LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Reconec que no sóc el alumne perfecte, i també sé que he de canviar moltes coses per poder millorar acadèmicament. D’altra banda no m’és fàcil, entre altres coses perquè per culpa del meu comportament i notes d’altres anys, alguns professors ja em prenen pel nen que no fa res. Aquesta actitud no només la veig en els professors, sinó també en alguns alumnes, que sense saber com treballo ja em prenen com si no fes res…
Jo, repeteixo, no sóc el millor alumne, però estic totalment segur de que si aquells professors canviessin una mica la seva actitud, jo em sentiria millor, i la meva actitud canviaria, i amb ella també les meves notes. Aquet escrit no és per posar les culpes de les meves notes als professors, sinó que és un escrit fet perquè els professors se’n adonin de que jo estic disposat a canviar, però que necessito una mica d’ajuda des de la seva part.
Moltes gràcies.

Pau

A finals del curs passat ens van explicar a la classe que a quart havíem de triar si volíem fer quart científic, tecnològic o humanístic i que podia ser el batxillerat que triéssim o no. Jo vaig tenir molt clar que volia fer el científic, des de feia un temps ja sabia més o menys què volia estudiar i que per fer allò havia d’estudiar aquest batxillerat.
Ara que ha passat el primer trimestre de 4t ja no tinc tan clar el que vull fer, ja que veient com em va física no crec que faci el batxillerat científic, encara que pel que vull estudiar el segueixo necessitant. Fa poc em van explicar que tenia una altra opció, que és estudiar una cosa molt semblant i que no es necessita el científic per fer-ho sino que es pot fer amb qualsevol batxillerat, he pensat que segurament faré això però tampoc estic del tot segura, ja que acostumo a canviar d’opinió sobre el que vull estudiar cada dos per tres. Sort que encara queda temps per triar.

Marta

Avui m’he aixecat amb ganes d’escriure. Sí, ja sé que no em tocava penjar un escrit avui però mira, crec que tampoc està malament escriure de més. Cada dia penso més en el meu futur. De petit era tot tan bonic, volia ser futbolista però amb el pas dels anys em vaig adonar que era una professió on molt poca gent la podia practicar professionalment i tampoc és que jo fos un noi molt bo jugant a futbol. Ja sé el que vull estudiar, fa anys que ja ho sé (informàtica) però tinc bastants dubtes amb les coses que puc escollir. Batxillerat i universitat? Faig un grau mitjà o què faig? Cada vegada que hi penso em complico més i la veritat és que, ja sé que encara queda, però m’agrada tenir les coses pensades.

Quina és la millor opció? Sempre he volgut anar a la universitat però últimament hi dubto massa. Espero que, esculli el que esculli, sigui l’opció correcta i em vagi bé.

Àlex.

Em dic Pau Comas i faig 4rt de la ESO, l’any passat, ens van venir a parlar sobre el nostre futur, ens van explicar que a 4rt ja hauríem de prendre decisions sobre el nostre futur. Jo des de ben petit que sé el què vull fer, vull fer INEF.
Sempre he pensat que hauria de passar pel batxillerat científic, no estava molt segur de si ho podria fer, tal i com m’havien explicat, per la seva dificultat. Quan va arribar l’hora de triar l’itinerari no vaig tenir altra opció que triar el científic tal de preparar-me per l’any que ve, però fa unes setmanes em van explicar que hi havia la possibilitat d’accedir a INEF sense haver de fer el batxillerat científic, existeix un mòdul especialitzat, un mòdul perfecte per a mi.

Moltes persones em critiquen pel simple fet de no voler estudiar batxillerat, però si no el faig es perquè penso que aquest mòdul serà el millor per a mi. Tinc ganes d’entrar en aquest mòdul per poder fer el que de veritat m’agrada i m’apassiona, per poder arribar a tenir un bon futur.

Pau

Últimament m’he adonat que els dies passen molt de pressa.

