LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

La nostra és una terra d’iniciatives, sempre s’ha dit que els catalans som emprenedors, i la història ho ratifica. La Revolució Industrial arribà a la península de les nostres mans, a principis del s. XIX, quan començaren a proliferar manufactures tèxtils d’indianes al voltant de les nostres ciutats , i colònies industrials a les ribes dels rius més cabalosos del principat.

L’aparició d’una indústria important provocà un gran creixement econòmic, però no comportà una millora de la vida de les classes populars catalanes gaire significativa, car els jornalers deixaren l’austeritat i la misèria del camp per passar a la precarietat i la brutícia de la ciutat.

La classe obrera catalana naixia llavors, sota el pes opressiu d’una explotació constant i la inexistència dels seus drets, tots dos fruits del capitalisme “caníbal” que caracteritzà l’època. Paral·lelament, l’onada del moviment obrer colpejà també Catalunya, primer amb protestes luddistes contra la maquinària de les fàbriques, seguides de l’arribada de la 1a AIT (Associació Internacional dels Treballadors), amb la conseqüent difusió dels inicis del marxisme i l’anarquisme entre les classes populars; i més tard, la fundació del sindicat socialista UGT al 1888, i la del sindicat llibertari al 1910, la CNT, una organització sindical que tingué molta força a Catalunya.

L’aparició d’aquests sindicats i les seves reivindicacions conformaren una gran front de lluita obrera a l’Estat Espanyol, assolint notables victòries en l’àmbit obrer i creant un clima de forta tensió social a la Catalunya dels inicis del segle XX

Malgrat la importància del sindicalisme en aquell context històric, no vull centrar-me en aquesta vessant de la resistència obrera del moment; la meva intenció es exposar un rellevant espai en la vida de les classes populars de llavors, parlem de la cooperativa, del cooperativisme.

La Barcelona que creixia llavors a ritmes forçats, expandint-se cap els pobles dels voltants un cop caigudes les antigues muralles l’any 1859, va ser el principal focus d’aparició de les primeres associacions obreres: ateneus, escoles racionalistes, locals sindicals; i sobretot, les primeres cooperatives obreres. Inicialment, la majoria foren petites cooperatives de consum, sorgides vers la necessitat d’accedir als productes bàsics per part dels estaments més humils de la població, amb el temps, però, la experiència cooperativa experimentà un gran creixement, fins a conformar una extensa xarxa associativa que establí una societat alternativa al capitalisme imperant.

Cooperatives de consum, de producció, d’habitatge, financeres. Les cooperatives dels barris asseguraven la subsistència dels seus socis, establint a més un fons col·lectiu destinat a pensions de viudetat, vellesa o malaltia; esdevenien a la vegada centres socials, llocs de reunió dels veïns, s’hi organitzaven xerrades, col·loquis, debats, obres teatrals…

En cas de vagues, aldarulls o conflictes les cooperatives podien mantenir als obrers durant aquesta i fins i tot, en cas de ser despatxat, la cooperativa oferia una refugi econòmic o feina a la mateixa societat.

La Formiga Obrera, la Lleialtat Santsenca, la Rajolera, la Flor de Maig, la Nova Obrera, la Balança Obrera; totes són exemples històrics que ens mostren la importància del moviment cooperativista durant els principis del segle XX, sota el règim de Primo de Rivera i la República. Sense oblidar la tasca cabdal que desenvoluparen durant la Guerra Civil, quan totes les cooperatives de la ciutat s’uniren en la UCB (Unió de Cooperatives de Barcelona) amb l’objectiu d’abastir el front popular.

En definitiva, el moviment cooperativista català proporcionà una font de resistència i autodefensa als treballadors que es trobaven sota el feixuc jou de la Revolució Industrial, amb l’objectiu final d’aconseguir la emancipació de la classe obrera i crear la faceta econòmica de l’embrió d’una societat alternativa al capitalisme. Malauradament, el projecte cooperativista es veié erradicat amb la resta dels ideals republicans quan triomfà el feixisme.

Bé, el vertader motiu sobre aquest resum històric sobre el cooperativisme català és demostrar “el triomf de les idees”, almenys durant cert període de temps, on vam ser propers a la utopia; i plantejar-nos doncs la pregunta:

<<Seria possible bastir avui en dia una alternativa al capitalisme global per mitjà de l’experiència cooperativa?>>

Sota el meu parer, i tant que sí! Sempre i quan s’afegís al conjunt de lluites que poden derrocar al sistema econòmic actual, garant de les desigualtats en llurs vides.

Potser l’ombra del franquisme silencià als cooperatistes i esborrà els seus avenços, de la mateixa manera que ho va fer amb la resta de projectes de la resistència antifeixista, però el seu record, llegat i ideals segueixen presents, i pot ser tant cabdal com ho fou ara farà 80 anys.

Si volem construir una economia basada en les persones, la cooperativa és la eina que estem buscant, doncs l’objectiu final d’aquesta no és el lucre d’una empresa capitalista, sinó assegurar la satisfacció, la dignitat i els mitjans de vida dels qui la constitueixen. La democràcia com a forma de funcionament, la propietat col·lectiva i el repartiment equitatiu dels excedents, conceptes realment transgressors a l’hora de parlar d’una iniciativa econòmica; al cap i a la fi, parlem d’autogestió, de no dependre de ningú més que de nosaltres mateixos i el col·lectiu. Autogestió del nostre treball i de les nostres vides.

-Per què cooperativa?- potser us seguiu preguntant molts encara.

Micaela Chalmeta, feminista, socialista i partícep del moviment cooperatiu d’inicis del s. XX, va respondre als vostres dubtes l’any 1931:

Per què hem de ser cooperadores?

1. Perquè l’associació cooperativa és una obra orgànica de la classe obrer, en particular i ha estat creada amb els seus propis recursos;

2. Perquè si ella realitza beneficis, són aquests la propietat de tots els consumidors;

3. Perquè ella retorna als socis, en forma d’excés de percepció sobre les compres molts milers de pessetes que si no passarien a convertir-se en capital privat;

4. Perquè ella atribueix importants quantitats a obres de solidaritat pel cooperadors en cas de necessitat;

5. Perquè ella acumula recursos per concedir, gratuïtament, pensions als socis vells o que queden inválids per al treball;

6. Perquè amb les seves reserves i els seus fons col·lectius estableix la gran propietat comú d’edificis, mobles i material, que són de tots els associats;

7. Perquè ella, amb la seva actuació impedeix que els intermediaris amassin fortunes a costa dels obrers i consumidors en general;

8. Perquè ella constitueix un exemple de la societat futura en cuant a la igualtat de drets i deures de tots:

9. Perquè ella desenvolupa la instrucció econòmica del poble mitjançant les seves publicacions i l’exercici de la seva actuació;

10. Perquè ella serveix de recolzament a les classes modestes en la seva lluita per a l’emancipació social;

11. Perquè ella és un baluart d’energies combatives que aspiren a substituir el règim d’explotació actual per un nou ordre de coses;

12. Perquè ella se’ns apareix com l’embrió de la societat futura, en la que tot serà dels que treballen i a cadascú se’l recompensarà segons el seu esforç.

Alexander