LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Llegó el jueves y sobre las cinco y media de la tarde se me ocurrió llamar a Alberto para preguntarle una cuestión relacionada con química. Él me la respondió y me dijo que estaban estudiando en la biblioteca y que fuera. En ese momento pensé que si iba, tendría más posibilidades de aprobar y en diez minutos ya estaba allí. Al llegar mi sorpresa fue ver que había mucha gente: Pol, Alberto, Sara, Marina, Fede, Oscar, Enric, Mónica…

Lo primero que hice fue sentarme con Pol e intentar resolver algunos problemas. En ese mismo instante me di cuenta que estaba muy jodido porque no sabía muy bien cuáles eran las valencias de cada elemento. Ante esa adversidad lo que hice fue dividirlas en grupos e intentar aprendérmelas. Una vez estuve convencido de que me las sabía fui a mi casa a buscar la libreta con los apuntes.

Al volver a la biblioteca repase con Pol y Alberto las diferentes maneras de formular según los elementos. Mientras repasaba se empezó a ir la gente y solo quedemos yo, Sara, Marina, Pol, Alberto y Mónica. A las ocho y cuarto cuando estábamos a punto de acabar de repasar y pensando que la biblioteca cerraba a las doce se apagaron las luces. En ese momento nos enteramos que a las ocho y media cerraban y reabrían de nueve a doce.

Lo que hicimos fue salir al parque a acabar de repasar porque yo me tenía que ir a las nueve a casa. En esos treinta minutos me lo pasé muy bien porque aparte de repasar nos echamos unas risas. Llegó la hora de irme y me fui con la sensación de que había aprovechado mucho la tarde.

Hoy he llegado a clase y a medida que se acercaba el examen me he ido poniendo muy nervioso, más de lo normal. Me han tranquilizado dos hechos: el primero, antes del patio tenía una presentación de tecnología y me ha salido muy bien, hecho que me ha dado confianza; el segundo, que en la hora del patio Alberto que había hecho el examen me ha dicho que era muy fácil.

Finalmente he hecho el examen y lo he acabado con la sensación de que lo he hecho lo mejor que he podido, para mí esto es lo más importante. Estoy muy contento por tener estos compañeros y compañeras que a mi parecer han hecho que haga un mejor examen.

Víctor

Com ja sabeu m’he perdut tot el segon trimestre i em costa molt tornar a concentrar-me a les classes, fer els deures, estudiar per als controls… Tant de temps sense anar a l’institut es nota, no és que fagi mandra però costa tornar a reprendre el ritme escolar.

Ara m’estan caient un munt d’exàmens al damunt, els que fa tothom més els que jo he de recuperar. Els que he de recuperar jo sola és difícil, perquè no tinc cap explicació, només tinc el llibre, i no es pot dir que sigui la millor manera d’entendre les coses. Sé que puc comptar amb l’ajuda dels professors, però igualment arribo a casa i m’estresso. A sobre si no aprovo repetiré i m’estressa encara més, perquè em fa posar més nerviosa. Sé que em quedaran de pendents, però intento no posar-me molt estressada perquè sinò em concentro menys.

Ara el que he de fer, és fer el que feia abans però pujar una mica les piles per poder aconseguir tot el possible, encara que ara em costa més concentrar-me, encara que no ho sembli quan tens un d’aquests problemes et baixa el nivell de concentració i d’atenció, però ho intentaré, faré tot el meu possible.

Salomé

Aquest dilluns dia 7 d’abril tinc l’examen de Ballet de la Royal Academy of Dance. Consisteix en ballar els pasos que has practicat durant tot l’any davant d’una dona d’Anglaterra que et va puntuant.
Tinc més nervis que els altres anys perquè aquest cop en comptes de entrar en grup de tres hem d’entrar soles, i si et pares en mig del ball ja et suspenen l’examen. A més, és l’últim curs i ja em trec el títol.
Per altra banda uns dies abans la professora ens va dir que aquest any vindria a examinar-nos un home. No sé si és millor o pitjor, espero que no sigui molt estricte. Desitjo que vagi perfecte!

Laia

Últimament a l’institut portem uns dies bastant durs perquè tenim molts exàmens. És bastant difícil compaginar els estudis amb les extraescolars de la tarda.

Recordo que dijous passat em vaig agobiar molt perquè l’endemà tenia un examen de castellà i un altre d’història. Però a part d’això, també tenia deures d’altres assignatures, així que no va ser gens fàcil aquella situació.

