LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Les meves vacances de setmana santa d’aquest 2015 han estat un no parar d’entrenar. El dia 28 de març van començar els dies de festa, però per a mi la diferència és que no havia d’anar a l’institut i no s’havia d’estudiar, perquè gairebé no he tingut temps de descansar.

El diumenge vaig jugar un partit de lliga de volei pista contra Esplugues que van les primeres i nosaltres anem segones en la classificació; vam perdre per poquíssim. Seguidament, d’aquell diumenge fins al divendres dia 3 no parava d’estudiar i llegir el llibre titulat “Don Quijote de la Mancha” escrit per Miguel de Cervantes. Quan va arribar el divendres havia d’anar a entrenar volei platja de les onze del matí fins a les dotze i mitja amb la meva nova parella de joc i així ho vaig fer. A la tarda vam tornar a entrenar a ple sol i, personalment, m’he endut una molt bona sensació d’aquells entrenaments amb ella. L’endemà ens tocava anar a un torneig disputat a Arenys de Mar, ja que anteriorment ens havíem apuntat. Després d’aquell torneig tan intens contra perdones molt més grans que jo i que la meva parella, estava derrotada i vaig anar cap a casa per estar a punt pel torneig de l’endemà. El diumenge vam tornar a jugar, cada cop ens enteníem més entre nosaltres, llavors m’agradava més jugar i competir.

Tots aquests dies entrenant i competint han estat per preparar-nos per a les fases del campionat de Catalunya que es disputaran d’aquí molt poc.

Marina

El primer cop que vaig anar a esquiar va ser a l’edat dels 4 anys amb la meva família a les pistes d’esquí de La Molina, a la Cerdanya. En aquells temps no en tenia ni idea d’esquiar, no és que ho recordi massa bé, sinó perquè m’ho han dit els meus familiars. Però a mesura que van anar passant els anys, gràcies a algun monitor i sobretot al meu pare que en sap molt d’aquest esport he anat millorant i ara sóc millor.
Com que ja en sé, mai em canso d’esquiar. Cada any hi vaig un parell de caps de setmana. Gràcies a això, l’esquí s’ha convertit en el meu esport preferit. M’apassiona i mentre estudiï la carrera d’informàtic, l’altra passió que tinc, no m’importaria poder treballar de monitor.

Sempre quan el meu pare em diu que anirem a esquiar el pròxim cap de setmana, em poso nerviós i salto d’alegria.

Però fa un parell d’anys que vaig decidir provar l’Snowboard i a partir d’aquell moment ja no he tornat a posar-me els esquis. Podríem dir que m’he passat a l’altre bàndol.
El primer cop que el vaig provar l’snowboard vaig pensar que no me’n sortiria perquè ho veia bastant complicat. Després de moltes caigudes, morrades i menjar més neu que mai, vaig acabar pillant el truc.
La segona vegada que vaig tornar a pujar sobre una taula va ser a l’esquiada de segon. Per prudència vaig posar-me en el grup de principiants però vaig veure que no era el meu lloc i l’endemà ja anava al grup més avançat i vaig gaudir un munt.
La veritat és que no tinc ganes de tornar a esquiar, l’Snowboard m’ha abduït. Per mi és més difícil i més entretingut que esquiar. Potser això és la causa de que ja no tingui ganes de posar-me els esquis.

Pol

Vam marxar quan jo tenia quatre anys. Vam sortir del port de Toronto tots; els meus pares, la meva germana i jo, en un barco de vuit metres sense motor perquè ja ens havíem cansat d’esperar al mecànic. Vam sortir del port amb les veles posades, i no vam tenir motor fins a arribar a Oswego, Nova York , tres després. Havíem parat allà i era impossible tirar endavant, ja que a continuació venien els canals que baixen de Nova York fins al riu Hudson, i per canals no es pot navegar amb vela. Un home tenia un un motor de dos temps i de set cavalls, construït a l’any 1983. Era un dels millors motors que hem tingut. Era de marca Suzuki, i com conseqüència, va ser anomenada Suzy Key. Era tan senzill que tothom el sabia arreglar, cosa que facilitava molt la vida. Ens trobàvem amb gent que s’havia gastat milers de dòlars en els seus motors de 100+ cavalls que feien menys que nosaltres. Els meus pares són navegadors amb vela, per tres raons fonamentals; és millor per l’ambient, és més barat i, sobretot, és més divertit. Crec que m’han passat el gen de navegant. La Suzy Key es va espatllar fa uns anys, després d’un hivern canadenc especialment dur, ja sé que sona estrany tenir-li carinyo a un motor però em va saber greu quan el vam llençar.

