LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Començàreu a parlar a l’atzar un dia. Et complementa i et diu que ets molt bonica i molt maca. Et pregunta sobre les teves relacions passades i tu li preguntes sobre les seves. Quan li dius que t’han fet mal molts cops, et diu que aquells nois són tots uns idiotes i uns estúpids per deixar anar una noia com tu. Després, li expliques algunes més històries sobre el teu passat i ell te n’explica de seves. Ell comença a tontejar amb tu, i tu amb ell. Et demana el teu número i li dones. L’endemà t’envia un missatge dient-te que passis un bon dia. Aviat, parlar amb ell es converteix en una part de la teva rutina diària i cada dia l’esperes perquè et parli. Sempre que reps alguna cosa d’ell, comences a somriure i instantàniament el teu dia millora. Et parla diàriament preguntant-te com t’ha anat el dia. Parles amb ell tota la nit i sempre t’està preguntant si estàs cansada i si vols anar a dormir. Les converses nocturnes que tens amb ell són sempre les millors i les més profundes. Dorms quan ell dorm, i ell dorm quan tu dorms. Ara vol quedar i passar un rato amb tu. Quan us veieu, sents encara més química amb ell i sents papallones a l’estómac cada cop que parles amb ell. Els hi expliques a les teves amigues l’extraordinari que és i que estàs interessada en ell. Aviat et confessa que està interessat en tu i tu li dius que el sentiment és recíproc. Quedes més amb ell i comença a posar-te sobrenoms i a dir-te de forma afectuosa. Sents que ets la noia més feliç del món i que el sentiment entre els dos és molt fort.

Un dia, de sobte deixa de parlar-te ell primer. Quan ara parleu, és només perquè tu li has parlat abans. Les coses han canviat i no entens el que ha passat tan inesperadament. Deixa de posar-hi esforç quan parla amb tu i no demostra que encara vol estar amb tu. Et tornes extremadament “enganxosa”. No pots deixar de preguntar-te que va anar malament. Li preguntes si passa alguna cosa i et diu que tot va bé. Llavors comences a pensar que està molest amb tu per alguna cosa que has fet, però ell t’assegura que necessites relaxar-te i que tot va bé. Et diu que només ha estat ocupat. Així que esperes una mica i res està canviant. Ell segueix “ocupat” tot el temps i ni tan sols intenta parlar amb tu. Ara cada cop que li parles es converteix en un argument. I et fa por que estiguis sent pesada per obrir-lo tu primera sempre, així que deixes de parlar-li. Els mesos passen, i no li parles en absolut. Mai saps el que va passar des del seu punt de vista. Per culpa seva, cada dia i cada nit estàs amb dolor i malestar. No saps el que va anar malament en la relació entre vosaltres dos. Les teves amigues et diuen que l’oblidis i que no es mereix a algú com tu. Però sembla que no pots escoltar-les, ja estàs massa enganxada a ell. Trobes a faltar a la persona que acostumava a ser i no saps ni en què ha canviat. I un dia veus que té una nova noia a la seva vida. L’anomena de forma afectuosa i li diu tot el que acostumava a dir-te a tu. Li diu que pensa que és meravellosa. Li diu tot el que tu ja havies escoltat abans. Sembla que està completament bé sense tu i ara té a algú altre per parlar cada dia i nit. Et negues a creure que ha jugat amb tu, però és cert. Tu encara estàs ferida i ell ja ha passat pàgina. Encara estàs trista i tot el que fas et recorda a ell. No pots parar de pensar en ell i plores cada nit pensant en ell. En secret segueixes esperant que algun dia et comenci a parlar un altre cop i continuareu on ho vau deixar l’últim cop, però també saps que mai passarà. Compares a cada noi que coneixes amb ell. Ell ja t’ha oblidat, però tu encara estàs tenint dificultats per deixar-lo anar. Us sona familiar?

Alba

T’enyoro tant…

Se’m fa difícil oblidar-te, a tu, que m’has donat tants moments per recordar que no me’ls puc treure del cap. Em passo els dies i les nits senceres, fins i tot en els somnis quan no sóc conscient del que penso, pensant en el teu somriure.

Quan vam començar aquesta relació jo era tan sols una nena que cada cop que et veia les paraules no li sortien de la boca i per aquest simple fet em vaig endinsar en aquest món que vam crear els dos junts. Mica en mica, els dos agafats de la mà, vam anar creixent i aprenent l’un de l’altre vam madurar. Tot era perfecte, quan era amb tu tots els problemes desapareixien i només pensava en que no arribés l’hora de marxar del teu costat.

