LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Quan ve el Nadal tots estem contents perquè ja han arribat les festes i tindrem molts regals. Però, a més a més d’aquest fet,  jo el que espero amb més impaciència d’aquests dies és la sopa de la iaia.

El dia 25 és el moment desitjat. La família està asseguda a taula. Les nenes crides, la tieta pesada explica les mateixes aventures de cada any, el cosí em fa pessigolles… i , l’àvia va voltant per la casa amb l’olla de caldo.

Per fi, tots estan menjant ja el segon plat, però jo repeteixo del primer. A poc a poc quan només em queda la darrera cullerada, penso: “Sopa, fins l’any vinent”.

Per concloure, aquests dies són especials perquè ens tornem a trobar tots i disfrutem de les petites coses que ens uneixen. Per sort, la felicitat no sempre ha d’anar lligada amb aspectes materials.

Laia

Avui he tingut un dinar amb la meva família de part de pare. Abans ho solíem fer cap de setmana si cap de setmana no, però últimament els fem només per ocasions especials. Bé, aquest cop hem fet el dinar perquè venia la meva cosina Agnès, que des de fa uns anys viu a Madrid.

Encara que ha sigut un dinar normal, molts records m’han vingut al cap quan m’han recordat que l’Agnès tornaria a viure a Cabrils, com quan les dues érem petites. Des d’aquell moment m’he adonat de com canvien les coses en poc temps … Ara, en lloc de ser dues cosines, en som quatre i en acabar de dinar és la Gal·la, la petita, qui ens ha d’arrencar de la taula per anar a jugar, quan abans, tot just ens menjàvem un plat ja estàvem a la nostre habitació jugant. És cert que el temps passa i tot canvia… A vegades cap a bo i a vegades cap a dolent, però sigui com sigui, ens separin 10 o 600 km, la família és la família. I ens agradi o no són els únics que SEMPRE estaran al teu costat i t’ajudaran si ho necessites.

Claudia

– ‘’Nou menú! ’’ És el que ens van dir després de tornar de setmana blanca als alumnes que ens quedem al menjador. Jo vaig pensar que seria igual de dolent que sempre, però estava equivocada.

A 1er d’ESO el menjar era bastant dolent però res comparat amb el d’aquest últim curs, on ens podíem trobar: macarrons passats i caducats, formigues a les ‘’chips’’ i a la carn, o fins i tot, pèls a la sopa. Tot això va arribar al seu límit i algú hi havia d’intervenir.

Amb l’ajuda de pares, de coordinadors inclús de professors, vam poder cridar l’atenció a la companyia. Cosa que va fer canviar la manera de cuinar el menjar i servir-lo.

A més a més han variat la cuina, és a dir, està al mateix lloc i sala, però hi han instal·lat unes cambres frigorífiques noves i un microones per escalfar el menjar.

De moment el menjar m’ha agradat, ja que també fan més varietat de menú afegint menjars més gustosos per nosaltres. Demà toca verdura, espero que l’hagin millorat i molt!

Andrea Mora