LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Faig bé? La veritat no sabria que dir, una acció que per a tu és bona pot ser perjudicial o fins i tot terrible per a un altre.

El fet és que no es pot saber si el que has fet es irrefutablement bo, per posar un exemple explicaré una història real que va passar en un campament americà situat a l’Irak.

El que va passar és que un soldat americà va ser traslladat a aquest campament. Aquest soldat estava encarregat de vigilar amb el seu rifle tot el que passés al campament. El fet és que aquest soldat mai havia disparat a ningú, i el que feia cada matí era apuntar a un blanc dues-centes vegades i s’anava a cobrir el seu lloc. Van passar dos anys i no havia passat res de nou, el soldat s’estava desesperant perquè no havia fet res important durant dos anys i sabia que la setmana següent tindria que tornar cap a casa seva, perquè en aquella zona ja s’havien acabat els comflictes, i va decidir agafar el seu rifle i en la seva posició disparar a cinc persones a l’atzar. El cas és que les cinc persones a les que va disparar eren cinc persones que havien fet crims que podien ser jutjats amb la cadena perpetua i també amb la pena de mort. El soldat després d’aixó va ser jutjat i va sortir il•lés de qualsevol crim que haguès comés.

Jo, després d’escoltar aquesta història em vaig quedar pensant i vaig arribar a la conclusió de que aquella no era una bona acció, però em podria estar equivocant ja que altres persones poden pensar diferent.
Ara mateix, sempre que hagi de fer res important em faré aquesta pregunta: Faig bé?

Guillem

“Un padre reconoce haber matado a sus mellizas en Italia.”
Impacta, oi? Normal…Com un pare pot arribar a fer això? Matar les seves pròpies filles per simple avorriment, en quina societat vivim avui en dia? Jo estic indignada amb aquests casos.

La última notícia sobre el tema és una frase més impactant inclús que la primera: “No verás más a las niñas. No han sufrido, descansan en paz en un lugar seguro.” Que no han sofert? Això s’ho creurà ell, com us quedaríeu si fóssiu vosaltres la mare? Només pensar-hi…

En fi, vivim en una societat on el tema que més surt a les notícies del dia a dia és el d’assassinats, i el cas és que, per què? Per què devia matar un pare a les seves dos filles? Per què només hi ha assassinats en aquesta vida? Tanta ràbia ens tenim els humans entre nosaltres? No som capaços d’aguantar-nos-la i no pagar-ho contra els altres?

A l’aire deixo aquestes preguntes, perquè tots reflexionem ja d’una vegada i perquè la ràbia no ens cegui i no ens faci fer actes com aquests. Sé que només som uns adolescents però qui sap? Potser que més d’un ja tingués plans…

Judit

La setmana passada, em sembla, va morir assassinada una senyora que vivia un parell de carrers més avall que jo. Quan m’ho van dir, no m’ho podia creure, no és una cosa que passi gaire sovint (per sort) i on menys t’esperes que passi és a un poble com aquest, on mai passa res, i menys en aquest barri tan tranquil.

Però bé, no és d’això que volia parlar. El que volia explicar, és una cosa que va començar a passar uns dies després d’aquest fet:

Van començar a passar, per les tardes i pels migdies, venedors de sistemes de seguretat de tota mena per intentar-nos convèncer de que un bon sistema de seguretat era necessari per una casa. Al principi em va estranyar que vinguessin casa per casa a vendre una cosa així. Però després vaig adonar-me de que venien, segurament, perquè s’havien assabentat de l’assassinat que hi havia hagut a la zona i veien que allà hi tenien un bon mercat de veïns atemorits pel que havia passat.

Així és com actua qualsevol empresa, sigui del que sigui, s’aprofita de qualsevol situació per vendre el seu producte a tota costa. Fins i tot de les desgràcies d’altres persones.

Cristian