LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Muchas veces cuando hablas con una persona, te dice que sí de verdad. Si quieres a alguien o a algo, no dejes la dignidad a un lado y lucha por ello. Pero, es cierto, que no tienes que perder la dignidad por nadie ni por nada, ya que eso es lo que te hace ser uno mismo. Lo que si puedes dejar a un lado, es el orgullo, ya que muchas veces te hace perder lo más querido.

El hombre, a lo largo de la historia, es el único ser que se cuestiona sobre sí mismo y sobre el mundo que le rodea. Una vez que sabes lo que eres, la gente te podrá tratar como te mereces, es decir, dignamente.

Dignitat. Què és la dignitat? Una paraula que se’ns fa gran a la boca.

Segons el diccionari, la dignitat significa el respecte que es mereix algú; però, realment es demostra això?

La gent fa servir aquesta paraula per riure-se’n d’una persona en comptes de respectar-la, dient que aquesta persona l’ha perdut, la dignitat, i que si és capaç de trobar-la. Això em fa remoure l’estómac. Tothom té l’obligació de respectar i de ser respectat.

La dignitat és allò que ens manté drets, malgrat els problemes i les situacions difícils, i ens ajuda a tenir un somriure ben gran a la cara. Sense aquest valor que tots compartim, no seríem res.

Quantes vegades ens hem parat a pensar en totes aquestes persones que, ara mateix, a causa de la situació econòmica, es troben demanant almoina al carrer, sense casa ni família? Potser ens recordem d’ells quan veiem les notícies per la televisió o quan algú proper a nosaltres es troba en una situació semblant, però, quantes vegades hi pensem per nosaltres mateixos? Possiblement poques. I això per què? Per quin motiu hem de considerar totes aquestes persones inferiors a nosaltres fins a arribar a ignorar-les? No són persones com tots nosaltres?

I tant que sí! Són dignes i mereixedors de tot respecte i ningú té dret a riure-se’n, burlar-se’n ni a fer comentaris desafortunats perquè, com ja he dit abans, són persones que tenen dignitat; una dignitat que no se’ls pot treure, doncs un ésser humà no té preu i, per tant, és impossible trobar-ne un equivalent.

Si ens parem a pensar en la nostra manera d’actuar davant d’aquestes persones, ens adonarem que és molt lamentable, doncs intentem fer veure que no les veiem però que ens fan pena.

Potser hauríem de deixar de banda les ximpleries i, en lloc de sentir pena, fer realment algun petit acte que, a la llarga, pugui suposar una millora.

Cada dia miro la televisió i, moltes de les vegades, em trobo amb unes notícies que no puc creure que passin en aquesta època. En moltes parts del món, la dignitat humana és destruïda fins al punt d’haver-hi persones sense cap tipus de dret (esclaus, tortures, discriminació, etc.). Per aquestes accions moltes vegades penso si, en part, encara vivim en l’edat mitjana i no hem evolucionat.

La dignitat humana és pràcticament un dels aspectes més importants, si no el que més, per a una persona. Quan no tens dignitat en aquest món, és quan perds els teus drets com a persona.

Jo visc en una societat on els valors són molt importants, però en molts llocs els valors i els drets són trepitjats com si res i moltes persones no són conscients del que passa.

Que faria amb aquelles persones que infravaloren la dignitat humana dels altres i la destrueixen com si res? Moltes vegades penso que si de veritat tinc l’oportunitat de fer-los passar per tot allò que han fet passar als altres, no em podria controlar. Però quan penso detingudament, em pregunto: “No estaria fent el mateix que han fet ells?”

Som conscients de la nostra dignitat quan no ens rebaixem, quan no tolerem ser ofesos i quan ens fem respectar.

Si mirem el significat de la paraula “dignitat” al llarg del temps, veurem que ha anat canviant.

