LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Estem exactament a una setmana del final de curs. Aquest any, el curs ha passat molt ràpid, sembla que fa dos dies que vam començar el curs al setembre i ara ja estem a Juny. Ja hem passat l’últim curs de l’Educació Secundària Obligatòria, i ara ve el moment en què podem triar, podem decidir si continuar estudiant o no.

Molts dels companys de classe que sempre han anat amb nosaltres, marxaran, triaran camins diferents del nostre, i marxaran del nostre costat. Aquest fet, em fa entristir una mica, ja que odio acomiadar-me de la gent, i sé que segurament, molts de nosaltres deixarem de veure’ns. Però en la vida tot arriba, i algunes persones seguiran el nostre mateix camí i d’altres marxaran. I encara que no ens agradi la idea de separar-nos, haurem d’acostumar-nos i trobar temps fora de classe per retrobar-nos amb els nostres amics.

Però aquells qui vulguem seguir amb els estudis, haurem de cursar dos anys de curs de grau mitjà o batxillerat abans d’anar a la Universitat. Jo he pres la decisió de fer batxillerat a l’institut, per després anar a la Universitat a fer un grau de Periodisme. He triat aquesta carrera perquè m’agrada molt el món de la comunicació, i especialment els idiomes i les notícies d’arreu del món.

Els quatre anys de l’ESO han sigut llargs i intensos, però m’emporto ple de coses bones, i també de dolentes; les intenses hores d’estudi per als exàmens, les interessants o no tan interessants lectures, les tardes de fer treballs amb els nostres companys, les hores del pati amb els amics, tots els professors que ens han ensenyat coses que ens han agradat més o menys, però que ens seran útils al llarg de la nostra vida, i molts moments més. He pogut conèixer moltes persones que no coneixia abans, i que m’han caigut molt bé, i sobretot m’emporto un munt de records tant de companys, amics, professors, com de moments viscuts com les excursions, classes, treballs, etc. I ara, per concloure el nostre pas per l’institut, farem un viatge a Itàlia, on segur que ens ho passem molt bé.

Laia

Després d’aquest estiu que està a punt d’arribar, al Setembre, tornarem a començar les classes, però no serà el mateix. Ja estem acabant l’etapa de l’ESO i comencem una nova, el batxillerat. Quan pensem en el batxillerat, per dir-ho així, “ens fa pal”.

Ara al maig, van ser les sol·licituds per entrar a un institut nou. Jo i la meva amiga Anna, segurament l’any que vinent, no estarem al INS Jaume Almera, ja que marxem a fer el batxillerat artístic a Barcelona, a l’institut Poeta Maragall. Vàrem anar a les portes obertes i ens va semblar un institut maquíssim tant per dins com per fora i el que els professors i directors varen dir de les coses que es feien al centre, ens va agradar encara més. Tenim moltes ganes de què ens hagin acceptat. Jo crec que sí. Hem de ser positius…

Queda poc menys d’un mes i intentem que tot ens surti perfecte per no haver de recuperar cap matèria però realment és difícil perquè no tot ens va bé. Tinc esperança de resoldre aquests problemes de les assignatures per poder gaudir plenament d’aquest estiu i de poder entrar sens cap problema a l’institut Poeta Maragall.

Júlia

Aquests últims dies a la classe ens hem anat informant sobre què podem seguir estudiant en acabar l’ESO, ja que estem al punt final d’aquest viatge i ara ens en toca començar un altre que segur que serà més difícil i compromès. Realment hi ha una quantitat d’opcions infinita entre les que només pots escollir-ne una.

De fet, jo ja fa tems que tinc clara la meva opció i cada dia n’estic més convençuda. M’agradaria estudiar l’Enginyeria d’Energies Renovables, ja que és un sector que està creixent molt en els últims anys i que crec que és necessari per al moment que està vivint el planeta. Dins d’aquest sector hi ha moltes branques i encara no sé exactament a quina vull anar a parar, però m’agradaria el sector d’implantació dels recursos renovables a empreses o la construcció i dissenys de cases ecològiques. Crec que encara no és un sector massa conegut però que cal que ho sigui. Personalment em considero una enamorada del planeta Terra i cadascú fent el que pugui ha d’ajudar a millorar-ne l’estat. Crec que la feina que he escollit realment serà satisfactòria i que pot ser molt i molt interessant.