En aquests dies d’exàmens, tots desitgem que passin els controls i que s’acabi la setmana per tenir un descans i, inclús, per poder estudiar pels propers.

Jo crec que això no hauria de ser així, que tenim edat d’aprofitar cada instant de la nostra vida. Edat de passar-nos-ho bé, de viure noves experiències. Edat de no tenir res clar (inclús els estudis que volem realitzar l’any vinent). Edat de sortir amb els amics, d’anar-nos-en de festa, de provar coses noves… En canvi, ens passem els dies estudiant, desitjant que les setmanes i els mesos passin ràpids perquè arribi l’estiu.

D’aquesta manera, pensem que la nostra vida no és divertida, sinó avorrida. Moltes vegades ens agradaria deixar-ho tot i dir: “Fins aquí he arribat, estic farta”; però no ho fem per una raó, perquè sabem que això ens marcarà el nostre futur.

I què serà el futur? Serà exactament el mateix d’ara. Si treballes desitjaràs que arribi el cap de setmana, si no treballes, sentiràs que no serveixes per a res.

Un dia em van explicar que un noi es va treure dues carreres a la vegada i es passava tots els dies a casa estudiant. Vosaltres creieu que això és vida? Jo, sincerament, no.

Ja sé que ara s’ha d’estudiar. És el que ens toca i que no podem fer res per canviar-ho perquè això és el que s’ha de fer. Només dic que hem d’aprofitar cada instant i que intentem viure cada dia com si fos l’últim, perquè cada moment que passa no tornarà.

Anna

Cada dia, quan sona l’últim timbre a l’institut, agafo la motxilla i me’n vaig a dinar i descansar, sovint a casa dels meus avis i a vegades a casa meva. Un cop he acabat de dinar i he descansat, és hora de posar-se a estudiar, però no és tan fàcil.

Hi ha dies que ens han posat molts deures, i els començo a fer, però al cap de dos o tres quarts d’hora ja me’n he fartat, i potser en el camí de l’habitació al lavabo ja he trobat una distracció que m’ocupa un quart d’hora, dos, tres, o tota la tarda. I què passa amb aquests deures? Doncs que queden sense acabar potser fins a la nit, o fins l’endemà al matí, o si no, sense acabar. I si en lloc de fer deures he d’estudiar per un examen, passa el mateix, amb l’única diferència que el resultat final és pitjor ja que em costa un examen o fins i tot un trimestre.

La solució que sempre m’ofereixen davant d’aquest problema és, per exemple, estudiar amb antelació als examens, i més d’un cop se m’ha passat pel cap de provar-ho però m’ha acabat passant el mateix que en aquelles tardes de molts deures o de llargs examens, i he pensat: Bé ja estudiaré quan toqui. Però després m’acaba passant factura.

I és que, en la meva opinió, he abusat tant d’aquests mals hàbits, que ara que m’interessa abandonar-los, em trobo amb que els tinc tant gravats al meu cervell que se’m fa pràcticament impossible de deixar-los d’una vegada per totes.

He de dir que no és la primera vegada que faig aquesta mateixa reflexió, és més, cada cop que ve una mala nota els meus pares i jo mateix m’insisteixo en canviar-ho, peró quasi mai m’ha acabat servint de gaire, simplement m’ha fet entendre millor la meva situació. Clar que intentaré que aquest cop sigui més efectiu que els altres.

Per acabar voldria aclarir que res del que he escrit ho vull utilitzar per exculpar-me dels problemes acadèmics que pugui tenir i dir a la gent que li passa igual que a mi, que aquesta actitud ja no ens serveix per a aprovar, i que hem de deixar enrere aquests costums i centrar-nos tant aviat com sigui possible.

Lluís

Sóc a quart de l’ESO i quan acabi aquest curs, haig de decidir què fer, és a dir, si faig móduls o bé batxillerat.