Durant aquesta relació tots dos vam tenir entrebancs però jo en vaig tenir especialment. La meva mare es va posar molt malalta i, encara no he aconseguit saber com, però quan estava amb tu tot això desapareixia del meu cap, tot eren somriures i petons d’amor.

Ara aquesta relació s’ha acabat segurament per part dels dos amb motius diferents. Però vull que sàpigues i tinguis present que encara que hagis trobat una persona que et tregui aquell somriure preciós que jo al final no aconseguia treure’t, crec que mai ningú t’estimarà com jo ho he fet i ho faré. Et dono les gràcies per haver-me ajudat a créixer tant com a persona i espero haver-ho fet jo també perquè, com sempre t’he dit, jo només desitjo el millor per tu, i si tu ets feliç jo ho sóc el doble.

Espero poder tornar a demostrar-te aquest sentiment que sento per tu sigui quan sigui perquè només vull que sàpigues que el meu cor sempre serà teu i que ho és des d’aquell dia aparentment tan normal en què em vas robar un petó.

T’estimo molt.

No fa gaire, vaig veure un programa a la televisió anomenat CATFISH mentides a la xarxa. Ja l’havia vist varies vegades, i cada una era més impactant que l’anterior.

Resulta que són dos homes, en Yaniv i en Max que investiguen relacions amoroses per Internet. Al 2010 van fer un documental on es mostrava això; una persona s’enamora d’una altra per Internet (acostuma a ser a través de Facebook), llavors s’envien missatges i es crea un gran vincle d’“amistat” i “amor”. Ara s’ha convertit en una sèrie on exposen el mateix. En Yaniv i en Max ajuden a la víctima enamorada a descobrir amb qui realment parla ja que mai ha vist la persona a la realitat sinó únicament en fotografies. A la majoria dels casos, quan sol·liciten una trobada amb la suposada persona que la víctima parla, acostuma a ser una persona amb baixa autoestima o una persona que ho ha passat molt malament a la vida i l’única manera de trobar-se millor amb si mateix és creant una perfil fals. És trist veure quina decepció s’emporten les víctimes en veure que aquella no és la persona que han estat parlant i explicant-se coses (que jo no vull saber) durant mesos i fins i tot anys. Alguna vegada, m’he trobat que era la (suposada) millor amiga de la víctima. Però no sempre surt malament. Tots el capítols que he vist, només un (un!) era la persona que deia que era. Quina alegria per la víctima!

El que realment vull explicar en aquest escrit, és que hauríem de vigilar més la nostra privacitat de les xarxes socials, perquè per molt impossible que sembli, qualsevol criminal o persona de mala fe, en podria estar investigant en aquets moments i adquirint coneixements sobre nosaltres. Mentre tinguis un compte a una xarxa social, tu també pots ser víctima (fins i tot jo!). Hem d’anar ben en comte del que publiquem tant fotos com vídeos. Mai podem dir “A mi això no em passarà” quan ho tenim a la porta de casa.

Helena

Cuenta la leyenda, que solo las mujeres afortunadas encuentran a su hombre perfecto.  También cuenta la leyenda, que cuando se encuentra a ese hombre perfecto, eres la más feliz del mundo mundial. Pues bien, como su propio nombre indica se trata de una “leyenda”, en las leyendas no siempre es cierto lo que dicen, ¿Por qué? Os preguntaréis, fácil, porque no sabes quién es ese hombre perfecto, que hay gente que lo nota a simple vista y que incluso sabe de qué color será la ropa que le comprará a los hijos que tenga con él, sí, seguro que hay muchas “iluminadas”, pero las mujeres normales como yo, no tienen por qué saber ese tipo de cosas. Nos fijamos demasiado en el físico y poco en cómo es la persona.

O a veces pasa, que nos imaginamos a un hombre perfecto, con todos los rasgos que nos gustaría que tuviera, y le ponemos la cara de alguien conocido, luego, ¿qué pasa? Que te acabas enamorando de ese ser creado a partir de tu mente, y esperas que la realidad sea como tú te la has imaginado. Claro está que siempre no es lo que uno espera, y, ¿luego qué ocurre? Que te decepcionas de él. Pero si la culpa es nuestra, por ingenuas, que pensamos que todos los hombres serán buenos y nos harán felices, y que los hombres malos son aquellos que aun no han madurado lo suficiente para nosotras… ¿o quizás somos nosotras a las que les falta madurar?

