LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Moltes vegades ens han preguntat quina ens agradaria que fos la nostra professió. No és una pregunta simple de contestar perquè has de fer el que a tu t’agradi de veritat. Quan era petita i m’ho preguntaven jo sempre deia que volia ser perruquera perquè sempre pentinava a les nines i m’ho passava d’allò més bé, o veterinària perquè m’encantaven els animals.

La vida ha anat passant i els meus pensaments són molt diferents. A aquesta edat hi ha gent que encara no sap que li agradaria ser però jo tinc la sort de saber-ho. M’agradaria molt ser professora d’educació infantil. Per mi és una cosa especial, ja que tinc un cert afecte per als nens petits.

Alguns del avantatges que té ser professora és que treballes amb nens, jugues amb ells, es diverteixen, però sobretot aprenen i això és el que m’il·lusiona a mi, poder ensenyar moltes coses. Realment no només aprenen els nens sinó que els professors també aprenen valors i aprenen a estar amb gent de tot tipus.

Alguns dels inconvenients de ser professora de nens petits és que t’has de fer cura d’ells i si estan malalts i vomiten ho has de netejar, si es fan pipi o caca els has de canviar o si es porten malament, els has de cridar l’atenció i pot ser que et sigui una cosa difícil perquè et pots sentir malament per haver-lo cridat.

Realment tampoc sé si en un futur canviaré d’opinió i la meva vida anirà cap a un altre camí però encara tinc temps per pensar cap a quins estudis em decantaré i la feina que trobaré.

Elisenda

Continua llegint »

Just començar el curs, el meu pare i jo vam fer un tracte. Ell s’oferia a pagar-me el carnet de moto si jo aprovava totes les assignatures.

A mi em va semblar una bona idea, i vaig començar a estudiar bastant, en veure que els resultats eren bons em vaig relaxar una mica, i les meves notes van empitjorar. No vaig pensar en les conseqüències de no preparar-me un parell d’exàmens. Ara em penedeixo de veritat, perquè per culpa de no voler esforçar-me una mica més, el més probable és que suspengui alguna assignatura, i amb això quedar-me sense moto.
Aquesta experiència m’ha ensenyat que sempre es pot fer una mica més, i que, a vegades, encara que no ens vingui de gust quedar-nos tota una tarda davant d’un llibre, és la millor opció, i si no ho fas, pot tenir conseqüències desagradables, com per exemple quedar-me sense moto.
Ara ja he après el lliçó i faré el possible per poder aprovar totes les assignatures el trimestre vinent, i així arribar al meu objectiu.

Pau

Gairebé s’apropava l’estiu poc abans en acabar l’any de tercer. Després d’acabar les dures recuperacions. Durant l’arribada d’estiu estava nerviosa sense saber les noves sensacions que passaria a l’estiu, i ara ho estic per l’arribada d’un nou curs.

Setembre, arriba la rutina de sempre. Per una part penses el millor, que és poder estar amb els teus companys de classe des de fa anys, ja que seria l’últim any junts, però per altra banda els estudis i l’esforç que s’ha de fer. És molt dur pensar que ja no et pots llevar tard, fer el que vols durant tot el dia amb la família o els amics. Però bé, ens hi haurem d’acostumar.

Ara ja he començat a esforçar-me per poder passar de quart i fer un mòdul d’auxiliar cuidar a nadons a l’hospital, encara que això no ho tingui gaire clar, el que vull dir que les coses es guanyen i jo m’he adonat que, posant-hi moltes ganes, es poden aconseguir les coses que et proposis. Per tant, cada dia m’esforçaré el més que pugui per poder-ho aconseguir.

Patrícia Rigal

Com tots sabem la gent creix i ens anem fent grans pas a pas sense adonar-nos. Tant la vida com el temps passen i ja han passat 15 anys de la meva vida. 15 anys plens d’emocions, histories, bons moments i també algun de dolent però sense els moments dolents els bons no significarien res.

I ara, amb 15 anys ja sóc a 4t d’ESO quan només fa 2 dies que vaig començar l’institut… veieu que ràpid passa el temps? Dins dels records de la vida també hi ha records a l’escola com per exemple: les classes sense professors que t’ho passes d’allò més bé amb els companys, els professors que has acabat estimant però que ha arribat el seu final, les noves amistats, les colònies i un munt de coses més. Sempre pensem que l’escola és una cosa avorrida, però mireu quants moments hi ha per recordar.

