LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Defecte, allò que en una persona no és com ha d’ésser. Virtut, qualitat personal que es considera bona i correcta.

Em dic Santi Tierz i tinc les orelles petites, les dents separades, una taca de naixement al peu esquerre i no puc amagar la veritat perquè al poc temps ja estic vermell. He de ser menys que ningú per ser així? Aquesta qüestió no va dirigida únicament a mi, sinó que va dirigida a tothom que es consideri humà en aquest món, perquè tots tenim els nostres defectes.

Defecte és una paraula que no m’agrada, no seria millor dir-li virtut? Perquè, ens agradi o no, és el que ens diferència dels altres i tampoc hem escollit ser així. L’única persona que té un defecte és aquella que no para d’enriure’s de les virtuts dels altres. Perquè la persona perfecta no és aquella que aparenta tenir menys defectes, sinó la que no s’avergonyeix dels que té.
Hem de ser prou madurs de sortir al carrer i dir: Aquest sóc jo, i si no t’agrado no em miris!

Santi