LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Li encantava llegir, un cop s’endinsava en un llibre  ja no en podia sortir. Aventures, història, obres teatrals, ciència-ficció, poesia, fantasia… se’n meravellava i s’emocionava. Amb la lectura s’aïllava del món i se n’anava a viure aventures per terres llunyanes o viatjar en el temps. Amb la lectura coneixia personatges lleials, intrèpids, erudits i també en descobria de perillosos i mortífers. Amb la lectura descobria animals de tota mena: pertanyents d’indrets exòtics, extingits o fantàstics. Amb la lectura coneixia reines i reis, prínceps i princeses, mags i bruixes, fades, poetes, gegants, científics, déus i deeses, follets, pirates, capitans i dracs. Amb la lectura gaudia al màxim cada llibre, cada pàgina, cada línia, cada paraula, cada lletra. Amb la lectura podia viure cent-i-una vides diferents. Amb la lectura coneixia altres societats; més difícils, més felices i d’altres inimaginables.

Amb la lectura podia viure cent-i-una vides diferents.

Res l’omplia tant com la lectura fins  que va conèixer l’Olívia…

Molta gent creu que les relacions a distància o no són molt fiables, o acaben malament sempre. Bé, des de sempre he cregut que això no tenia perquè ser així. Si tu estimes a una persona, visqui al costat de casa teva o a molts kilòmetres, l’ estima és la mateixa. Per experiència, puc assegurar que una relació a distància, que potser només veus a la teva parella una o dues vegades a la setmana amb sort, no és gaire diferent a la relació d’una parella que es veuen cada dia. A més a més, cada vegada que veus a la teva parella, com no la veus cada dia, l’emoció, al menys en el meu cas, es multiplica. És clar que, a tothom ens agradaria tenir a la nostra parella sempre amb nosaltres, poder veure-la cara a cara, en lloc de a través d’una pantalla sempre. Però, tot i els inconvenients que es troben dia a dia a les relacions a distància, ja sigui algun problema de confiança, no conèixer bé amb qui va… tot es supera amb el temps i la confiança. Si tu l’estimes i ets feliç, viu el moment. Que no t’importi el que et puguin dir les altres persones sobre aquest tipus de relacions. Tot val la pena si tu ets feliç.

Cuando uno piensa en el amor, piensa en su primer amor o en el primer chico que le hizo sentir sentimientos indescriptibles . Pero en verdad ¿queremos recordar ese primer amor? El primer amor siempre suele ser doloroso, nefasto, horrible… Pero también puede ser el mejor amor y el último que tengamos en nuestra vida.

Yo tuve ese primer amor, no puedo negar que fue horrible y doloroso, pero quién me va a quitar esos momentos de felicidad, esas miradas que me hacían perder la noción del tiempo, esos besos que me transportaban a otra dimensión, ojalá,  no se hubiera acabado nunca. Aún anhelo sus brazos abrazándome siempre.   

Hay momentos que nunca se irán de nuestros recuerdos, no por el hecho de ser indispensables para seguir adelante, sino por no querer perder esos momentos que en ese instante y en esas circunstancias fueron tan importantes y tan felices.

Pero como ya he dicho es el primer amor. No cierres ni niegues el volver a querer, ya que, es la mejor manera de no pensar en ese que te dio muchos malos momentos y pocos felices. Volver a enamorarse, o volver a sentir ese amor que un día todos tuvimos, es el mejor momento que podemos recordar y el que tendríamos que recordar con más detalle.

Dejar a un lado los buenos y malos momentos con el primer amor, y dejar que el segundo, o hasta el tercer amor llegue y nos regale ese amor que otros no nos podrían dar por mucho esfuerzo que hicieran por dárnoslo.

Tinc 25 anys, ja sóc un home, sóc tot un home i tinc la meva xicota a la qual estimo. M’estic adonant que m’agrada molt i no la vull perdre per res i per això sé que no haig de fer coses irresponsables perquè si no, marxarà i sóc conscient que no tornarà. I si faig coses incorrectes, ella té tot el dret a fer el que cregui més apropiat.

L’altre dia vaig anar a una discoteca i vaig veure massa. Quan vaig començar a parlar amb una noia, ella, la meva xicota, em va veure i em va esbroncar de valent… Però hi ha coses que no trobo bé, ja que sóc conscient del que ha passat. Encara que hagi begut una mica em sé controlar i no necessito a ningú dient-me el que haig de fer o deixar de fer. Però, tot i així, l’estimo i no la canviaria per res. Vull formar una família amb ella.