Al que anava… penso que 4t és un curs important, estem fent l’últim pas de l’ESO i gairebé el primer del batxillerat, dic això perquè ja hem començat a escollir cap a on voldrem anar l’any que ve i suposo que al nostre futur. Amb aquesta edat és normal que tres quarts de la gent no sàpiga el que vol fer però hi ha l’altre quart que ho té bastant clar. Ens van presentar 3 itineraris per escollir: l’humanístic, el de la salut i el tecnològic. Jo vaig decidir escollir l’humanístic, ja que em sembla que és el més correcte pel que vull fer, però encara tenim temps per pensar. És un curs important, un curs que s’ha de prendre en serio per poder continuar endavant. Per molt que sigui dur i costós tots els esforços tenen una recompensa i pot ser que ara no ens n’adonem però quan tot això hagi acabat veurem que haurà valgut la pena.

D’altra banda el que més ens agrada de 4t a tots és el viatge de final de curs. Tot té una recompensa com he dit i suposo que això pot ser una part d’ella. També ens hem d’esforçar per aconseguir això, a casa i a l’escola. Els pares no ho faran tot així que els ajudarem a guanyar diners fen diverses activitats com per exemple: vendre roses i llibres el dia de Sant Jordi, col·laborar en les fires del poble, fer pastissos i xocolata els dies de celebració a l’institut i moltes coses més que ens poden ajudar a tots. A l’escola hem de tenir una bona actitud, demostrar que ja no som nens petits i prendre’ns seriosament tot el que ens demanin perquè tot això és només un bé per nosaltres. En fi que només és un petit pas dels mil que hem fet a la vida i que tot si es vol, es pot.

Elisenda

El passat dia 15 va ser l’inici de curs, fou un día molt llarg i esgotador, estava molt nerviosa perquè no sabia amb què em trobaria. Aquest curs de quart d’eso és l’últim que em queda en aquest institut i penso aprofitar-lo al máxim.

És molt dur tornar a la rutina després d’estar tres mesos de vacances, això de llevar-me tan aviat no és gaire agradable, el dia se’m fa etern, però és el que hi ha: els estudis són el passaport per tenir un bon futur. Encara a hores d’ara em costa dormir pel costum de desvetllar-me. En realitat no sabia si tenia ganes d’acabar aquesta etapa i posar-hi fi per siempre o seguir de vacances…

Però bé ja hem começat i amb moltes ganes, espero seguir tenint-les al llarg del curs, i que s’acabi aviat. Ja l’any que vé aniré a fer mòduls d’admistració d’empreses, ja que és una bona sortida. Cada dia falta menys per aconseguir-ho…

Dúnia

Des de ben petit, aproximadament quart de primària, vaig començar a anar a daVinci per fer anglès, però durant de primer d’ESO, com les coses començaren a torçar-se, també em van apuntar a reforç.

A mi no m’agrada gens anar-hi però segons ma mare, gràcies a allò anava millor a l’institut, cosa que a mi no m’ho semblava ja que les classes acostumaven a esvalotar-se bastant, però com a mínim tenia un temps per fer deures que abans no tenia.

Llavors va ser quan em van apuntar a l’estiu per recuperar les assignatures pendents. De sobte, haver de despertar-me a les vuit per passar dues hores tots el dies de dilluns a divendres durant juliol i finals d’agost no va ajudar gaire a millorar el meu estat d’ànim negatiu. El pitjor de tot és que tot segon i tercer va passar el mateix, la història es repetia; per sort aquest curs vaig poder evitar-ho, però la veritat és que si al primer trimestre hagués anat a daVinci podria haver tret millors resultats dels que vaig treure.

Gràcies al reforç, encara que no m’agradés, les meves notes van millorar, però ara, com tots els estius, torno a estar a daVinci per haver fet el vago durant el curs.

Sergi

Vull parlar-vos de com veig jo la situació. Jo veig el meu institut com el millor que pot haver, no solament pels alumnes, sinó també pels professors, si us ho pregunteu això és per a que m’aprovin (és broma).

Realment estimo als meus companys, són els millors, sempre estan fent broma o estudiant, m’agrada divertir-me amb ells i m’ho passo molt bé amb ells. Estic desitjant que arribi el dilluns per explorar Holanda amb ells. Sense ells estaria tot el dia callat, sol i pensant en altres coses no tan divertides com un acudit.