Danielle

Una experiencia inolvidable y que recordaré durante muchos años es la esquiada que hice en segundo de secundaria. Se quedó grabada en mi mente por todas las anécdotas que viví durante esos tres días tan intensos y espectaculares. Tengo que reconocer que en septiembre no tenía claro si quería ir a esquiar a Andorra. No lo tenía claro porque nunca había practicado ese deporte y no sabía si me iba a gustar. Al final, después de que todos me hablaran muy bien del esquí decidí decir que sí.

Cuando quedaban pocos días el nerviosismo iba en aumento y solo hacía que contar el tiempo restante. Cuando me levanté a las cinco de la mañana para ir a coger el autobús estaba muy inquieto porque sabía que solo quedaban unas escasas horas para estar en Andorra. Allí viví algunas anécdotas muy importantes para mí. Una de ellas fue ir a Caldea. Es más que un spa y distinto de un balneario. Me acuerdo que junto a mis amigos disfruté como un niño chico. Guardo un gran recuerdo de aquella noche y me gustaría poder volver de Venecia con una anécdota tan buena como esa.

En conclusión, estoy muy contento de haber podido gozar de una estancia tan fructífera en Andorra. También espero que en Venecia me lo pase tan bien como me lo pasé cuando iba a segundo de secundaria.

Víctor

El dia 28 de Febrer vaig anar a esquiar a la Masella el cap de setmana amb els meus pares i el meu germà. Vam sortir de Vilassar a les set del matí per poder arribar a les pistes ben aviat, ja que són dues hores de viatge i, si no, no aprofitaríem el dia.

El viatge es va fer llarg però per fi vam arribar a les pistes. Primer vam llogar el material i seguidament vam començar a esquiar. Anàvem parant de tant en tant per menjar alguna cosa però no ens entreteníem perquè, si no, perdíem el temps i no podríem esquiar tot el que ens agradaria, ja que les pistes les tanquen a les cinc de la tarda, que exactament va ser quan vàrem marxar cap a l’hotel que havíem reservat a Alp, un petit poble on hi viu poquíssima gent i està a dotze quilòmetres de la Masella. Aquella tarda vàrem berenar i sopar al poble i després vam anar a dormir perquè estàvem cansats.

L’endemà, ens vam aixecar i vam baixar a esmorzar al mateix hotel i ràpidament vam tornar a les pistes, però aquest cop vam escollir anar a la Molina perquè estava de camí a casa i així a la nit no hauríem de fer tanta caravana amb el cotxe.

Carla

Ara ja feia unes quantes setmanes que no marcava cap gol, i de mica en mica vaig començar a desesperar-me en cada partit que jugava. Fins que en aquest ultim partit vaig fer dos gols i una assistència de gol.

Abans d’aquest partit portava un total de vuit gols en tota la primera volta. Ara ja en porto deu i sóc el màxim golejador del meu equip, i el desè de la lliga. Mai havia fet tants gols en una temporada, i encara queda tota una volta. Espero poder arribar a ser el pixixi de la lliga i així poder fer el salt a primera divisió. Cosa que el meu entrenador encara no em veu capaç, però per això treballaré molt dur per aconseguir el meu objectiu i demostrar-li que puc estar a primera divisió o fins i tot categories més altes.

Sergio

El dia 18 de Gener, vaig partir cap a Andorra amb la família d’en Jaume, un amic que m’estimo molt. Al cap de dues hores i mitja de viatge vam arribar a l’hotel. Després d’instal·lar-nos vam anar caminant a la botiga on llogaríem i compraríem el material necessari que faltava per esquiar. Els cinc dies següents vam seguir una rutina molt activa. Ens llevàvem a les vuit i mitja de la matinada, a les nou esmorzàvem del bufet lliure de l’hotel i a les nou i mitja ja agafàvem el telecabina per pujar a les pistes. Després de quatre hores intenses d’esquí fent alguna petita pausa, anàvem a dinar cada dia a un restaurant diferent (tots molt bons) i a la tarda fèiem diferents activitats. Un dia anàvem a passejar per Andorra, un altre patinàvem sobre gel, ens banyàvem a la piscina i al jacuzzi de l’hotel o jugàvem al billar. Quan ens cansàvem de tot això, anàvem a l’habitació a descansar.