En principi, dijous a la tarda tenia classe d’anglès, però finalment me la vaig saltar perquè era impossible fer totes aquelles tasques en tan poques hores. Ja que dies anteriors havia tingut altres exàmens, no vaig poder estudiar gaire per als de divendres, fet que va multiplicar per dos el meu esforç.

Un d’aquests exàmens era d’història, una assignatura que no suporto, ja que no se’m dóna gens bé i tampoc m’agrada. L’hora d’estudiar va ser horrorosa perquè no entenia res i en aquell moment tot em superava, no podia més. Però finalment alguns companys em van donar un cop de mà i em van fer veure la història d’una manera més fàcil.

Però el cas és que, amb la nota d’aquest examen em jugo la nota final de l’avaluació, tot depèn d’aquest maleït examen de cinc exercicis. Sincerament, l’examen no és que m’anés d’allò més bé, així que crec que per primer cop suspendré el segon trimestre d’història, però bé de moment s’ha de ser positiva.

En conclusió, només dir que aquella setmana va ser molt estressant amb tants exàmens i deures, etc., però tot això em va passar perquè em vaig deixar les coses per l’últim moment, com sempre. Espero que a partir d’aquí sigui conscient que les coses s’han de fer amb temps perquè si les deixes per l’última hora poden sortir malament.

Alba

Després de tot aquest temps sense aprovar vaig tindre un cop de sort.

Fa uns dies vam fer uns exàmens i per sorpresa meva els he aprovat, o si no, he tret un quatre amb poc. Ara puc tindre més oportunitats per aprovar les assignatures, de cop em trobo que estic més animat, encara que no m’haig de confiar, perquè he aprovat però just. De moment continuaré fent el que he fet en aquest trimestre per intentar aconseguir el meu objectiu, que exactament es treure’m l’ESO i fer el que realment m’agrada.

En conclusió, ara ja que queda ‘’poc’’ per acabar el curs he d’intentar esforçar-me al màxim per aconseguir el meu objectiu.

Pablo

Cada dia, quan sona l’últim timbre a l’institut, agafo la motxilla i me’n vaig a dinar i descansar, sovint a casa dels meus avis i a vegades a casa meva. Un cop he acabat de dinar i he descansat, és hora de posar-se a estudiar, però no és tan fàcil.

Hi ha dies que ens han posat molts deures, i els començo a fer, però al cap de dos o tres quarts d’hora ja me’n he fartat, i potser en el camí de l’habitació al lavabo ja he trobat una distracció que m’ocupa un quart d’hora, dos, tres, o tota la tarda. I què passa amb aquests deures? Doncs que queden sense acabar potser fins a la nit, o fins l’endemà al matí, o si no, sense acabar. I si en lloc de fer deures he d’estudiar per un examen, passa el mateix, amb l’única diferència que el resultat final és pitjor ja que em costa un examen o fins i tot un trimestre.

La solució que sempre m’ofereixen davant d’aquest problema és, per exemple, estudiar amb antelació als examens, i més d’un cop se m’ha passat pel cap de provar-ho però m’ha acabat passant el mateix que en aquelles tardes de molts deures o de llargs examens, i he pensat: Bé ja estudiaré quan toqui. Però després m’acaba passant factura.

I és que, en la meva opinió, he abusat tant d’aquests mals hàbits, que ara que m’interessa abandonar-los, em trobo amb que els tinc tant gravats al meu cervell que se’m fa pràcticament impossible de deixar-los d’una vegada per totes.

He de dir que no és la primera vegada que faig aquesta mateixa reflexió, és més, cada cop que ve una mala nota els meus pares i jo mateix m’insisteixo en canviar-ho, peró quasi mai m’ha acabat servint de gaire, simplement m’ha fet entendre millor la meva situació. Clar que intentaré que aquest cop sigui més efectiu que els altres.

Per acabar voldria aclarir que res del que he escrit ho vull utilitzar per exculpar-me dels problemes acadèmics que pugui tenir i dir a la gent que li passa igual que a mi, que aquesta actitud ja no ens serveix per a aprovar, i que hem de deixar enrere aquests costums i centrar-nos tant aviat com sigui possible.

