LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Divendres, penúltima hora de classe, últims deu minuts, mates.
La pissarra està plena de gràfiques i, per desgràcia, cada una d’elles va acompanyada d’una meravellosa equació amb dues incògnites.

La Cristina té les mans plenes guix i, de tant en tant, se les espolsa creant un petit núvol de pols blanca. Ha comès l’error d’escollir una jaqueta negra per fer classe. Les partícules de calç s’apoderen del teixit fosc i creen un curiós efecte difuminat de color gris, com de cendra. Està dient alguna cosa sobre les gràfiques, intueixo que espera una resposta. En veure que ningú diu res, es gira, i llavors, per primera vegada en molt de temps, només se sent el so del guix desfent-se sobre la pissarra.

Quan et pares a observar una classe t’adones de coses que normalment passen desapercebudes. Tothom està concentrat, ja sigui en les explicacions del professor, en els increïbles plans del cap de setmana o en aquella diminuta imperfecció de la taula capaç de distreure’t l’hora sencera. El cas és que els altres fan, i tu observes.

No entenc les funcions polinòmiques ni les racionals, i no tinc cap intenció d’entendre-les. Per això escric ara, perquè sóc incapaç de pensar en números els últims deu minuts, de la penúltima hora de classe d’un divendres.

Paula Rodríguez

Aquella planta a la que al principi ningú li feia cas cada cop s’està convertint en un fet important.

Pels que no ho sàpiguen a la meva classe (quart C), tenim una planta. Tot va començar a principi de curs quan el nostre tutor ens va dir que no estaria de més tenir una planta, li podria donar un toc d’alegria a la classe. Tots vem pensar que la classe seguiria sent igual, però que podria ser divertit, i vem acceptar la proposta de tenir-la. Quan l’esperada planta va arribar ningú es va adonar de la seva existència: ningú la regava, no la trèiem perquè li toqués el sol… En resum no la cuidàvem, la planta cada cop semblava més pansida. Fins que va arribar un pont (un d’aquets esperats caps de setmana llargs, de quatre dies) i ens la vam deixar dins de la classe amb les persianes, finestres i la porta tancades. El següent dilluns al tornar al institut tot semblava normal: els companys, les taules i les cadires tot com sempre. Però al arribar el dijous (que tenim tutoria) el nostre tutor ens va preguntar si trobàvem a faltar alguna cosa en especial, després de pensar una estona ningú va notar res estrany, i ens va dir que la planta no hi era, només quedava un lloc buit a dalt de l’armari, tots pensàvem que ens l’havien pres. En aquell moment ens vam començar a preocupar per ella, però ja no podíem fer-hi res. Al dia següent, en entrar per la porta i mirar el seu lloc esperant que aparegués per art de màgia… Allà estava! Tornàvem a tenir planta, tot això va ser cosa del nostre tutor, i gràcies a ell ara tots ens preocupem molt més per ella.

Actualment a la famosa planta li estan sortint fulles noves de color verd clar, fa goig de veure-la. També en molts aspectes representa la feina en grup de tota la classe, que poc a poc anem aprenent.

Laura