Els professors, d’altra banda, també crec que són molt bons, ens tenen molta consideració, ens escolten quan tenim un problema, ens fan somriure amb algun acudit o alguna broma. Ensenyen molt bé, encara que jo suspenc algunes coses, jo sé que ells ho fan tot el millor que poden. Sóc jo el que ha de treballar més. Així i tot ells es preocupen d’això, m’adverteixen per a que millori, els hi dec molt.

L’institut en si és molt més organitzat, té més nivell, i d’alguna manera vull dir que és diferent a l’institut de Premià de Mar. Jo allà no hi feia res bo, no m’agradava el meu entorn, els professors eren molt estrictes i no tenien tant nivell com els que tinc ara, els alumnes hi havia alguns que fins i tot em feien por, però el pitjor és que amb tanta gent no hi ha suficient vigilància: he vist a nens de primer amb ampolles de licor i fumant cigarrets i porros. En aquest institut, en canvi, no hi ha tant de caos ni la gent fa por, els professors són molt amables, els alumnes són genials, simpàtics, realment únics.

I per això diré que als que ja no veuré perquè van a un altre institut o a fer mòduls o que repeteixi o alguna cosa d’aquestes, que els trobaré molt a faltar.

Jordi

És l’últim escrit en aquesta tertúlia i ja no em queden masses idees. Tot i això, faré un últim esforç. El que m’agradaria dir és que aquest any m’ha passat volant. Doncs sí, resulta que penso en el primer dia de quart de la ESO i no se’m fica al cap que ja hem acabat el curs. Recordo aquell divendres tretze de setembre, el dia que vam venir per primer cop a l’institut després de tres mesos de vacances per presentar-nos i parlar una mica sobre com seria aquest últim any d’etapa. El recordo perfectament. I ara estem altra vegada tots feliços i emocionats perquè s’ha acabat el curs. Això no vol dir que estigui en contra de les vacances d’estiu. Evidentment que no ho estic, al contrari, em semblen un dels millors moments de l’any, per no dir el millor. Simplement és que aquest darrer any de la ESO se m’ha fet curtíssim. Sí que he anat estressada pels exàmens, deures i totes les obligacions que he tingut durant els tres trimestres, però l’any en sí se m’ha fet curt. Aquestes últimes setmanes he notat que em costava més posar-me a estudiar i complir amb els meus deures -suposo que per la calor i perquè ja pensàvem tots en el viatge- de fet, aquesta mandra és la que m’ha fet veure que estàvem acabant el curs perquè sinó, no m’ho hagués cregut. Analitzo la situació i penso que fa res tenia nou mesos per decidir quin batxillerat faria, plantejar-me més seriosament el meu futur… i ara m’adono que la propera classe que faci ja serà a les aules de batxillerat. És sorprenent i alhora em fa una mica de por. Només espero gaudir al màxim de l’estiu aprofitant cada dia com si fos l’últim i començar el primer trimestre de batxillerat amb bon peu.

Marina

Queden aproximadament tres setmanes de curs i pels passadissos de l’institut comença a fer olor d’estiu. Tinc el pressentiment que aquestes últimes tres setmanes se’m faran eternes, sobretot si hi afegim que, com a mínim, hi ha cinc exàmens en cadascuna. Fins que no arribi el divendres abans de marxar de viatge i soni el timbre de les tres menys quart no estaré tranquil·la. Ja puc imaginar aquell moment: tothom sortint de les classes amb cara de felicitat mentre una sensació d’alliberament i alegria ens envaeix per dins. A banda d’estar feliços per haver acabat el curs, ho estarem perquè s’acosta el viatge a Amsterdam, la revetlla de Sant Joan, les vacances… quin gran moment, de veritat!

Tot això és molt bonic però ara cal pensar en el present. Amb aquests últims exàmens molta gent s’està jugant aprovar o no en algunes matèries. Fins i tot els que ho han aprovat tot s’hi juguen molt, així que cal concentrar-se al màxim aquests darrers dies per tenir una bona recompensa a final de curs. De moment no cal pensar massa en el viatge o el que vindrà després. Almenys a mi em passa que, si penso en les coses bones del futur, el present em sembla encara pitjor. És a dir, que si no ens volem deprimir observant la nostra agenda de les properes setmanes, millor que no pensem en l’estiu i les coses bones que comporta. Pot ser que a algú l’animi mirar més enllà d’aquests dies tan estressants, mirar cap als bons moments que ens esperen, però això ja és cosa de cadascú, és clar.

Marina