LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Feia molt de temps que no escrivia a la tertúlia, i per fi m’he tornat a incorporar. La veritat és que per una part em fa il·lusió, però l’altre és troba el tema sobre el que tractar. Mai no sé de que parlar, he de trobar idees del que m’ha passat o he vist alguna cosa per la televisió o escrit perquè hem vingui l’inspiració, encara que molt sovint es tracti de temes personals.
Per mi és difícil trobar sobre que parlar perquè quan em toca escriure, o no m’ha passat res o no em vé la inspiració. Però tot i així estic orgullosa de poder tornar a escriure i compartir amb vosaltres els meus escrits, encara que no siguin interessants o no puguin agradar. Però almenys torno a estar entre vosaltres.

Salomé

Aproximadament els alumnes escrivim un parell d’escrits cada mes a la tertúlia. Abans del dia en el qual em toca penjar un escrit començo a pensar: què escric? Això podria estar bé, seria interessant?, però finalment arribo a la conclusió què és un tema que no em crida massa l’atenció i seguidament em passo uns deu minuts més, pensant en què poder escriure. Una altra vegada tampoc m’acaba de convèncer…

Personalment, el fet d’escriure no m’agrada massa, a més a més, crec que no se’m dóna d’allò més bé. Pel fet de què això no em cridi molt l’atenció fa que encara em costi una mica més el fet de pensar en què escriure ja que no em crida molt l’atenció.

Finalment, he acabat escrivint un escrit, el qual crec que no està pas malament, ara esperaré i començaré a pensar de quin tema podré escriure el pròxim escrit.

Eva

Quan a la primera classe d’Ètica o taller d’escriptura em van dir que fariem escrits per la web, em vaig alegrar molt. Pensava que podia expresar tot el que em passés. Estava bastant entusiasmat però a mesura que va passant el temps no tinc idees, no sé que escriure i al final acabo no penjant escrits.

Avui a classe el profesor ens ha dit que fem un petit exercici: hem de enregistrar tot el que ens ha passat a les últimes 24 hores, fixar-nos en petits detalls. Crec que pot ser un bon mètode per començar a escriure amb més freqüència i agafar entusiasme per aquesta part de l’assignatura.

Àlex.

Ja fa uns mesos, hauria d’haver començat a escriure i penjar escrits en aquest bloc. He tingut l’obligació de penjar-ne com a mínim un, ja que la resta dels meus companys i companyes n’han escrit sis fins la data d’avui. No tinc cap tema en ment sobre el qual pugui explicar qualsevol cosa, ni molt menys un text ben escrit, que és el que hauria de ser, com m’haurà repetit el meu professor suposo que unes sis vegades i m’ha ajuda’t a fer una pluja d’idees del que podria parlar.

Només faig que escriure lletres, paraules i en definitiva frases sense sentit, com si anés perdut pel món on hi vivim tots. Crec, i estic ben segur que a tots ens ha passat en algun instant de la nostra vida la sensació d’estar tan perdut, però tant, que no saps ni què fer per retrobar-te.

De moment ho deixaré aquí i mica en mica penjaré més dels meus escrits i aniran millorant, tant en el escrit en si mateix com les meves idees penoses.

Luca

Mai sé de què fer el meu escrit, ja porto uns quants sense fer per aquest motiu, m’han dit que parli de qualsevol cosa, per exemple, de les matemàtiques, però no m’agrada gaire el tema de les mates. Porto temps pensant de què fer l’escrit, han passat moltes coses, però no per anar-les explicant a tothom. I els temes que potser faria els han fet molta gent i seria massa repetitiu. Podria parlar del que m’agrada o no m’agrada fer, de la rutina del dia a dia, de la música, de dibuixar, de l’amistat, de problemes adolescents… Hi ha molts temes però, a part de què no sé expressar-me, quin tema escollir o si estaria bé són preguntes de les quals resulta difícil trobar una resposta, o almenys a mi.
No és un text gaire llarg però no sé que més escriure.

Àfrica

Ara mateix porto 105 minuts davant de la pantalla de l’ordinador, fent esborranys i més esborranys, i encara no sé exactament sobre què puc parlar en aquest escrit.

He provat de parlar de futbol, però de fet, no hi ha res de nou que es pugui aportar a aquest tema. També he estat pensant a fer un escrit sobre la classe, però ja n’he fet molts sobre el cole, o les notes i he preferit guardar-m’el per a un altre dia. He escrit sobre modes, obres als carrers, i de pel·lícules també, però cap d’aquests temes m’ha acabat de convèncer.

Sempre em passa el mateix, cada cop que em poso a escriure i no tinc clar el que diré començo a donar voltes a un tema desprès salto a un altre, desprès a un altre, etc. Fins que més tard o més d’hora en trobo un del que crec que en puc treure més profit i que puc trobar més coses interessants, per això els temes que més es repeteixen en els escrits són futur i estudis, perquè sobre això pensem que tenim molt a dir, i ens és més fàcil trobar informacions rellevants.

Un cop has trobat el tema i saps el que has d’explicar, resulta molt més fàcil escriure, inclús divertit.

Lluís

Molts cops la meva àvia m’envia cartes, em deu arribar una a la setmana. Em fa molta il·lusió poder llegir una carta que la meva àvia ha escrit tans sols per mi, una cosa confidencial entre nosaltres dues i ningú més. M’agrada llegir-les, sí, però em fa molt de pal escriure-les. A cada carta que m’envia sempre em diu que li encantaria que jo li escrivís al meu torn, peró mai m’hi poso.

L’altre dia em vaig parar a pensar que, si a mi em fa il·lusió rebre una carta d’ella, a la meva àvia també li agradaria que jo li tornés un escrit, així que ho vaig fer, m’hi vaig posar i li vaig escriure una carta.