L’amor és un sentiment que realment no es pot expressar amb paraules, ni de bon tros. I el fet o l’acció d’enamorar-se és ben difícil també. Cada persona és o hauria de ser conscient de qui s’enamora i de qui no, però no tothom ho veu de la mateixa manera.

Hi ha algú, que no recordo qui és, que em va confessar un dia que, amb quaranta anys que té, no sabia si s’havia enamorat o no. Em va dir que havia estat amb moltes noies, però que aquella sensació de sentir papallones a l’estómac o bé quan et suen les mans i no pots mirar a aquella persona, no ho havia sentit mai. En canvi, sí que havia estimat i moltíssim a una d’elles.

És per això, que com que no ha sentit allò que tothom diu que sent quan s’enamora no sabia si ho havia fet o no. Al cap i a la fi, tots hauríem de saber i ser conscients dels nostres actes, del que fem i del que deixem de sentir, per molt que estiguem confosos. Hem de tenir la suficient llibertat per expressar-nos i dir tot el que sentim.

La felicitat és la cosa més desitjada per l’home. Tothom vol per sobre de tot ser feliç, tot i que pocs ho aconsegueixen. La felicitat per dir-ho d’una manera, seria tot el conjunt de coses que fan feliç a les persones, coses que necessitem, coses que no podem no voler.

Es defineix només per les coses que tenim? Podem tenir tot el que vulguem, però la felicitat és un estat d’ànim, es a dir, podem ser la persona més rica del món i ser infeliç, ser algú que no tingui riquesa i ser feliç.

Quines coses són les que ens fan feliç? Els diners? La salut? La fama? Cada persona té una diferent visió de la felicitat, uns pensaran que sense diners i fama no n’hi ha i d’altres que la felicitat tan sols la crea un mateix.

Des del moment en el qual naixem, és un dels primers objectius que tenim, es un projecte inacabat, una cosa que no té fi, l’home sempre troba coses que el poden fer més feliç del que ho és, per tant és una cosa que sempre continuem buscant. Es podria dir que en aquest aspecte som ambiciosos.

Ser feliç no només inclou als fets materials, sinó també en trobar-se satisfet i trobar-se interiorment un mateix. Durant la vida sobretot és necessària una cosa essencial: l’amor.

La felicitat és allò que busquem, simplement perquè ens fa sentir bé, per això una de les coses essencials es l’amor.

Tots estimem alguna cosa, i si estimem es perquè aquella cosa ens omple i ens fa sentir un benestar interior i una seguretat que ens crea un bon estat d’ànim. Tanmateix la felicitat no existiria sense l’amor, simplement perquè és un dels principals motius pels quals som feliços. Tot i que sabem que igual que l’amor ens pot portar a ser feliços també ens pot portar a no ser-ho. Tot i així es una de les grans raons per les quals seguim cada dia, perquè ens omple d’immensa felicitat quan aquest amor també ens és correspost.

Paula

Jo realment, sóc una apassionada de les pel·lícules romàntiques. Però és cert que a l’hora de pensar en aquestes pel·lícules comences a meditar en el tipus de pensament que poden arribar a crear… Aquestes pel·lícules estan creades mitjançant diferents escenes d’amor que només es viuen als contes irreals, en què el paisatge és una perfecció falsa a la realitat composta per postes de sol, vespres a la vora del mar, llacs brillants, parcs verds… I el més important el noi que hi apareix, aquests nois són guapos, sensibles, romàtics, capaços de fer tot el possible per fer feliç a la seva princesa, i que les sorprenen amb petits detalls que a poc a poc fan més maca la relació.

En veure aquestes diferents escenes, crees una mentalitat paral·lela a aquestes escenes i esperes que l’amor en el nostre dia a dia sigui com el de les pel·lícules, quan a la realitat no hi ha ni aquests paisatges ni sobretot aquests nois capaços de donar la vida per la seva noia. És dolent doncs mirar aquests tipus de pel·lícules? No és dolent mirar-les, sempre i quant tinguis al cap que la realitat no és com les pel·lícules, si no és quan ho passem malament veient la realitat del que és l’amor i això és el motiu pel qual les noies ho passem malament a esperar l’amor de la ficció.