Crec que el sector ecològic és un dels sectors que hauria de seguir creixent més en els pròxims anys, ja que si nosaltres som els responsables dels desastres ambientals causats a la natura, també hem de ser nosaltres els que intentem rectificar i millorar les condicions del planeta on vivim. Hem de ser conscients que encara ara podem arreglar tota la destrucció provocada, això si, amb molt d’esforç i dedicació, i sobretot estimació al nostre planeta Terra.

Mariola

És l’últim escrit en aquesta tertúlia i ja no em queden masses idees. Tot i això, faré un últim esforç. El que m’agradaria dir és que aquest any m’ha passat volant. Doncs sí, resulta que penso en el primer dia de quart de la ESO i no se’m fica al cap que ja hem acabat el curs. Recordo aquell divendres tretze de setembre, el dia que vam venir per primer cop a l’institut després de tres mesos de vacances per presentar-nos i parlar una mica sobre com seria aquest últim any d’etapa. El recordo perfectament. I ara estem altra vegada tots feliços i emocionats perquè s’ha acabat el curs. Això no vol dir que estigui en contra de les vacances d’estiu. Evidentment que no ho estic, al contrari, em semblen un dels millors moments de l’any, per no dir el millor. Simplement és que aquest darrer any de la ESO se m’ha fet curtíssim. Sí que he anat estressada pels exàmens, deures i totes les obligacions que he tingut durant els tres trimestres, però l’any en sí se m’ha fet curt. Aquestes últimes setmanes he notat que em costava més posar-me a estudiar i complir amb els meus deures -suposo que per la calor i perquè ja pensàvem tots en el viatge- de fet, aquesta mandra és la que m’ha fet veure que estàvem acabant el curs perquè sinó, no m’ho hagués cregut. Analitzo la situació i penso que fa res tenia nou mesos per decidir quin batxillerat faria, plantejar-me més seriosament el meu futur… i ara m’adono que la propera classe que faci ja serà a les aules de batxillerat. És sorprenent i alhora em fa una mica de por. Només espero gaudir al màxim de l’estiu aprofitant cada dia com si fos l’últim i començar el primer trimestre de batxillerat amb bon peu.

Marina

Fa pocs dies vam anar al Saló de l’Ensenyament per aclarir-nos més i resoldre alguns dubtes sobre què estudiar en un futur. Jo sempre he volgut ser psicòloga, ja que m’agrada això d’ajudar a persones que ho necessiten, estudiar cada cas com és, etc. Però mai sabia quin batxillerat s’havia de fer, després què s’havia d’estudiar, i totes aquestes coses.

Quan vam arribar al Saló de l’Ensenyament, vaig anar a llocs relacionats amb Psicologia. Vaig trobar una universitat on una psicòloga ens va començar a explicar tot sobre el tema que vaig preguntar. Ens va explicar que per entrar a aquella universitat i estudiar psicologia, no feia falta triar el batxillerat científic, podies triar el que volguessis, ja que allà és com si et formessin de zero. A mi això em va alegrar, ja que en realitat, m’agrada la psicologia, però biologia, química, i física no se’m donen gaire bé pel fet d’estudiar. Jo sóc més de llengües, encara que no vulgui estudiar res relacionat amb això. Així que el batxillerat humanístic seria millor ja que gràcies a llatí, anglès i francès, considero que per mi seria fàcil aprovar-ho.

El dia següent d’anar al Saló, el Joan Bartra, director de l’institut, ens va fer una xerrada sobre el batxillerat. Vaig preguntar que quin batxillerat s’havia de fer per estudiar psicologia, i em va dir que només podies triar el científic. Això em va xocar, ja que jo sé que si trio el científic, pel simple fet d’estudiar el que m’agrada més endavant, no l’aprovaré i no podré dedicar-me al que sempre he volgut.

Ara mateix, després d’aquest crèdit de síntesi, estic molt perduda. Perquè no sé si triar el batxillerat humanístic i arriscar-me a no poder entrar a la universitat que vull, o triar el batxillerat científic i acabar suspenent perquè no tindré cap tipus de motivació, ja que aquelles matèries no se’m donen bé.

