van fer-li un vídeo, va fer un pícnic a la primera cita amb la seva xicota a un estadi de rugbi… Ell era un noi que tot el dia reia perquè era feliç per tenir una família tan unida que l’ajudessin tant en la malaltia, s’alimentava dels somriures de les persones que estimava, era la felicitat de la família i això el mantenia fort.

Em vaig sentir commoguda davant d’aquella situació, però vaig estar reflexionant i crec que veiem la mort com un final, però és un pas més a la vida. Em vaig posar a la seva pell, i reconec que em van emocionar aquelles imatges de la seva família tan feliç però alhora trista per la pèrdua del seu fill estimat. Però crec que les coses passen per alguna raó, i de vegades creiem que són moments dolents i ens enfonsem, però s’ha de mirar la part positiva de les coses; i sobretot, encara que en aquests moments costi, s’ha d’intentar. Si canviem l’actitud davant de coses amargues, endolcirem la vida.

Marta