LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Nunca os habéis preguntado, que compramos más cosas de las que necesitamos?

El consumo incontrolado puede llegar a causar una enfermedad, es decir, puedes llegar a ser un comprador compulsivo.

La alta exposición a los medios de comunicación, cargados de mensajes que asocian la felicidad con el consumo, nos influye a todos por igual.

Se ha detectado en compradores compulsivos, la falta de actitud critica. Hay tres características que hacen diferenciar entre un simple comprador, y una persona adicta a las compras. Esas tres característica son: la emoción, el síndrome de abstinencia cuando no se pude comprar, y la pérdida del control a la hora de consumir.
Las causas
Una de las causas es la falta de sentido en nuestras vidas, los sentimientos de tristeza y frustración pueden hacernos sentirnos mas vulnerables a la publicidad. Y provocarnos el deseo incontrolable de comprar objetos que no necesitamos. Otra de las causas puede ser la inseguridad respecto al propio atractivo físico, y la falta de autoestima también puede estar detrás del consumismo excesivo.
Si alguna persona se siente identificado con alguna de estas tres características que he mencionado antes, puede que sea un consumidor compulsivo. La única solución que pueden tomar es tratarse con un especialista, ya que es la única solución.

A continuación os dejo estas preguntas.

Qué pensáis vosotros, creeis que la felicidad va ligada a cuantas más cosas tenemos?
Habéis pensado alguna vez que nos dejamos influenciar por la publicidad?

Rosa

L’altre dia vaig anar a passejar amb els meus pares per la part antiga de Barcelona. En un d’aquells carrers estrets vaig veure un home. Li mancava una cama, estava assegut al terra en un cartró brut i la seva roba estava esgarrada. El que mes em va xocar, però, no va ser el seu aspecte sinó la expressió de tristesa que mostrava el seu rostre. Davant seu tenia una terrina de gelat arrugada, dintre, hi havia unes quantes monedes. Em vaig acostar i hi vaig deixar un euro. L’home va alçar la mirada en senyal de gratitud.

Al cap d’una estona , ja no pensava en aquell pobre home. Estava davant del mostrador d’una botiga mirant un jersei que volia. Costava seixanta euros , ni més ni menys. Li vaig demanar al meu pare que mel comprés i així va ser.

El que vull dir amb això es que molts cops nos som conscients del que passa al nostre voltant. Mentre un home passa el dia amb un trist euro i uns quants cèntims,  jo insisteixo al meu pare perquè em compri un jersei que no és imprescindible. Hem d’aprendre a valorar el que tenim ja que mai se sap si algun dia acabarem com aquell home. Hem de deixar-nos de queixar per tot i pensar en la gent que no és tan afortunada com nosaltres. No podem fer que tots els pobres siguin rics i que tots els rics siguin més pobres, el mon és egoista. Simplement hem de pensar que això passa, que és la dura realitat.

Ainoa

Podríem obrir un gran debat sobre aquesta pregunta ja que són moltes les raons per a la seva utilització i molts els interessats en el desenvolupament d’aquestes tecnologies. De la mateixa manera, són molts els detractors i moltes les falses afirmacions, o les desacreditacions cap a les energies netes.

A nivell mediambiental està clar quins són els seus beneficis, són molt més netes que els combustibles usats convencionalment per produir energia, un altre avantatge d’utilitzar formes d’energia renovable com ara la solar, eòlica, geotèrmica, etc, és que les mateixes no poden ser esgotades . I un altre factor molt important, i que sol passar desapercebut, la utilització de recursos renovables redueix en gran manera la necessitat d’utilitzar aigua per a la generació d’electricitat, conservant així un recurs natural de molta importància per a tots els éssers vius.

Però si ens centrem en l’àmbit productiu, la utilització de les energies renovables és un repte que compromet de ple l’activitat de producció amb la necessitat d’un creixement sostenible i responsable amb el medi ambient.

Analitzant les repercussions que les energies renovables tenen de manera positiva sobre els projectes de qualsevol empresa podem trobar:

La utilització d’energies renovables es tradueix directament en millores de la gestió dels recursos, minimització del consum energètic, i per tant una gran font d’estalvi de recursos.
Una gestió responsable i eficient dels recursos naturals posiciona els projectes d’energies renovables en un sector de mercat mediambientalment responsable, proporcionant així un valor afegit que les empreses poden aportar a la societat.
És sens dubte una opció voluntària que aporten a tot tipus d’empreses que opten per aquest tipus de projectes una actitud favorable per part de l’administració i la societat.

Afegit a això, cal destacar que existeix, tant per part de la Unió Europea com per part de la política nacional i regional, un gran interès en el desenvolupament de projectes d’energies renovables. Sense cap dubte, en un futur proper, no serà concebible cap projecte de creixement econòmic i de desenvolupament sense tenir en compte la utilització de les energies renovables.

