LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Ja tenia ganes de que arribessin les vacances de Nadal. Encara que el primer trimestre d’escola m’hagi passat molt ràpid, necessitava un descans.

En aquestes festes la gent es reuneix amb la família ja que són dies importants per celebrar juntament, es donen els regals del tió o del pare Noel i dels reis, i és l’època en que es mengen neules i torrons. Són uns dies especials, màgics, i d’una manera o altra, has d’estar content.

El terme de “vacances” en si, ja sona bé, però el terme de “vacances de Nadal” sona encara millor.

Com que tinc els pares separats, la meitat de vacances les passo amb la meva mare i l’altra amb el meu pare, i la veritat és que en els dies que portem ja de vacances no he parat de fer coses: quedar amb les amigues, anar a Barcelona, fer el festival de hip hop, esquiar, anar a casa dels meus cosins… i m’encanta. M’encanta desconnectar, fer coses que normalment no faig, llevar-me tard sense despertador i gaudir d’aquests dies de festa.

Per això crec que per Nadal la felicitat ha de regnar per sobre de tot, ha de fer que els problemes es facin cada vegada més petits, fins que no tinguin importància, i ha de substituir les males cares per somriures; has d’estar acompanyat de la gent que realment estimes, poder riure sense parar i deixar-te portar, com si res no existís.

Per això ja tenia ganes de que arribessin les vacances de Nadal.

Pau

Des de ben petit he anat a Port Aventura que per a mí és el parc d’atraccions més bo de tot Europa. Aquest està compost per quatre seccions: L’oest, la Xina la Polinesia i la Mediterrania. Amb atraccions molt espectaculars.

Com anava dient, porto anant a Port Aventura des de molt petit, concretament desde els 3 anys. Fins fa uns 2 o 3 anys hi devia anar uns 7 cops a l’any com a mínim ja que n’era soci. Per a mí era un lloc enorme on m’ho passava molt bé perquè cada cop que hi anava era més alt i podia pujar a més llocs i a atraccions més fortes com el “Dragon Kan”. I es per això que cada vegada hi anava amb més ganes.

Però arriba un moment que cansa, principalment cansa pel fet de que t’ho coneixes tot i molt o pel fet de que no posen noves atraccions gairebé mai, però també cansa pel trajecte que has de fer per tot el recinte. I es per això que com molta altra gent vaig parar de renovar el carnet de soci, i vaig deixar d’anar-hi.

Tanmateix s’ha de reconèixer que Port Aventura és un dels millors parcs d’atraccions ja que he estat en altres a Alemanya i ha França i cap d’ells té atraccions com les que pots trobar a Port Aventura.

Així que crec que si no hi heu anat moltes vegades, és una de les millors destinacions per passar un bon dia que conec a Catalunya, sobretot si aneu amb nens.

Gerard

Ahir em vaig llevar sobre les deu del matí i vaig esmorzar. Després, vaig anar a vestir-me. Llavors vaig pujar a l’ordinador a esperar que arribés el meu cosí per agafar l’autobús per anar a Mataró.

El dia pintava d’allò més bé. Ens vam trobar tots a la parada d’autobús del Videoclub. A Premià, van pujar uns altres amics. Érem set en total. Vam arribar al Mataró Parc a la una del migdia. Vam decidir quina pel·lícula veuríem. Ens vam decidir per “Fuga de Cerebros 2” una pel·lícula d’humor. A continuació Vam anar al McDonalds a dinar. Després vam anar a fer un tomb pel Centre comercial i finalment vam anar al Media Markt a jugar amb les consoles on et deixen provar jocs. Llavors vam anar a l’Alcampo a comprar begudes i menjar per la pel·lícula, i quan vam pujar a dalt per comprar les entrades hi havia una cua immensa. La pel·lícula començava a les quatre i encara no teníem les entrades. Vam comprar-les just i vam entrar a la sala quan la pel·lícula no havia començat. La pel·lícula va ser molt divertida: va durar dues hores però no es va fer pesada de veure. Quan va acabar faltaven deu minuts perquè l’autobús marxés. Tornant vam comentar la pel·lícula i parlant sobre altres temes. Vaig arribar a casa a un quart de vuit molt content.