Lluís

Just ara al final de curs és quan més hem de treballar, per dues raons: la primera perquè hem d’estudiar per intentar treure’ns el curs de sobre al juny, i no tenir que estudiar durant tot l’estiu per fer les recuperacions al setembre i arriscar-te de no aprovar i no passar de curs. I la segona es pel motiu de que ens  n’anem de viatge i hem d’aconseguir beneficis per treure’l el més barat possible. En la meva opinió aquestes dues setmanes finals de maig i la primera de juny han sigut les més pesades de tot l’any, de moment. Era el fet només de pensar que havies d’estudiar durant cada tarda ja se’m feia un infern, i a més a més hem hagut de fer treballs per recaudar diners pel viatge de final de curs.

Pel nostre viatge el que ens ha donat més diners va ser una obra de teatre celebrada al teatre La Massa que va ser tot un èxit, entre tots vam treballar molt i van ser moltes hores per preparar-ho tot i desitjar que surtís tot molt bé. A l’hora de l’actuació tots estàvem molt nerviosos per una part perquè era bastant llarga l’obra, però si algú fallava teníem un as a la màniga com per exemple si a un actor se li oblidava el seu paper teníem dues apuntadores per recordar-los els papers.

L’obra va ser tot un èxit ja que tot el teatre va omplir-se i al final de l’obra molta gent ens felicitava a tots i per nosaltres el millor de tot es que es van recaudar a prop de 2.000 euros.

Marc

Ara mateix només queda una setmana per a que acabi el curs i comenci l’estiu.

Però abans d’arribar a la millor època de l’any, la més esperada per tothom, toca suportar la setmana més dura i més pesada de tota l’ ESO. La setmana d’exàmens finals, on molta gent, en la qual m’hi incloc, es juga passar de curs i aconseguir el títol de l’ESO. És una setmana molt difícil, cosa lògica ja que tots els alumnes de 4t ja tenim el cap posat en el viatge de final de curs a Itàlia.

Durant aquest període d’exàmens és quan toca deixar de banda els hobbies, els amics, la festa, i canviar-ho per hores d’estudi. Dit així sembla una bogeria, però quan en el futur et diuen que has aprovat tot et puja un sentiment d’alegria i d’orgull, que fa que tot el que has sacrificat, que tot allò que has deixat de banda hagi valgut la pena haver-ho fet.

Jo no sóc el més indicat per parlar de temes d’estudis ja que les meves notes no són gaire altes, però almenys puc dir que a vegades val la pena sacrificar algunes coses per tal d’aconseguir els teus propòsits.

Manel

Per fi ha acabat aquesta setmana, no m’equivocaria en dir que és la pitjor de cada trimestre: La setmana d’exàmens trimestrals.

Aquesta setmana se m’ha fet molt llarga ja que cada tarda la havia que dedicar a estudiar i a res més que estudiar. Cada dia era una tortura, ja que podíem arribar a tenir uns dos, o fins hi tot tres exàmens diaris, però per sort això ja ha acabat i ara ja puc dir que oficialment ja sóc lliure! Per fi ja puc fer les coses que no he pogut fer durant aquest llarg temps com podria ser: quedar amb els amics, relaxar-me jugant a la consola, estirar-me al llit o al sofà a veure la televisió una estona o tan sols dormir.

Espero que els meus esforços durant aquesta setmana horrible hagin merescut una i cada hora que he passat sense dormir o sense fer altres coses diferents i que m’hauria agradat fer que no pas estudiar. En la meva opinió, els exàmens no m’han anat pas malament, sinó tot el contrari, m’han anat força bé, però això només són suposicions, i espero que acertades!

Manel

Jo era a classe de física i química, distret mentre els altres parlaven de l’examen que vam fer la setmana passada. A mí no m’havia anat del tot bé, ja que no me l’havia estudiat i hi havien algunes preguntes que no me les sabia.

Després d’haver explicat la forma correcta de resoldre els problemes, el professor va repartir a cada un el seu; jo tenia un cic coma vint-i-cinc. Era més o menys el que m’esperava, però, vaig sumar els punts dels exercicis amb l’esperança que el professor s’hagués deixat algun punt per sumar. I ho vaig aconseguir, a mí em donava un resultat de set coma vint-i-cinc. Així que vaig agafar l’examen, em vaig aixecar de la cadira i vaig dirigir-me cap a la taula del professor. Li vaig dir que s’havia equivocat sumant. S’ho va mirar i, efectivament, em va posar la nota rectificada.

Jo no m’ho esperava això. En definitiva, sempre s’han de revisal els examens.

Àlex