Però té alguns efectes negatius els quals s’haurien de pal•liar, els quals tenen a veure en la construcció de la maquinaria per a l’obtenció de les energies renovables, ja que la producció d’aquests consumeix una gran quantitat de matèries primeres i d’energia.

Per tant, la utilització de les Energies Renovables té, per qualsevol entitat o organisme, clares avantatges econòmics i socials, encara que al principi tingui efectes negatius per medi ambient.

Esperem doncs que la nova consciència energètica sigui present cada vegada més en el món.

Raúl

El dia 2 de juliol comencen les rebaixes d’estiu. És una bona època de venda per als comerços ja que la majoria de persones està de vacances. La gent té mes temps lliure i s’allunya dels problemes i l’estrès, això comporta estar més alegre i optimista i les ganes de donar-te algun capritx i comprar-te alguna cosa augmenten. Si a més a més de tots aquests factors abaixen els preus de les coses que durant l’any no ens hem pogut comprar, no ens ho pensem dues vegades i ho comprem.

Sovint les persones durant aquesta època es converteixen en compradores compulsives degut a les rebaixes, i compren molt més del que realment necessiten amb l’excusa “això es molt barat! També m’ho enduc.” Al final acabem gastant més diners en època de rebaixes que durant la resta de la temporada. Això es pel fet que vivim dominats pels grans comerços i el desig de comprar més roba, videojocs, aparells electrònics o qualsevol altra cosa augmenta en el moment que ells volen.

Hauríem de ser més conscients amb el que comprem i amb les quantitats realment necessàries.

Natàlia

Quan entro en un centre comercial i veig totes les botigues, colors i els productes que podria tenir al meu abast amb tant sols un petit moviment de tarja, se’m desperta el desig de comprar coses que no són necessàries. Comprar de forma espontània em produeix una felicitat especial i al mateix temps em provoca un sentiment de capritx.

Un dia de compres és un dia especial. Un dia que mires per tu i només per tu, el teu dia.

Et pots permetre qualsevol cosa; una samarreta, un pantaló curt, una polsera, un barret, un fulard, un cinturó, unes sabates… pots comprar-te el que et vingui de gust, el que més et cridi l’atenció o el que més t’agradi.

Quan estic trista o enfadada, ho necessito. És un dels moments en que em trobo amb mi mateixa i puc pensar i reflexionar sobre qualsevol cosa que em preocupi. Fer-me un regal m’ajuda a canviar d’humor i en tornar a casa, sóc una persona feliç i estic contenta.

Marta

El món del consumidor d’avui dia en el qual estic inclòs està molt bé. Un consumidor pot trovar el producte que ell vulgui, es podria dir, des d’una olla per cuinar fins a una avió, tot però a un cert preu. El preu dels productes varia depenen de la qualitat, de la má d’obra i del guany per producte que en vulgui treure el vendedor. Fa això al consumidor d’avui dia feliç? Podríem dir que sí, però estariem dient la veritat? Potser si, ja que aquestes persones tenen el que volen i més. Però tot això de comprar els fa deixar de pensar en que comprar tenir riqueses no és viure millor, hi han altres coses com portar-se bé amb la gent, ajudar a casa o a fora, tenir salut … que segurament són més importants. A més hi ha tota la mà d’obra barata que s’utilitza per a fer aquest productes, les quals a vegades acaben explotades. Finalment parlem del seu propi món en el qual hi viuen, del qual s’en estan aprofitan de manera desmesurada. Es creuen que els recursos són il.limitats o es fabriquen instantaniament, ja veurem que pasa quan s’acabi el petroli per exemple, o continuin extingint-se d’aquesta forma las espècies. El seu món acabara destruit per ells mateixos.

Raul

Aquest cap de setmana, s’ha celebrat la Piosfera, una trobada de nois i noies entre 15 a 18 anys d’arreu de Catalunya que es fa cada tres anys. Érem 250. Durant dos dies ens vam submergir en un món controlat per la publicitat i el consumisme. Mitjançant activitats ens van fer adonar de la societat en la que vivim.

L’activitat de tarda va ser una petita mostra de maneres d’explotar a les persones. A part de cobrar una misèria per fer les feines que ens manaven, si no ens comportàvem o ens negàvem a fer-les, ens enviaven a la gàbia de la vergonya. Una espècie de presó, on com indica el nom et feien passar vergonya perquè no volguéssim tornar.

Entre prova i prova teníem un temps per gastar el nostre petit salari comprant tot tipus de productes. Ens incitaven a fer-ho mitjançant anuncis i dient per uns altaveus “Compra! Compra! Compra!”, “Consumeix! Consumeix!, Consumeix!”. Durant les tasques, a vegades, passava un grup de gent repartint pamflets convocant-nos a la revolta nocturna per tot el que ens havien fet fer durant la tarda. Però cansats de tant “treballar” (ho poso entre cometes perquè sóc conscient que només era un joc) ens vam negar a fer les activitats, i va haver-hi un moment que a la gàbia de la vergonya ja no hi cabia ningú més.

