Un viatge en cotxe diferent
| 3 juny 2014El divendres vaig anar a França amb la meva mare. Sempre estem soles al cotxe, nosaltres dos xerrant de les nostres coses, de tot i de res, però moltes vegades són coses personals. Ens passem unes sis hores soles i compartint els nostres moments.
Però en aquest viatge la meva mare ha volgut agafar persones per fer més rendible el viatge perquè ens sortís gratis la gasolina i el peatge. Al principi no volia, em feia molta cosa haver de portar persones desconegudes en el meu cotxe. Això ma mare ja ho ha fet molts altres cops, però jo no, i en aquest cas no hi estava d’acord. Però al final m’he adonat que no està malament això, perquè aprens coses que no sabies, passes l’estona xerrant de coses interessants i, fins i tot, et venen atacs de riure. Vam tenir tot el trajecte amb gent, des de Premià fins al nostre destí. Un noi i jo fèiem de secretaris de ma mare, jo dient-li el número de telèfon i ell trucava perquè em feia cosa, també vam tenir un d’origen del Vietnam i en el paper deia que es deia Minh algo (mai ens en recordem) i quan el vam veure, amb una maleta enorme buida, va i es presenta com Joan, això no era possible, però molt graciós. També vam tindre noies molts simpàtiques.
La veritat això de portar persones no m’agradava al principi, però he vist que pot ser divertit i instructiu. No sé per què, però ho tornaria a fer i així tampoc t’avorreixes. L’unica pega que hi ha, és que trigues una mica més i quan vols arribar aviat has de comptar que pots arribar més tard.
Salomé