LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Ja fa un any que estic a la colla de diables de Vilassar de Dalt, i la veritat és que m’agrada molt. El meu pare, diu que aixó passa perque ell és d’Alacant, amb les seves “fogueres”, l’avi diu que com habitants del Mediterrani sempre hem sentit passió per el foc. A mi m’agrada. No sé ben be per què, però el cert és que continuem sentint la mateixa fascinació que els primers homes de les cavernes van sentir en descobrir-lo.

Des que era petit sempre m’ha agradat el foc. A part de cremar, els millors moments són quan ens reunim el dia del correfoc. Rius, parles, fas gresca,etc. Són bons moments. T’ho passes igual de bé que en el correfoc. També s’hi suma que dintre la colla tinc grans amics de l’infància, i desde el primer moment m’he sentit còmode. Recordo el primer correfoc que vaig fer. Estava molt nerviós, però quan vaig encendre la primera carretilla va ser com un descans. Ja porto nou correfocs, però en tots em posso tan nerviós com en el primer, ja que cadascun d’ells es una nova història, tots son totalment diferents.

Fa poc he passat de ser diabló a ser diable, és a dir, ja no sóc de la colla infantil. Aquesta ultima festa major vaig fer el meu “debut” amb la colla de grans i em vaig estrenar a l’akelarre. Els correfocs infantils estan bé, però els dels grans són molt diferents. En el correfoc infantil s’en dona més importancia a l’estètica, fer figures, en conclusió que sigui bonic. En canvi a l’akelarre és més bèstia, l’única intenció és cremar.

Del que tinc més ganes és de fer la màscara que portem. Encara no tinc pensat molt bé de qui me la faré. Però l’únic segur es que vull que sigui diferent, que cap altre diable tingui una semblant, i és que a l’infern cada diable és diferent. Units en el foc, la gresca i la disbauxa, com una pinya, però conservant la nostra individualitat i manera de fer.

A més aquests diables de Vilassar tenen la particularitat de que no viuen a l’infern, estem gairebe al cel.. a l’Estrella. Ús recomano escoltar el “versot” que fan els diables a la festa del poble, i escoltareu el que molts pensen, però pocs s’atreveixen a dir.

En conclusió estic molt content i animo a tota la gent amb ganes de passar-ho bé a apuntar-s’hi.

Jesús

“Este puede ser uno de los libros más difíciles que hayas leído jamás.
Satanás NO QUIERE QUE LO LEAS!
Padre celestial, te pido que escudes y protejas al que lea este libro y le des un claro entendimiento de lo que has querido que digamos. Te lo pido y agradezco en el nombre de Jesucristo nuestro Señor. Amén.”

Dit això crec que ja puc començar el meu escrit. Primer vull deixar clar que és un escrit d’opinió i no de crítica. Per això vull ser el màxim respectuosa.
No fa gaire va caure a les meves mans un llibre anomenat “ÉL VINO A DAR LIBERTAD A LOS CAUTIVOS”. Si us plau no em pregunteu com, ja us ho dic jo, PURA CURIOSITAT. Com sóc molt curiosa i m’agrada investigar, vaig decidir donar-li una ullada. Primer vaig trobar un resumet a Internet d’allò més curiós on deia els principals objectius del llibre:
“Este libro presenta un relato honesto y profundo de las actividades de Satanás en el mundo de hoy, a la vez que ofrece herramientas escriturales sanas para:
-Reconocer y combatir a los satanistas que se infiltran y destruyen las congregaciones cristianas.
-Reconocer y combatir a Satanás en las diferentes formas en que nos ataca.
-Reconocer a los servidores de Satanás y traerlos a Jesucristo.”
No vaig poder evitar fer un somriure, no perquè estigui totalment d’acord, sinó més aviat va ser un somriure de “¿com és possible…?”. Sincerament em vaig quedar plasmada. Tinc entès que Satanàs és un dimoni molt dolent que causa tots els mals del món i tot això tan horrorós. Pobre, ara ell té la culpa de que jo hagi suspès mates i m’hagi refredat! Entenc que moltes cultures hagin posat un “nom” al mal, però que aquest “mal” estigui dins teu i s’hagi de fer una sèrie de tonteries cridant i donant voltes perquè marxi, ja trobo que és un gra massa (em refereixo a l’exorcisme). Vull dir que aquesta necessitat dels humans de posar noms a coses tan naturals com la pluja, em sembla molt bé ja que forma part de la cultura, tradicions i tot això tant bonic. És una necessitat que ha sorgit durant el llarg de la història. La història d’aquest llibre no l’he entès molt bé així que abans d’escriure coses que no són us explicaré més o menys el que entès (apart dels fantàstics objectius). És una mena de infermera que treballa en un hospital i veu una sèrie de coses molt sospitoses relacionades amb Satanàs i tot això tan tenebrós. Després coneix a una tal Eliane i a partir d’aquí la protagonista es torna una mena salvadora que treu la maldat de dins la gent. Almenys era quelcom així. Si algú se l’ha llegit, m’encantaria que me l’expliqués millor per profunditzar el meu pobre coneixement.
Jo no estic acostumada a llegir o creure aquest tipus de creences (Satanàs i tot això) però crec que haig de donar la enhorabona per algun cop a la vida a la humanitat per saber fer creure a tanta gent tots aquets afers.

Helena

Aquesta setmana és la Festa Major de Vilassar de Dalt, en aquesta festa s’hi realitzen moltes activitats com ara: L’envelat, balls a la nit, el correfoc i la fira.

El correfoc especialment és una celebració que m’agrada molt, no només veure l’espectacle des de fora sinó també posar-me dins amb els “Diablons”; aquesta activitat és típica dels Països Catalans i Aragó. Consisteix en un joc que es fa pels carrers del poble o ciutat on l’objectiu és evitar la pirotècnia usada pels diables i pels éssers imaginaris.

Hi ha diferents tipus de colles:
-Colles de foc: Són aquelles colles amb una estructura homogènia, on no hi ha rangs entre els seus integrants.
-Colles de diables: Són aquelles colles on tenen com a mínim les figures de Llucifer i Diablessa.
-Colles d’espectacles: Les podem trobar dintre d’algun dels diferents tipus de colles.

En el correfoc la vestimenta més usual dels diables és una capa de cotó o d’algun teixit ignífug negre amb flames vermelles i una caputxa amb dues banyes. També porten un carro que fa de magatzem central del material pirotècnic, que és on duen el material i cada diabló porta una maça la qual consisteix en un bastó llarg amb una pinça a un extrem per lligar els petards.
Espero que l’any següent torni haver-hi correfoc, gràcies Diables de Vilassar.

Pol