Avui m’ha arribat la seva carta setmanal i li ha fet molta il·lusió que li escrivís, l’esperava durant molt de temps, perquè en uns tres mesos jo no l’hi havia escrit res (ja sé pot semblar una mica egoïsta de la meva part, però no és el meu fort escriure), i m’ha dit que li agradaria rebre’n més sovint.

Això d’enviar-me cartes amb la meva àvia m’agrada, ja que ara es fa tot per sms o e-mails, i és com tornar una mica al passat, obrir un sobre i veure escrita la seva pròpia lletra a mà, guardarte-la en un racó i llegir-les sempre que vulguis obrint el sobre i sentint la seva olor.

Salomé

Un dia a classe el professor d’ètica ens va dir que havíem d’escriure sobre temes que volguéssim per penjar-los en un bloc, anomenat “La tertúlia del quart pis”. Aquesta pàgina està feta pels alumnes de 4rt d’ESO de l’institut Jaume Almera, encara que hi pot entrar qui vulgui a xafardejar.

La tertúlia del quart pis ens dóna l’oportunitat d’expressar el que pensem, sentiments, coses que ens inquieten, comentaris, anècdotes, coses que ens han passat, problemes que ens angoixen… Jo en un principi estava nerviosa, em preguntava si seria capaç d’escriure un article adequat per no quedar malament davant de tothom, de gent desconeguda d’arreu del món. Mica en mica, amb pràctica penso que me’n vaig en sortint.

Ara reconec que és molt bona idea escriure en aquesta pàgina perquè m’agrada molt llegir els escrits dels altres companys, per saber com pensen, les diferents opinions, i també, per conèixer les persones amb què no tinc tanta relació, o que aparenten ser d’una manera i són d’una altra, o inclòs per llegir coses divertides i infinitat de temes variats. Hi ha escrits que m’han sorprès per la sinceritat i les emocions que s’hi han expressat.

Com que veig que la gent escriu el que pensa, em fa tenir més seguretat i dir el que sento o penso, ara ja no tinc la inquietud d’escriure que tenia al principi.

Maria

Fa dos trimestres que vaig a un taller per a joves escriptors a l’Ateneu Barcelonès. És una experiència nova, fresca, que m’aporta una mica de canvi a la rutina de l’Institut cada dia. Estic intentant exprimir-la al màxim i fruir molt el temps que em queda, que aviat s’acabarà. I no és difícil, perquè m’agrada molt escriure i llegir i és pràcticament tot el que fem al taller. Però el que sobretot em facilita això és la gent que hi ha. Persones que, com jo, volien passar dues hores a la setmana fent el que més els agradava. Som nou noies; el trimestre passat érem nou noies i un noi.
Una d’aquestes noies es diu Pati i al primer moment ja em va sorprendre. Estava des del primer trimestre i escrivia una història que em va enganxar molt. Però just la setmana passada vam descobrir que tenim moltes coses en comú i que tenim els mateixos gustos. Em va dir que li recomanés llibres, però resulta que tots els que li deia se’ls havia llegit. El mateix va passar amb la música, totes les que li deia les tenia al mòbil, preparades per escoltar-les. Llavors em va preguntar si coneixia Studio Ghibli, un estudi japonès d’animació. Em vaig quedar de pedra. Es clar que el coneixia! Ha fet pel·lícules increïbles que ara faig mirar a la meva germana, per descontaminar-la de les sèries que fan a la televisió. Ens vam emocionar molt i vam començar a dir-nos títols de pel·lícules per veure.
A causa d’això m’he enganxat a mirar un altre cop els films i gairebé no he sortit de casa. Ara tinc una llista pendent de títols, poc temps per fer deures, però una noia que fa por, perquè és gairebé la meva clon.

Valentina

Això s’acaba. El curs arriba al seu final i amb ell es tanca un cicle, la qual cosa em fa pensar que aquest és l’últim escrit que em toca fer. La veritat és que tenia uns quants temes guardats en el disc dur del meu cap com ara de quina manera una cartera havia arribat al seu propietari després d’haver sigut robada i passar per tres mans diferents abans de tornar al seu lloc o, també, com un Jofre adult recordava des de l’any 2028 com havia estat el seu 4rt d’ESO i si, després de quinze anys, s’havien complert les seves expectatives. Mentre dubtava entre escollir l’un o l’altre, vaig adonar-me que en realitat l’objectiu final d’aquests “petits escrits” no era res més que PENSAR, aturar-se un moment i reflexionar sobre nosaltres i el nostre món interior i, per tant, els dos temes queden descartats i em decanto per valorar aquesta experiència.

Per a mi ha estat com obrir una finestra. Jo em considero una persona molt tancada i vergonyosa i mai m’ha agradat explicar les meves coses a ningú. Aquests escrits han significat un exercici de buscar en el meu interior tot allò que potser ni era conscient que hi tenia. Però el fet d’escriure-ho en un paper en blanc no em dóna la sensació que vagi destinat a cap receptor, sinó que penso que els meus pensaments esdevenen paraules que, al cap i a la fi, no són més que lletres que s’han de pitjar en el teclat.

En conclusió, afirmo que aquesta activitat que ha durat tot el curs m’ha aportat dos resultats. D’una banda, m’he hagut d’esforçar per a escriure millor, cosa que he aconseguit. D’altra banda, he après a organitzar les meves idees i a expressar-les d’una manera clara i sincera. Finalment, vull dir que aquesta manera de treballar en l’assignatura m’ha semblat molt encertada i gens pesada, ja que hem estudiat els continguts que tocaven d’una forma diferent que ha fet més dinàmic i interessant l’aprenentatge que havia d’adquirir i que he adquirit.

Jofre