Haig de reconèixer que va estar una esquiada diferent amb gent molt agradable i simpàtica. M’ho vaig passar d’allò més bé.

Marina

Recuerden bien esta fecha: siete de febrero de dos mil quince. Este día se recordará siempre por el 4-0 que le endosó el Atlético al Real Madrid. Algo que no ocurría desde la década de los setenta, algo histórico.

El partido se diputaba en el Vicente Calderón a las 16:00 horas. Decidimos yo y mi padre ir a casa de mis tíos culés a ver el derbi madrileño porque en esta ocasión ambos queríamos que ganará el mismo equipo: el Atlético de Madrid.

Al encender la televisión nos pudimos dar cuenta que el ambiente en el campo era el ideal para disfrutar de una tarde histórica: todos los aficionados cantaban el himno rojiblanco una y otra vez sin parar.

El partido empezó con un dominio claro por parte de los locales. A base de garra y de fe llegó el primer gol, lo anotó Tiago a pase del delantero croata. El Atlético siguió presionando y después de una genialidad de Saúl llegó el segundo. Este salió al campo sustituyendo al lesionado Koke. A continuación, el Madrid empezó a cerrar a los locales en su propio campo, pero los merengues no tuvieron apenas ocasiones de gol. Con este 2-0 se llegó al descanso.

En la segunda mitad, el Madrid saltó al campo con ganas de recortar distancias, pero los colchoneros supieron aguantar las embestidas blancas. Después, Griezmann anotó el tercer gol a pase de Saúl. Justo después el español fue sustituido por Raúl García por una lesión en la rodilla. Cuando quedaba un cuarto de hora para finalizar el encuentro entró al campo Torres en sustitución de Griezmann. El de Fuenlabrada asistió a Mandžukić para hacer el definitivo 4-0.

En conclusión, cerré el sábado de la mejor manera posible. También me di cuenta que si siguen demostrando esta constancia y este compañerismo los del Cholo pueden volver a ser campeones.

Víctor

M’agradaria ser entrenadora professional. Sempre m’ha agradat molt fer esport, especialment bàsquet.

Fa molt de temps que jugo a bàsquet, aproximadament nou anys. El bàsquet és un esport que sempre m’ha cridat l’atenció i practicant-lo he après moltíssimes coses.

Quan era petita, vaig practicar molts esports, com per exemple: natació, ball, gimnàstica artística, bàsquet… Encara em recordo de quan vaig trepitjar una pista de bàsquet per primer cop. Estava molt contenta de provar aquell esport, ja que cap dels anteriors m’agradava gaire. Així que vaig decidir apuntar-m’hi.

Els avantatges que té ser entrenador personal és que ajudes les persones a tenir un bon físic i una bona salut (fer esport és molt saludable). També aprofites i et mantens en forma tu mateix.

Un inconvenient que veig és que al final del dia segurament acabes molt cansada.

Ho tinc clar. Tinc moltes ganes de començar el Cicle Formatiu de Grau Mitjà d’Esports.

Laia Solbes

El Atlético de Madrid ha incorporado a sus filas en este mercado de invierno a Torres. El Cholo Simeone le quería para mejorar el ataque y los dirigentes después de varias reuniones alcanzaron un acuerdo: jugará esta y la próxima temporada enfundado en la elástica rojiblanca. Él fue un ídolo en el Calderón, y su fichaje siete años después ha causado una gran alegría en cada uno de los hinchas rojiblancos. Tanto entusiasmo ha despertado, que en su presentación se llenó el estadio.

Fernando emigró al Liverpool para mejorar su juego y para que mejorara la situación económica del club colchonero. Así ha sido, y ha vuelto a un equipo capaz de ganar el campeonato español y de hacerse un hueco en la élite mundial. “El niño”, después de jugar en el Liverpool, fichó por el Chelsea, club que le cedió el verano pasado al Milán. También ha sido una pieza muy importante en la selección: marcó el gol decisivo en la final de la Eurocopa de 2008 contra Alemania.

Yo como todos los atléticos espero que el de Fuenlabrada disfrute ayudando al equipo a conseguir los objetivos: ganar, ganar y volver a ganar. Eso sí, siempre siendo fieles al “partido a partido” del Cholo Simeone. Se espera mucho de él y creo que no decepcionará a nadie.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=bIhdqUOrxFM[/youtube]

Víctor Aguilar