LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Sóc d’aquell tipus de noia que sempre ha de tenir l’última paraula, que si vull puc ser la millor persona, però també la pitjor.

Em molesta molt haver de repetir una vegada darrere l’altra les mateixes coses, però en canvi m’encanta que me les repeteixin.

Necessito sentir-me sempre estimada i rodejada de gent, i sóc afectuosa, m’encanta fer petons i també necessito que em donin un cada dia.

No m’agrada gens que em facin mal i no suporto les mentides, però de vegades ho faig jo.

És possible que un dia em vegis la persona més feliç del món i l’endemà només tingui ganes de plorar.

Sóc de les que lluiten pel que volen i no paren fins aconseguir-ho.

Mai em decideixo per res, un dia vull una cosa i l’endemà puc voler tot el contrari.

Puc tenir milions de defectes, però no sóc de les que es rendeixen fàcilment.

M’encanta fer riure a la gent. Sóc massa confiada amb desconeguts i moltes vegades desconfio de la gent que em rodeja.

Sempre estic ficada en problemes, però sé arreglar-me-les tot sola.

Puc ser una mentidera compulsiva, però em pot la consciència i acabo confessant sempre.

Puc arribar a ser la persona més boja del món, si m’ho proposo.

M’agrada cridar, cantar i molestar a la gent.

M’encanta ficar-me contra la gent que no suporto.

Em preocupo massa i em ratllo per qualsevol cosa…

Però i què? El secret de la vida està en no penedir-se de res i afrontar-la amb un somriure, encara que sigui difícil, perquè de vida només en tenim una i l’hem d’aprofitar al màxim.

No visquis per somiar, somia per viure.

Marta Morató