Maria

Són mil moments d’amor els que hem compartit, són mil instants junts i moltes paraules en què ens hem dit amb amor el que sentim. Potser mai deixem de dir-nos el que ens volem, el que ens estimem, el que esperem, l’amor és així: mai apareix el cansament, ni desapareix la màgia.
I jo vull que segueixi així, perquè amb cada paraula, amb cada síl·laba, amb cada so que surt dels teus llavis m’enamoro, i encara que ja conegui la teva veu, cada vegada que l’escolto torno a tremolar i em torno a enamorar de tu, una i mil vegades. Així que procuraré ficar-me en els teus somnis i en els teus pensaments, complint les teves esperances i estant al teu costat a cada instant.

T’estimo.

Hay días en los que me siento hundida, sin ganas de seguir adelante, con una mirada que expresa toda mi tristeza y el miedo de seguir cometiendo los mismos errores. Cuando los días empiezan así, solo deseo que haya una razón que me haga sonreír una vez más y me haga olvidar todas las preocupaciones. Reconozco que le doy demasiadas vueltas a la cosas, no sé por qué, si la mayoría de ellas no me importan, pero aun así siguen debatiéndose en mi mente.

Estas preocupaciones  se suelen tener por culpa del amor, de la incomprensión de los tuyos… es triste saber que la gente que más quieres es la que menos te apoya cuando más los necesitas, que ellos siempre quieran tener la razón de todo y vean las cosas como ellos quieren sin ponerse en tu piel. Llega un momento que te das cuenta del valor de la gente que tienes a tu lado, en los peores momentos es cuando te das cuenta de ello y darías cualquier cosa para sentirte comprendida y apoyada.

Una vez me dijeron que lo mejor que podía  hacer en esos días grises  es dejarme ayudar por los que me quieren, dejar que me saquen una sonrisa con cada tontería. Muchas veces tenemos que derrumbar para reconstruir y eso precisamente es la solución, pero sabemos que no es fácil olvidar las cosas que nos ocurren, al menos deberíamos de intentarlo y sentirnos satisfechos de que podemos luchar por nosotros mismos.

Dunia

Feia anys que desitjava tenir un gos però les circumstàncies eren difícils; ja que vivia a Barcelona i la meva família i jo portàvem un horari on no hi havia temps per passejar-lo i fer-li companyia. Però com ens vàrem mudar a Cabrils i va suposar un gran esforç en canviar-nos d’institut, els nostres pares ens van comprar un gos com a regal. Aquest abril farà dos anys exactes que vam anar a buscar-lo. Vam entrar en aquella cambra on els tenien a tots i jo només pensava: a quin gosset d’aquests li canviaré la vida? Li donaré una casa? Molt més espai per córrer, amor i felicitat? A quin de tots podré treure d’aquestes capses on estan? Vam escollir un “bichón maltès” preciós. Blanquet i no gaire gran de mida, més aviat petitet, amb ulls marrons com els meus i una mirada que em diu molt. Em té bojament enamorada.

Es diu Ric, perquè és ric d’amor, felicitat i alegria. A mi personalment m’aporta un benestar extrem. Quan em veu trista està al meu costat, dorm als meus peus, sortim a passejar junts… Tenim una connexió màgica. Per a mi és un plaer despertar-me cada dia i estigui sobre meu petonejant-me la cara. I en arribar a casa, de l’escola o de qualsevol lloc, sembla que faci anys que no ens veiem, sempre em rep amb moltíssima il·lusió.

Jo recomano a tothom que tingui gos perquè aporta molta pau i tranquil·litat. I alhora com ja he dit abans, un amor enorme.

Per a mi el meu gos significa moltíssim. Només he vist un cop que estigués a punt de morir i poques vegades ho havia passat tan malament. Se’m va escapar al mig del carrer i vaig posar-me a la carretera perquè no l’atropellessin, exposant la meva vida per davant de la seva, ja que considero que li dec la vida sencera. Sé que morirà perquè és el cicle de la vida i perquè tots morim, però no estic gens preparada perquè passi, i mentre gaudiré cada dia, cada minut i cada segon que passi al seu costat. Desitjant que no n’arribi l’últim i entregant-li el màxim de mi.

Mònica Dausà