No lo sé, pero si sé una cosa.  Nos dejamos llevar, y hablo en “nos” porque yo también me incluyo, mucho por los sentimientos que imaginamos en la cabeza, es decir, que nos enamoramos de nuestra imaginación.

Pero no todo es malo y decepcionante, a veces pasa que nos enamoramos de alguien que de verdad es perfecto, perfecto para uno mismo, es decir, no hace falta que sea el hombre más guapo el  mundo, ni el más simpático, ni el más listo, simplemente te tiene que gustar a ti, tiene que complementarte, tiene que hacerte sentir bien.

Hay gente que no puede darse cuenta de que quizás el amor de su vida está delante suyo. No se puede dejar pasar las oportunidades que la vida te da, “lamentarse por lo que no tenemos es desperdiciar aquello que poseemos”.

Cristina Sirvent

14 de febrer, un dia molt esperat per les botigues, el dia de Sant Valentí. Mai he entès què era tot això, un dia en el qual es celebra que hi ha gent enamorada?, i la gent que no ho està que fa?

Sempre he pensat que tot això és cosa de les botigues. En comptes de Sant Valentí, jo li diria el dia del consumidor, ja que com d’altres festes només es fa que comprar, el noi li compra regalets a la noia i a la inversa. Tot això ve a que l’altre dia em van dir: “què li regalaràs al teu novio per sant Valentí?” I clar, jo no li anava a regalar res, per mi el millor regal del món és que ell em digui que m’estima i no que em compri cosetes que desprès no serveixen per res (que també m’agraden).

Una altra anècdota és el perquè es diu Valentí? He descobert que és perquè hi ha un tipus d’au que troba la seva parella aquell dia, de tot aquest tema apareixen els cupidos, un personatge amb forma de nen petit, ja que és el fill de Venus i Mart, que es dedica a ajuntar les parelles.

Per altra banda, hi ha gent que diu que tot ho van inventar les botigues, i com que necessitaven un nom van mirar el sant d’aquell dia. Jo segueixo sense entendre el sentit…

Encara que m’he informat, segueixo pensant que es una tonteria que només fan que celebrar coses per tal de vendre.

Laia

I pensant en el dolor- lleument proper- que provoca estar boig perdut per una persona, sentir una insaciable passió desmesurada que fa que se’t tensin els músculs només de pensar en ella. Quan t’evadeixes del teu entorn, estiguis on estiguis, retorçant-te per dintre ple de malenconia amb el rostre impassible, com qui s’hipnotitza uns segons observant algun punt de l’entorn que tothom passa per alt. Enfonsant-te amb angoixa  en tots els records. Pensant en això, decideixo que sigui el meu motiu per començar a escriure.

Segurament existeix la fòbia a enamorar-se. No puc evitar tenir-li pànic als sentiments que comporta; a la vegada que poden omplir-te i portar-te al clímax, poden buidar-te i lliurar-te a mercè de tots els teus impulsos destructius. El que entenc jo per  “enamorar-se” és lligar-se a una persona per complert, l’estimes amb tot el que t’agrada i el que potser no t’agrada tant, quan se’t veu als ulls exactament aquella fascinació que et provoca que fa que tots els sentits se’t disparin. Encara que faci por, és una experiència a la que ningú hauria de renunciar, jo la primera.

No sé ben bé si el que he escrit han arribat a ser els meus sentiments, o és que em sé ficar en el lloc del demés. Si li han trencat el cor a la Demi Moore, segurament que a mi també, i no podré fer res per evitar-ho, perquè algun dia m’enamoraré de veritat i seré capaç de qualsevol cosa.

Maria

Hace tiempo que me llama la atención una película, El diario de Noa, casi todas las personas que la han visto hablan muy bien de ella y dicen que es muy bonita. Siempre he querido verla pero no he tenido tiempo para ponerme en Internet y buscar alguna web a ver si está disponible. Ayer, gracias a mi aburrimiento y falta de sueño por la noche, la vi.

Trata sobre una chica, Allie, y un joven llamado Noa que se enamoran a pesar de sus diferencias. Discuten a menudo y les cuesta ponerse de acuerdo pero hay algo que tienen muy claro, están locos el uno por el otro. Por problemas personales un día se tienen que separar. Cada uno rehace su vida y Allie conoce a un chico con el cual se compromete. Pasan los años y Noa vuelve para conquistarla. Allie se da cuenta que durante todos estos años no lo ha olvidado y por fin vuelven a estar juntos, se casan y tienen hijos. Toda esta historia se la cuenta un anciano a una anciana y al final de la película se desvela que estos ancianos son Noa y Allie.  Allie padece Alzheimer y Noa cada día le lee su diario para que recuerde.

