LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Estic enrabiada, estic de molt mal geni per una única raó, avui tinc hora a la depiladora. He estat pensant, tement, durant tot el dia una cosa que sabia que passaria aquesta tarda, em quedaria sense pèls. La idea de quedar-me sense pèls m’agrada, és clar, per això em depilo, però és horrible, ja que senzillament, fa mal.

Abans de començar a explicar-vos res, dir-vos, que jo em depilo amb cera perquè si ho fes amb fulles d’afaitar el pèl em creixeria més ràpid, gruixut i punxegut. Normalment intento fer aquesta operació tan dolorosa a casa, però com ja sabeu, hi ha parts del cos delicades de depilar i és millor demanar hora perquè t’ho facin professionals del tema. He trobat convenient explicar-vos la meva experiència amb cada una de les parts del cos que em depilo.

El que m’agrada que em facin primer és el bigoti, ja que sinó al sortir encara se’m nota la marca vermella i sembla que hagi plorat. De fet, ara que ho penso, sí que és veritat que quan em depilen els pèls del bigoti em ploren els ulls degut a l’escalfor que provoca la cera calenta, cremant, bullint! Mirant-ho fredament, sembla que pagui perquè em facin plorar o em facin mal, encara que en realitat, els ho agreixo perquè ho fan molt millor i més ràpid que la meva mare (i que quedi clar que la meva mare ho fa molt bé, eh).

Quan hi vaig, aprofito per fer-me les mitges cames (dels genolls cap a baix). Aquesta part m’agrada molt perquè la manera com t’escampen la cera és molt divertida i agradable. Fan servir una mena de “rodet” de cera que, quan te’l passen per les cames, fa massatge. El problema de les cames no és el mal, sinó que quan acaben de depilar-te, els porus et queden tots molt oberts i es veuen un munt de punts vermells escampats per les cames. També et posen una crema perquè els mateixos porus no s’irritin, però, personalment, la crema m’irrita a mi quan fa que els pantalons se m’enganxin a les cames.

També em faig les aixelles, que les tinc molt peludes. Però aquesta part no em molesta al moment, sinó després. No puc fer servir desodorant d’esprai perquè pica molt, però alhora me’n oblido de comprar-me’n un de rodet. Llavors em faig un embolic i acabo posant-me l’únic desodorant que tinc i les meves pobres aixelles acaben fetes pols.

L’última cosa que em depilo, el plat fort, la més dolorosa de totes, són els engonals. Realment  és el que menys suporto de tot; estar allà, estirada, de cames obertes, sense pantalons, amb un tovalló de paper damunt de les calcetes perquè no s’embrutin, esperant a que la noia m’escampi la cera calenta, cremant, bullint! Com ja sabeu, és una zona molt sensible i quan t’arrenquen els pèls fa mal. A mi, de fet, em surt sang. És una situació molt incòmoda tal com us podeu imaginar. El mal, per això, encara pot durar més quan dues hores després vas al lavabo i, de sobte, descobreixes que un tros de cera se t’ha quedat enganxat entre les calcetes i la pell, i saps, que tard o d’hora hauràs de fer el cor fort per atrevir-te a estirar i treure-te’l.

Conclusió, estic frisant arribar als divuit anys per poder-me depilar amb làsser i oblidar-me’n de tot.

Maria

La història de la depilació es remonta a l’era de las cavernas, més concretament, a l’época de l’home Neanderthal. Aquests, van començar a utilitzar eines i a efectuar la depilació per varies causes com: evitar que l’exces de cabell els fes més vulnerables en front dels animals depredadors, prevenir ser afectats per certes malalties…Potser alguns deveu estar pensant, i a mi què?

Però us ho havíeu plantejat mai això? Sobretot les noies que acostumem a depilar-nos més, per mala sort. Doncs així és, els principals culpables són els Neanderthals, encara que després van seguir fent-ho i perfeccionant-ho de manera més higiènica i completament estètica els egipcis, grecs… Jo portava uns dies pensant-hi i no tenia clar d’on provenia aquesta tècnica que consisteix en eliminar el pèl d’algunes zones del nostre cos. Possiblement seguiu pensant, i a mi què?

He de reconèixer que per molt que maleeixi que algú digués: -“Ai Kleopatra si et treguessis aquest pèl de la cella estaries més guapa!”, no hi ha res com anar depilat, és molt còmode i estètic (para estar guapo/a hay que sufrir).

Ara ja em podré depilar tranquila i donar-li les culpes a algú a l’hora de fer-ho, però tot i així a vegades pensaré : -Per què depilar-me? Si diuen que on hi ha pél hi ha alegria. Doncs no, per als humans es veu que no. Som una raça molt presumida.

Si encara seguiu pensant “i a mi què?” vol dir que no us heu depilat mai i per tant no us interessa qui podria ser el creador de la depilaçao.

Joana