Quim

Un día leyendo una historia descubrí que tener una amiga es tener un tesoro, porque si verdaderamente es amiga tuya nunca te abandona, siempre está a tu lado si la necesitas, en todo momento te apoya y respeta tus decisiones.

Yo tengo la suerte de tener buenas amigas con las que me divierto mucho. Nos gusta quedar, pasar la tarde dando vueltas, hablar de nuestras cosas… y sobre todo pasarnos todo un día en el centro comercial mirando tiendas y comprándonos ropa, zapatos, complementos, maquillaje, etc. A veces nos juntamos en casa de alguna y vemos una película, jugamos al sing-star o bailamos, se nos pasa el rato volando.

Hay veces que nos enfadamos por chorradas y empezamos a discutir entre nosotras, pero al poco tiempo ya se nos ha pasado el enfado y volvemos a estar como siempre. Enfadarse con una amiga es una de las peores cosas que hay, para mí al menos, porque luego me siento muy mal por ello.

Me gusta tenerlas porque siempre están conmigo tanto para las cosas buenas como para las malas, y me ayudan a no sentirme sola.

Andrea

Avui us seguiré parlant de PortAventura ja que l’últim escrit el vaig deixar per la tercera àrea, Sesamo Aventura.

La quarta àrea és Xina, representa un fragment de la Muralla Xina real. En aquesta àrea hi ha dues parts, la part baixa i la part alta, a la part baixa hi ha unes vuit atraccions, totes pels nens petits, un buffet lliure i dues botigues de souvenirs. A la part alta de la Xina hi ha l’icona del parc, la bèstia vermella, el Dragon Khan, una imponent atracció que es retorça fins marejar-te, fins a vuit vegades es posa cap per avall!, seguint per aquesta preciosa àrea hi trobem Fumanchú, les típiques cadiretes que s’eleven uns quants metres del terra donen voltes, hi ha un teatre, dos restaurants i uns jardins molt bonics.

La cinquena àrea, Méjico, és molt, però molt maca, enmig del carrer hi ha un petit llac amb una font molt maca, hi ha molta vegetació, però no tanta com a la Polinèsia, tot s’ha de dir, també hi ha unes rèpliques de les runes maies d’Amèrica, molt ben cuidades i detallades. En quan a atraccions, hi ha l’atracció que més respecte em dona, l’Hurakan Condor, una vertiginosa caiguda lliure de cent metres. Aquesta atracció ens puja a tal altura que desitges que s’acabi quan abans millor, i, quant menys t’ho esperes, sents un ”pum” i comences a descendir a tota velocitat cap al terra, una sensació terrorífica pel meu gust, però no sé què té aquesta atracció que sempre vull repetir. També hi ha dues atraccions més suaus però molt divertides també. Hi ha dos espectacles, dos restaurants,un teatre maia i una botiga de regals.

La sisena àrea és la més gran del parc, el Far West. Aquesta àrea està tematitzada 100%, consta de moltes atraccions totes molt divertides, entre els quals hi ha els típics troncs d’aigua que cauen i et mullen, unes barques rodones que van perfectament quan fa calor ja que també surts mullat, i l’atracció estrella d’aquesta àrea és la Stampida, una muntanya russa, que en realitat són dos, ja que aquesta atracció és una competició, això vol dir que hi han dues vies que s’enllacen entre sí i formen una competició, l’únic inconvenient que té és que tremola molt. Hi han dos restaurants, tres o quatre botigues de regals i un meravellós espectacle de l’oest.

Per qui no hi hagi anat mai, us el recomano completament, i, per qui ja hi hagi anat, torneu-hi, no us avorrireu!

Fins aquí aquesta segona part d’aquest escrit. Ens veiem!

Hector

Avui us vull parlar d’un lloc que m’agrada molt, per a mi és un lloc on poder desconnectar de la realitat, un lloc on poder viure emocions fortes, us estic parlant de PortAventura.