Obligats a treballar i obligats a consumir de manera desmesurada. No va ser gaire agradable, tot i que era un joc, perquè veies que no podies decidir, i si ho feies et castigaven a la gàbia. Tot com la nostra societat. Nosaltres podem decidir, més o menys del que volem treballar, però sabem que serem tota la vida esclaus de la nostra feina, i no perquè tinguem caps explotadors, sinó perquè ens hem muntat un sistema basat en el que tenim. Semblem obligats a treballar per tenir i no per ser algú.

Maria

L’altre dia mentre estava amb els meus amics al carrer, a l’hora de sopar quan anava a trucar a la meva mare, em vaig adonar que m’havia deixat el mòbil a casa. En aquell moment, em vaig adonar de la dependència que tenim les persones amb els mòbils.

Els mòbils són uns dispositius que ens permeten estar comunicats amb la gent que volem, en molt poc temps hi ha molta distància de nosaltres. En aquests darrers anys, la majoria dels adolescents i grans tenen un telèfon mòbil privat i moltes d’aquestes persones no podrien conviure sense ell. Això ho dic, perquè és tal la dependència dels mòbils que si en aquest moment tots els mòbils del món desapareguessin seria un caos mundial.

Personalment, jo no tinc molta dependència pels mòbils, però, sí observo, al pati mateix, tota la gent que està amb els seus mòbils (les noves blackberry per exemple) que tothom té i estan constantment escrivint missatges amb elles. Això és degut, al fet que la societat ens ha manipulat de tal manera que ens ha fet voler tenir un mòbil sí o sí i la veritat és que ho ha aconseguit.

Bruno

Un any més es celebra el dia dels enamorats, un dia normal i corrent on les parelles que segons diuen “s’estimen o s’aprecien”, es fan un regal com a mostra de l’afecte l’un cap a l’altre.
Cadascú té la seva opinió respecte aquest dia. Uns pensen que és un dia més on les empreses, botigues, grans magatzems etc.., s’aprofiten del 14 de febrer per fer més caixa, és a dir, un dia més pel consumidor. En la meva opinió, aquesta és la realitat.

D’altra banda hi ha aquella gent que tot ho celebra, ja sigui Sant Valentí o l’aniversari mensual d’una parella. Jo no en tinc res en contra, al contrari, si de veritat estigués en la seva situació qui sap si actuaria de la mateixa manera, segurament sí. Però de totes maneres, per molt que Sant Valentí diguin que és el dia dels enamorats, l’amor no es demostra en un dia sinó diàriament, estant al costat d’aquella persona en els moments bons i dolents.

I per últim hi ha la gent que el celebra però sense regals materials, com per exemple, passant el dia sencer amb aquella persona, anar algun lloc amb un paisatge bonic per contemplar o milers de coses que es poden fer sense diners. El que de veritat val, es seguir al costat de qui estimes un dia més.

Andrea

Fa molts anys que la producció mundial està creixent gràcies a les noves tecnologies. Però, malauradament, això té una greu conseqüència; molts treballadors perden la seva feina al ser substituïts per les màquines i queden parats a l’atur. Aquest fet té una altra conseqüència directa que afecta a l’economia mundial; els antics treballadors ara ja no tenen diners per a consumir i el sistema comença a fallar. Penso que aquest és un dels molts detonants que han fet esclatar aquesta crisi econòmica.

Fa anys, van enganyar als nostre pares assegurant que a partir del segle XXI (“200” (2001)) les màquines farien gairebé tota la feina dels homes, reduint les hores de treball i deixant així temps de lleure i per a l’estudi i la formació i enriquiment personals, creant una societat del benestar. La realitat és molt diferent de com l’havien explicat. A més de no ser real tot el que els van explicar, ara es plantegen de donar un pas enrere i augmentar el nombre d’hores de treball.

Hi ha una teoria que potser realment milloraria la qualitat de vida. Es basa en, en lloc d’augmentar la jornada laboral, reduir-la a la meitat i seguint cobrant el mateix sou. D’aquesta manera, els milers de “sense-feina” que hi ha al món podrien ocupar un lloc de treball fent l’altra meitat de jornada i cobrant el mateix sou. Penseu que és impossible?, que les empreses no podrien pagar als seus treballadors? Doncs seria possible ja que, segons aquesta teoria, tots els antics parats ara cobrarien un sou que gastarien contribuint al consum. En conseqüència els guanys de les empreses augmentarien, igual que la demanda. Per tant, la producció també hauria d’augmentar creant així nous llocs de treball. D’aquesta manera no existirien els parats i la gent podria dedicar-se a altres coses més humanament enriquidores portant-nos a una societat del benestar.

Tot això només és una teoria, s’hauria de veure com funcionaria a la pràctica.

Joana Pelegrin