LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

L’any passat vaig passar quatre dies a casa d’una amiga, això va ser perquè vam decidir que aniríem juntes al Holi festival, un festival amb música on es tiren uns polvos de colors. Vaig dormir amb ella, ja que la meva família se’n va anar de vacances i ja havíem comprat les entrades.

El Holi festival se celebra com a representació d’una festa de l’índia, on es tiren colors i llencen coets per celebrar l’entrada de la primavera, l’època dels colors i la felicitat. Per això, aquest festival ha acabat fent-se a més de dues-centes ciutats de tot el món, imitant aquesta tradició. I com a gran ciutat, també es va celebrar a Barcelona, a una plaça al costat de les fonts de Montjuïc.

En arribar allà, vestides de blanc i amb flors al cap, tal com es representa la primavera, ja que surt el sol, la calor i les flors neixen, ens van donar les bosses amb els polvos de colors. Aquests els podies tirar quan volguessis, però a més, a cada hora punta, tots les tiràvem a la vegada. També hi havia música en directe a un escenari molt gran on tothom es volia apropar, nosaltres no vam aconseguir-ho. Vam estar ballant molta estona, però més tard, va venir la seva mare a buscar-nos. En sortir, estàvem totes plenes de colors, i ens vam fer unes fotos davant les fonts, tothom ens mirava quan passava. En acabar, després d’espolsar-nos molt bé per poder entrar al cotxe, vam tornar a casa.

Va ser un dia inoblidable, ens ho vam passar molt bé, vam ballar molt i vam acabar plenes de colors. Aquest any anirem a un festival semblant, però aquest cop hi ha un recorregut on et tiren els colors i només et donen una bossa. Però aquest any anirem moltes més, per tant ens ho passarem molt millor.

Marta

Aquesta és possiblement, la frase més repetida durant aquests últims dies. La calor ens fa passar moments molt incòmodes, en els quals a vegades ens entren ganes de morir-nos.

Sempre s’agraeix que faci una mica de sol en els dies d’estiu, però durant aquestes últimes tres setmanes ha fet més calor del compte. Sobretot es nota quan estàs tancat a una aula amb trenta persones i no pots pujar les persianes perquè entra el sol.

Des que et lleves fins el moment en que et vas al llit passes calor. L’única manera de combatre-la és quedar-te quiet a la ombra o anar-te’n a la piscina o a la platja a banyar-te.

També he de destacar que aquesta època de l’any comencen a ser freqüents els incendis i les víctimes provocades per la calor i la deshidratació. Així que aneu amb compte.

Marcos

Es domingo por la mañana y fuera hace mucho calor.

El Sol reluce en el cielo y persigue con sus rayos cualquier indicio de sombra y fresco que pueda aparecer en la calle. En casa, en cambio, se está bien. El suelo frio, es agradable al tacto, y tanto mis perros como yo, nos tumbamos en él para que nos refresque un poco. Yo me siento, y ellos se estiran tanto como pueden, separando al máximo sus extremidades del cuerpo.

-Tienes que sacar los perros a pasear.

-¿Ahora? ¿Te das cuenta del calor que hace?

-Ahora.

Mi madre debe odiarme, nunca me ha gustado el calor, y hoy, concretamente hace mucho…

Procurando no pensarlo, me visto y salgo a la calle, con los tres animales saltando a mi alrededor. No entiendo cómo pueden, con todo ese pelo encima yo me moriría de calor. A veces me gustaría que fuesen capaces de darme parte de su energía.

Les pongo sus correas, después de pelearme con ellos un buen rato para que estén quietos. No solo no me dan parte de su energía, sino que encima agotan la poca que tengo yo…

Sabía que este verano iba a ser duro en lo que se trata de temperaturas, pero no voy a dejar que me encierre en casa. Tengo muchas cosas que hacer y a lo mejor, si se lo pido, los tres perros me podrán pasar algo de su desbordante energía.

Marina