PortAventura és un ‘resort’ que consta d’un parc temàtic, un parc aquàtic, quatre hotels, un centre de convencions i un camp de golf. Però en aquesta entrada em centraré a explicar-vos el parc temàtic, sé que molta gent hi ha anat però conec gent que no hi ha anat mai. El parc temàtic te una extensió de 117 hectàrees i en el seu interior hi han cinc àrees temàtiques però només us n’explicaré tres ja que, si no, l’escrit em surt molt llarg.

La primera és la ”Mediterrànea” i representa un poble pesquer de la costa catalana, hi ha tres atraccions entre elles, el Furius Baco, la muntanya russa més ràpida d’Europa. El Furius Baco agafa una acceleració de 0 a 135 km/h en 3,5 segons amb un recorregut de 850 metres que el recorrem en escassos 25 segons i han diversos restaurants com per exemple el bar l’estació, situat a sota del Furius Baco.

La següent àrea, la ‘Polinesia” és l’àrea més verda i més bonica de tot el parc (pel meu gust), hi ha més de 600 palmeres. Està tematitzada en una illa de la polinèsia, amb les cabanyes fetes de palla i fusta, però hi han molts insectes i bitxos insuportables, però és molt maca. Hi ha 5 atraccions: Un vaixell que es balanceja, un simulador tematitzat en una investigació marina, unes canoes que descendeixen per una baixadeta pels més petits i l’atracció estrella d’aquesta àrea, el Tutuki Splash. Es tracta d’una barca gegant que passa per un canal enmig de la selva i fa dues baixades que provoquen que et mullis, i, a la segona, surts mulladíssim. Hi ha un restaurant, el Bora-Bora, una botiga Quicksilver ( no sé què fa enmig de la Polinesia) i diverses botigues de records.

La tercera àrea del parc és la novetat d’aquest any: ”SésamoAventura”. Es tracta d’una àrea infantil de més de 12 000 metres quadrats, amb 11 atraccions, una zona de tobogans per als més petits, un punt de restauració, i una botiga de regals, la”Chikitienda” (ecs, quin nom més estrafolari!). Entre les 11 atraccions que hi ha, la meva preferida es diu ”Magic Fish”. Es tracta d’una atracció giratòria sobre l’aigua, et puges en un peix i comences a donar voltes, gires el manillar que hi ha al cap del peix i derrapes i mulles a la gent que està mirant des de fora. Aquesta àrea té un defecte, que fa molt poca ombra i a l’estiu sembla un forn.

Doncs, fins aquí arriba la primera part del meu escrit, la segona ja la penjaré a la pròxima, ens veiem!

Hector

Avui diumenge he anat amb els meus pares, tiets i cosins al Circuit de Catalunya a veure les World Series by RENAULT, on hi havia curses animacions, botigues, etc.

Ens hem llevat molt aviat i hem marxat cap allà. Quan hem arribat hem anat al paddock on hi havia els camions de cada escuderia. Després ens han deixat anar al Pit Lane on els corredors estaven signant autògrafs, pòsters i fotografies. Quan hem acabat hem anat a la tribuna per veure la primera cursa del dia. Que n’eren de ràpids el cotxes! Quan ha acabat la cursa hi ha hagut una exhibició d’un Formula 1 pilotat per una noia.

Seguidament ha començat la segona cursa molt accidentada amb 6 cotxes fora de la carrera i amb la victòria del corredor català Albert Costa. Quan s’ha acabat aquesta han fet una exhibició, amb quatre cotxes que derrapaven i feien coses impressionants, i després ha sortit Jean Ragnotti, un ex pilot de rallys Francès que amb 66 anys ha fet un show impressionant amb un cotxe molt vell.

A les 14:40 ha començat la penúltima cursa i mentre la vèiem hem dinat un entrepà, aquesta cursa ha guanyat el pilot català Alex Riberes i el segon el fill de Carlos Sainz, Calros Sainz Jr. Quan ha acabat hem anat a fer un tomb pel circuit on hi havia varies exposicions amb cotxes molt antics. Hem marxat a les 16:30 i quan he arribat a casa m’he posat a escriure aquest article abans que se m’oblidessin les coses. Ha estat un dia fantàstic!

Quim

Hi ha una edat a les nostres vides que podríem anomenar l’edat del “per què”? –Mare, per què això? Oncle, per què allò altre?.