Alba

Avui m’he aixecat amb ganes d’escriure. Sí, ja sé que no em tocava penjar un escrit avui però mira, crec que tampoc està malament escriure de més. Cada dia penso més en el meu futur. De petit era tot tan bonic, volia ser futbolista però amb el pas dels anys em vaig adonar que era una professió on molt poca gent la podia practicar professionalment i tampoc és que jo fos un noi molt bo jugant a futbol. Ja sé el que vull estudiar, fa anys que ja ho sé (informàtica) però tinc bastants dubtes amb les coses que puc escollir. Batxillerat i universitat? Faig un grau mitjà o què faig? Cada vegada que hi penso em complico més i la veritat és que, ja sé que encara queda, però m’agrada tenir les coses pensades.

Quina és la millor opció? Sempre he volgut anar a la universitat però últimament hi dubto massa. Espero que, esculli el que esculli, sigui l’opció correcta i em vagi bé.

Àlex.

Sóc a quart de l’ESO i quan acabi aquest curs, haig de decidir què fer, és a dir, si faig móduls o bé batxillerat.

He escollit l’itinerari tecnològic, que era el que em cridava més l’atenció, però en aquestes tres setmanas estic canviant d’opinió, ja que no m’acaba d’agradar gaire. Per saber què vull fer, ho decidiré a partir de com m’ensurti aquest curs; si trec bones notes, entre sisos i sets, passaré a batxillerat, però si no, seria preferible anar a móduls, ja que si trec menys d’un sis a les asignatures, voldrà dir que a batxillerat segurament no m’anirà molt bé. Per les meves observacions d’aquests últims dies, han sigut una mica dolentes, ja que han estat més díficils del que em pensava, i trobo que encara no m’he adaptat del tot. Però estic agafant el ritme.

En conclusió el que trec d’aquest raonament, és que ara mateix no tinc cap idea sobre el meu futur i del que faré, encara que els meus familiars diguin que encara sóc massa jove, però en veritat nomès tinc aquest any per decidir, i espero trobar-hi la solució.

Pablo

Des de petits ja ens ensenyen que per guanyar-nos la vida i viure mitjanament bé s’ha d’estudiar. I els professors i pares de ja ens preguntaven de què ens agradaria treballar, però llavors semblava que teníem més clar el que ens agradava i ens semblava més fàcil respondre a aquella pregunta. Una decisió important que hem de prendre és saber a què dedicar-nos. El problema és, que van passant els cursos i et vas fent gran, llavors arriba el moment que hauries de tenir més o menys clar què estudiar i comences a dubtar, probablement ja no t’interessa l’ofici que volies fer o et feia gràcia quan erets petit. 

Però també n’hi ha que ja saben a què dedicar-se, a mi també m’agradaria saber-ho, perquè de moment no ho tinc clar, però encara tinc temps de pensar-m’ho, i a finals d’aquest curs espero tenir clar quin batxillerat triar.

Aina

Es principio de septiembre, quedan solo 11 días para empezar de nuevo el instituto. Bachillerato.

Llevo cuatro años en la ESO, acostumbrada a cosas relativamente fáciles, con muchas ayudas y resumiendo, cuatro años ligeritos. Pero en menos de dos semanas empiezo dos años donde tengo que dar lo mejor de mí, esforzarme al máximo todo el tiempo y yendo a por el excelente en cada examen que haga. Porque todas estas valoraciones sirven para el día de mañana poder entrar en la carrera que desee, ya que tendré que trabajar de ello el resto de mi vida.

Ahora es cuando empiezo a mentalizarme de que se han acabado las tonterías, llega el momento de tomárselo en serio, hacer los deberes, estudiar y ser constante en todo.
Si algo me voy a repetir durante estos dos cursos es: Todo esfuerzo tiene su recompensa.

¡Yo puedo!

Laura

L’any que ve, si no em queda cap assignatura passaré a batxillerat. Aquest pas és molt important ja que es fa portant-te una mica cap al sector que vols treballar. A l’Ins Jaume Almera et donen a escollir entre dues modalitats diferents per cursar: humanitats i ciències socials i ciències i tecnologies. En altres institus també oferten altres tipus de batxillerats que al Jaime Almera no donen, com per exemple l’artístic.

Jo he decidit triar el batxillerat social i humanístic i anar-me per la branca del social ja que vull estudiar empresarials. El més segur és que trïi les matèries opcionals relacionades amb aquest treball encara que puguin ser més dificils que les altres ja que vull estar preparat per al futur.

He triat el batxillerat per poder fer una carrera universitària que m’agradi, però per a això m’he d’esforçar en treure bones notes perquè, a diferència de l’ESO, les notes de batxillerat si que es tenen en compte a l’hora de intentar entrar a una universitat o altra.

David