Me gusta mucho la frase que dice  Noa cuando ya es mayor: “He llevado una vida corriente. No me han hecho ningún monumento y mi nombre pronto quedara en el olvido. Pero según como se mire he tenido mucho éxito como muchas otras personas en la vida. He amado a otra persona con todo mi corazón y eso para mi siempre ha sido suficiente”.

Sinceramente, me imaginaba que me iba a gustar la película, pero no sabía que tanto. Es una de las más bonitas que he visto juntamente con Titanic. Parece increíble que alguien pueda llegar a amar tanto a alguien hasta el punto en el que notas que ya no existes, que no importa lo que pase y que estar con esa persona ya es suficiente. Un amor puro, increíble y alucinante. Un amor especial como hay pocos.

PD: Para aquellos que no han visto la película pero la quieren ver y están leyendo esto, lo siento… ¡ahora ya saben como acaba!

Silvia

Fa un temps vaig trobar una carta passejant per Barcelona. Deia així:

Buenas Simó,

Sóc jo una altra vegada… finalment  t’envio aquesta carta perquè el teu silenci comença a pesar-me… NO ENTENC QUE ESTÀ PASSANT!!  T’has enamorat d’ algú altre? He deixat d’importar-te? T’he fet alguna cosa? Mai no he tingut la intenció de fer-te mal, no pensis malament, que et quedi clar: jo no estic sortint amb una altra persona. I el teu menyspreu és una bona hòstia per a mi.

El fet que no siguem ja una “parella” no significa que no puguem donar-nos la mà. Jo no t’he abandonat, només he pres distancia, la necessito, si no m’ofego i em sento en una espècie de gàbia de metall i avorreixo la teva presència, perquè en realitat detesto la meva… simplement noto que hem entrat en un bucle i trencar mecanismes sempre està bé.

Vull veure’t  somriure, tancar-te a casa i viure només de les teves fantasies és purament malaltís. Compartir és necessari per créixer i expandir-se.  En quina mena d’ésser humà et vols convertir, tancat, sense impulsos externs, sense bellesa, sense… merda Simó, és que en aquests moments em sembles una altra persona i poso en dubte qui ets realment… no em fotis!!! Si per tu realment tingués un valor el que hem viscut, sortiries a buscar-me però t’espantes i et fots a la teva cova, com un ós poruc, em  sembla tan covard que m’entren ganes de cridar!

La vida és aquí fora i estimar és compartir, jugar, desitjar, somiar… per escriure has de respirar, i tancat al teu microcosmos acabaràs extingint el teu propi oxigen; prou de bucles. Mira al teu voltant i sisplau, mira’m un altre cop, només la teva mirada em facilita una mica la comprensió d’aquest caos permanent. No puc viure sense tu. Has d’entendre que podem relacionar-nos de mil formes, no siguem obtusos!

Sisplau, deixa de jutjar i escoltem-nos amb el cor.

T’estimo amb tota la meva ànima.

Doux baisers

Béré

No em fa gaire grácia haver interromput una relació amorosa per carta…

Xavi H

Ja fa unes setmanes que surto de festa pensant que la veuré. No diré el seu nom perquè no us interessa, només us diré que és impressionant, que balla d’una manera increïble i que tant sols el fet de pensar que probablement la pugui tornar a veure, em venen encara més ganes de tornar-hi.

El primer cop que la vaig veure va ser fa aproximadament tres mesos. Jo estava ballant amb els meus amics quan va passar davant meu. Un d’ells va tocar-li el cul, la noia es va girar molesta i em va insultar i emprenyar a mi. Des d’aquell moment vaig pensar que era una noia antipàtica i creguda. Unes setmanes mes tard ella i la seva amiga van venir a ballar davant meu, no deixàvem de mirar-nos i llavors jo els vaig donar l’esquena, ja que no tenia cap interès en elles. Però seguien buscant la meva atenció i es van tornar a posar davant meu. El meu cos va experimentar una sensació de canvi, em vaig fixar en ella i des d’aquella nit tot en mi va canviar. Ara la veig com una noia molt atractiva, inigualable, sens dubte m’ha conquistat, i sento que és el meu prototip de dona, físicament perfecta i amb una personalitat que tinc ganes de descobrir.

A vegades penso que tot això es una tonteria, només la conec d’allà, però alguna cosa en el meu interior em diu que l’acabaré coneixent de veritat algun dia o altre.

Tiago