LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Tinc molts problemes amb el funcionament dels instituts. Entre ells hi ha normes que no m’agraden.

Sóc una persona que acostuma a seguir les normes, però no m’agrada gens seguir normes que considero inútils. L’altre dia em van treure el mòbil. Anava pel passadís entre classe i classe. Porto tot el curs utilitzant el mòbil entre classes, primer perquè, com ja ho he dit, penso que és estúpid prohibir els mòbils entre les classes. Si me l’haguessin tret quan estava fent classe, com a mínim ho trobaria just. Segon perquè els professors no acostumen a dir res, suposo perquè a molts d’ells també els sembla inútil, encara que no crec que ho admetrien mai. Estava indignada que em traguessin el mòbil en aquesta situació, i a més a més em van dir que no me’l tornarien al final del dia, sinó que em quedaria sense mòbil fins divendres. Vaig tenir sort perquè me’l van treure el dijous.

El fet que em molesta per sobre de tot és que et treguin el mòbil per tota la setmana i no te’l tornin el final del dia. Hi ha alumnes que necessiten el mòbil per organitzar-se el dia amb els familiars. Per alguns és imprescindible el mòbil per comunicar fets importants. No estic parlant de quedar amb els amics, sinó de comunicar-se amb els pares i organitzar-se la vida fora de l’institut. Hi ha persones que argumenten que la gent vivia perfectament sense mòbil fa uns anys i que podem sobreviure una setmana sense mòbil, però la societat actual s’ha adaptat a utilitzar mòbils, i si te’l treuen d’una manera tan imprevista, pot dificultar molt a depén de quines persones. En resum, no saps mai la situació de les persones i per tant els instituts no haurien de castigar els alumnes de maneres que poden afectar tant a ells i a totes les seves famílies.

Danielle

M’agradaria comentar un tema que moltes vegades passa desapercebut per tots nosaltres: les valoracions o crítiques positives. Quan jo era petit i anava a l’escola, a classe, quan no portava el material, em portava malament o no feia els deures els professors em posaven una nota a l’agenda per informar-ne els meus pares. Això era com un càstig i penso que estava ben fet, perquè la intenció de la nota era que no repetís una altra vegada el mal comportament o que fes la feina o que dugués sempre el material. En canvi, quan m’esforçava i treballava molt i no m’oblidava res, mai m’escrivien una nota de felicitació a l’agenda.

A la nostra vida diària hi ha moltíssim exemples d’aquests tipus. No entenc per què quan una persona fa qualsevol cosa malament se la renya o castiga i quan fa qualsevol cosa bé, molt poques vegades se la felicita.

En la meva opinió, jo crec que s’hauria de mirar de fer un bon gest i intentar que aquella persona sigui feliç. Quan algú felicita a un altre per qualsevol fet, la persona se sent orgullosa i feliç pel que ha fet i així probablement intentarà fer les coses millor per tornar a sentir-se així. D’altra banda, si a una persona se la renya, se sent malament, desanimada i sense ganes de res.

Valorar està molt bé, però hem de ser conscients que existeixen valoracions negatives i també positives i que aquestes últimes són necessàries perquè reconeixen la bona feina o actitud de l’individu.

Àlex

Ja queden pocs dies per a les festes de nadal, vacances, familia, estar calentet a casa i encara que quedi una mica materialista, els regals, que no s’en reben cada dia. Bé, ja sabeu com és el nadal, temps de pau i tranquilitat, de descans, de desconectar, gaudir, etc. El Nadal ha sigut sempre la meva festa preferida, podria dir que prefereixo el nadal a les vacances d’estiu i a qualsevol altra.

Però aquest cop, hauré d’esperar al pròxim any per poder tenir un bon nadal dels que tant m’agraden, ja que suspendré quatre asignatures aquest trimestre, i això ha estat molt frustrant, perqué aquest últim mes, havia intentat aprovar-ho tot i, de fet, fins a aquesta última setmana estava convençudíssim de les meves possiblitats d’aconseguir tenir un bon nadal. Bé, el cas és que a casa meva unes notes així acaben en bronques i càstigs, molts. Ara mateix degut al meu rendiment a escola, estic castigat sense mòbil, sense videojocs i sense poder sortir els caps de setmana, és més he d’anar a dormir d’hora, i això sense tenir en compte les consequències que podrien arribar a tenir aquestes pròximes notes.

Sovint ho parlo amb els meus amics, els quals la majoria estan en la mateixa situació que jo, a nivell acadèmic, i encara no he topat amb cap que no m’hagi fet algún comentari com: “Però que has fet per estar castigat així!?”. Sempre que sento aquest tipus de comentaris, penso que és normal, entenc la decisió que han pres els meus pares al castigar-me tant. El que aconsegueixen així és que em faci por suspendre i tornar a sentir-me la causa de tots els maldecaps que hi ha casa.

Lluís