He escollit l’itinerari tecnològic, que era el que em cridava més l’atenció, però en aquestes tres setmanas estic canviant d’opinió, ja que no m’acaba d’agradar gaire. Per saber què vull fer, ho decidiré a partir de com m’ensurti aquest curs; si trec bones notes, entre sisos i sets, passaré a batxillerat, però si no, seria preferible anar a móduls, ja que si trec menys d’un sis a les asignatures, voldrà dir que a batxillerat segurament no m’anirà molt bé. Per les meves observacions d’aquests últims dies, han sigut una mica dolentes, ja que han estat més díficils del que em pensava, i trobo que encara no m’he adaptat del tot. Però estic agafant el ritme.

En conclusió el que trec d’aquest raonament, és que ara mateix no tinc cap idea sobre el meu futur i del que faré, encara que els meus familiars diguin que encara sóc massa jove, però en veritat nomès tinc aquest any per decidir, i espero trobar-hi la solució.

Pablo

Des de petits ja ens ensenyen que per guanyar-nos la vida i viure mitjanament bé s’ha d’estudiar. I els professors i pares de ja ens preguntaven de què ens agradaria treballar, però llavors semblava que teníem més clar el que ens agradava i ens semblava més fàcil respondre a aquella pregunta. Una decisió important que hem de prendre és saber a què dedicar-nos. El problema és, que van passant els cursos i et vas fent gran, llavors arriba el moment que hauries de tenir més o menys clar què estudiar i comences a dubtar, probablement ja no t’interessa l’ofici que volies fer o et feia gràcia quan erets petit. 

Però també n’hi ha que ja saben a què dedicar-se, a mi també m’agradaria saber-ho, perquè de moment no ho tinc clar, però encara tinc temps de pensar-m’ho, i a finals d’aquest curs espero tenir clar quin batxillerat triar.

Aina

Al cap de tres mesos d’hospital, i altres dos més de vacances d’estiu, per fi he pogut tornar un dia sencer a l’institut.

Al matí, quan m’he llevat, estava molt nerviosa. Veure els meus amics i amigues, tornar a fer classes i veure els professors i conèixer uns de nous. No sabia com aniria, si la gent estaria contenta de tornar-me a veure o no, si s’em faria difícil tornar a concentrar-me a les classes… Però, quan vaig arribar, vaig estar molt feliç en tornar-me a trobar tot això que feia mesos que no feia. Pot semblar estrany, però no volia que s’acabessin les classes, s’em passaven massa ràpid i no volia que acabés mai.

Sé que de moment no aniré tots els dies, però els dies que hi vagi els aprofitaré al màxim, sempre amb bon humor. Havia sigut un dels dies més esperats des de fa molt de temps.

Salome

Cuando pasas cinco años en el mismo centro, haciendo algo que odias, da la sensación de llevar toda la vida allí. Nadie llega a imaginar las ganas que tengo de poder estudiar algo que realmente me gusta y puedo ponerle mi interés, porque estoy demasiado cansada de seguir en la ESO. Tener que haber aguantado miles de broncas de mis padres diciéndome que no sirvo para nada, tener que haber sentido cómo me separo de todos mis amigos de toda la vida… estoy demasiado cansada.

Si me hacen volver a repetir, seguramente tendría que plantearme el dejar los estudios para hacer un P.Q.P.I, o ponerme a trabajar ya, les guste o no a mis padres, tengo muy claro que no quiero seguir en la ESO, y como soy mayor de 16 y puedo decidir lo que hacer con mis estudios, si se diera la mala suerte de que me hagan repetir, no seguiría.

Sé y estoy harta de que me digan que sin la ESO no voy a ningún lado, pero si no he podido sacármelo en tantos años, no voy a perder más tiempo de mi vida en esto. Quizás es la falta de motivación o que no sirvo para estudiar, quién sabe?

Con esto pongo punto final a este blog, ha sido un placer compartir pensamientos y opiniones. Hasta la próxima.

Maria