En primer lloc, si observem quin sentit tenia aquest concepte fa uns segles, ens adonem que només eren dignes els que tenien el poder i la dignitat dels esclaus era nul·la. Aquesta qualitat era entesa com la qualitat moral digna només dels poderosos.

En canvi, fa cinquanta anys la dignitat ja era més semblant a l’actual; no hi havia igualtat entre sexes i, per tant, no tenien la mateixa dignitat els homes i les dones.

Tot i així, el significat del terme era el mateix, encara que només afectés els homes i no a les dones, i no com en l’antiguitat, que era una qüestió d’economia i societat.

L’altre dia una noia m’explicava com la seva mare havia obtingut la seva nova feina. Em deia: “Va ser molt dur per a ella. Encara no entenc com va poder aguantar aquella dona tan arrogant!.” M’explicava que, per arribar al lloc de subdirectora de no sé quina empresa, la seva mare havia hagut de fingir ser amiga de gent que no li queia gens bé.

No m’agradava el que m’explicava. No entenc com podia pensar d’aquella manera. No és just que totes aquelles persones hagin estat enganyades pel desig d’una sola persona. Els estava prenent part del seu propi valor, part de la seva dignitat, a aquelles persones i sobretot a ella mateixa.

Crec que tenir ambicions i proposar-se metes està molt bé, però no pots sentir-te bé ocupant aquest lloc de treball, sabent que has utilitzat a altres persones. Sincerament, crec que és molt més gratificant aconseguir tu mateix el teu lloc de treball amb esforç i sense recórrer a la manipulació d’altres éssers humans. Tots volem ser respectats, així doncs, també hem de respectar nosaltres a l’altra gent.

Els animals tenen dignitat, tot i que no és igual a la nostra. La seva dignitat es plasma en els Drets dels animals, que consta de catorze punts. Tots aquests punts els hem de respectar perquè els animals també tenen dret a viure una vida digna. Cada dia la seva dignitat va millorant perquè s’aconsegueixen noves metes, com eliminar les festes on es maltracten els animals. En poc temps, espero, segurament la tauromàquia serà prohibida.

També un animal ha de ser tractat amb dignitat després de la seva mort i sobretot han de tenir una vida digna. Tot i no semblar-se gaire amb nosaltres, m’alegra saber que els animals també tenen uns drets, els quals s’han de respectar.

La dignitat és la lluita constant amb un mateix per sentir-se o, més ben dit, per ser valorat. L’única realitat que fa que tots puguem ser iguals en dignitat, és el fet de ser valorats per a nosaltres mateixos i, per això, tenim una raó, la nostra voluntat, les passions i la llibertat.
La dignitat d’un mateix es demostra en totes les accions que fem. Nosaltres, els humans, naixem amb una dignitat que ningú no ens podrà mai treure.

Què en podem dir de la dignitat? Tots mereixem respecte sense importar com siguem ni del lloc on venim. No ha d’importar ni el color de cabell o de la pell, ni la llengua que parlem, ni la religió que practiquem. Qualsevol persona, sigui més rica o més pobre, més o menys famosa, més o menys introvertida… En definitiva, ens hem de respectar, ja que tot ésser humà ha de tenir una estimació i un orgull que no ha de perdre, ja que tots tenim els mateixos drets davant la llibertat i som lliures per actuar i prendre les nostres pròpies decisions, pensant sempre que han de ser justificades moralment.

Per a mi, tenir dignitat és fer-se respectar. Per exemple, si estàs amb una persona i et deixa perquè no vol estar amb tu, has de tenir dignitat, és a dir, no arrossegar-te. Perquè si algú t’estima de veritat, no marxa de la teva vida. Quan estàs malament per alguna cosa, així primer t’has de trobar a tu mateixa i després anar pel que vols. Penso que tothom ha de tenir dignitat, ja que s’ha de fer valer pel que és. Cada persona s’ha d’estimar a si mateixa i estar còmoda. El primer que has de fer per tenir dignitat, és acceptar-te i no fer cas del que diuen els altres.