En conclusió, volem saber el “per què” de totes les incògnites que se’ns presenten.

Més tard tenim una època, en la qual només ens agrada gaudir cada moment com si fos únic, sense tenir en compte cap dels motius que provoquen la successió de tots els esdeveniments que ens passen o bé que en deixen de passar.

Reflexionem, si us plau, val la pena “menjar-se la olla” amb coses que no podem resoldre? Aquesta és una pregunta ja realitzada per molts individus.

Concretament la meva situació actual de vida quasi que em fa decantar per a aquesta qüestió tan feta, però en ocasions no puc evitar intentar muntar aquest trencaclosques que li falten peces, tot i que sé perfectament que no el podré muntar.

És una característica humana lluitar per al que volem descobrir o resoldre, cosa la qual ens ha permès evolucionar fins l’actualitat.

Després d’haver presentat un debat i unes preguntes plantejades sobre la llibertat de cadascú en una classe de ètica, he arribat a la conclusió de que:

Sí, tot te un “per què”, una causa, o un com ho vulguem anomenar i nosaltres només podem estar esquivant el suposat destí en períodes molt curts de temps.

Per aquesta raó  se’ns obliga a triar un camí dictat per a la nostra consciència i marcat per a la situació en la que ens trobem i anar esperant les conseqüències que resultin d’aquesta encertada o equivocada decisió, en la suposada dimensió espai/temps en la que ens trobem.

Alex

Cada vegada, les persones van evolucionant, no tan sols ells, sinó també la nostre tecnologia. Aquest fet és molt curiós perquè abans, les coses es feien a mà, si havies d’enviar alguna cosa, l’havies d’enviar per carta o, molt rarament, per coloms missatgers. En canvi, avui dia, les coses han evolucionat tant, que tot, o quasi bé tot, es pot fer a través del nostre ordinador.

D’aquí a uns anys, la gent ja no farà servir la gasolina per fer funcionar el seu vehicle, sinó que farà sevir l’electricitat.

A més a més, les persones s’estan adonant que estan contaminat el planeta, i crec i estic convençut que estan fent això per millorar la nostra condició de vida i la “salut” de la Terra en si.

Si no és així, ho contaminarem tant que quasi no podrem respirar un aire tant contaminat, i vés a saber si podríem viure en un món així.

Jo crec que per això estan mirant altres planetes (com ara Mart) per així trobar un altre planeta si aquest s’acaba contaminat del tot.

Peró, la gent s’adonarà que el nostre planeta corre perill? S’adonarà amb el temps suficient per poder canviar-ho o serà massa tard?

Jo espero que la gent s’adoni, però, la meva pregunta que m’estic fent ara mateix i que segurament me la faré fins que la gent s’adoni és:

S’adonarà la gent a temps?

Sergi

Aquest dissabte va ser la festa de la Mercè a Barcelona, i amb algunes amigues vàrem decidir anar-hi. El fet de sortir de festa per Barcelona era una cosa que mai cap de nosaltres havíem fet, i suposo que per això estàvem tant emocionades.

Abans de sortir de casa, els pares ens devien de dir a totes la frase de: ‘’Passa-t’ho bé però amb enteniment’’. Sincerament, no sé el que deuen pensar els pares de nosaltres com per que ens hagin de dir que tinguem enteniment, però aquest no és el cas.

Va ser una nit d’aquelles que mai s’obliden, sis hores plenes de felicitat amb la gent que una més estima. Primer va ser el concert de Lax’n’Busto, on totes vam cantar i cridar fins a quedar-nos afòniques. Desprès va començar la festa Màxima, i amb això va començar també el que es diria el ‘gran desfase’, on es va disfrutar encara que, com a mi, no t’agradés aquell tipus de música. A les tres va acabar la festa, massa d’hora crec jo. A la mateixa hora, vam agafar l’autobús per tornar cap a Vilassar.

Abans d’adormir-me vaig estar pensant en tot el que havia passat aquella nit, i la vaig comparar amb altres festes i la meva conclusió va ser la següent: El grau de diversió i d’alegria en una festa no va relacionat amb el lloc en el que estàs, sinó que va relacionat amb la gent amb la que estàs.

Mercè