LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Tinc una millor amiga de veritat i és una de les millors coses que es pot tenir. Ella és la persona que sempre estarà al meu costat i que des de tercer de primària que ho està. Per tenir una persona al teu costat durant vuit anys sense cansar-se una de l’altra és que és una persona molt especial. És literalment com la meva germana. A vegades no cal ni que ens diem res, ens mirem i ja ens entenem. Amb ella em sento completament còmode. Li explico tot, confio amb ella completament.

Fa dos anys va venir amb mi a Canadà a l’estiu, va ser increïble. Compartíem totes les tonteries, em despertava a les vuit cada dia i es va obsessionar amb els “Frozen Lemonades“, i insistia en comprar regals per tota la seva família, i en va comprar masses perquè té memòria de peix, i es posava molt pesada i va ser una de les millors experiències de me vida.
No saps quant et trobaré a faltar. T’estimo Mariona.

Danielle

Des de tercer de primària he tingut una millor amiga, una amiga molt especial en qui he pogut confiar des del principi fins al final. Amb ella he fet ple de coses, excursions, sortides, viatges… però ara que acabem la ESO marxarà i gairebé no ens veurem.

Quan va arribar de Canadà i va venir a la nostra escola sense saber l’idioma ni com comunicar-se, recordo que insultava als nens en anglès i ells no ho entenien o que un dia va venir amb el cabell lila i que no li agradava sortir a les fotos i sempre feia cares llargues. Al principi no ens portàvem, ni be ni malament, únicament no ens portàvem; fins que un dia vaig convidar-la a venir a jugar a casa meva i li vaig dir amb anglès de nena de tercer: “Want you play my House?”. Sincerament, encara no sé com va entendre’m. Quan estàvem a casa meva jugant a les nines no ens enteníem però ens ho passàvem bé i rèiem molt. Quan va arribar el meu aniversari vaig fer una festa de pijames i la vaig convidar. Crec que totes les que estàvem podem recordar la frase que va dir volent-se referir a que s’escoltava un soroll estrany: L’aigua xuta molt. Quan vam anar a Canadà juntes i vaig descobrir les meravelloses “frozen lemonade” del Tim Hortons.

Coses com aquestes n’hem viscut mil i mai ens em cansat de estar juntes, hem crescut una al costat de l’altre i ens em vist plorar, riure, ens em enfadat, ens em reconciliat… per això és i serà sempre la meva millor amiga.

Danielle vull què sàpigues que mai m’oblidaré de tu (encara què tingui memòria de peix) i que et trobaré moltíssim a faltar. Gràcies per formar aquesta part tant important de la meva vida i ajudar-me tantíssimes vegades. Ets molt especial per mi. T’estimo.

Mariona Vilà

L’estiu del 2008 va ser el primer cop que me n’anava sola fora de casa. Em feia molta il·lusió poder anar a un campament per poder viure una experiència nova en la meva vida. Em sentia una mica espantada de passar dues setmanes sola, sense els meus pares, però per altra banda estava il·lusionada de poder fer nous amics i aprendre l’anglès, ja que és una llengua que m’agradaria saber-la parlar perfectament.

Així que vaig arribar allà i vaig veure que hi havia molts nens igual que jo, que anaven sols, sense cap amic. Això em va calmar. Més tard vaig conèixer a les nenes amb qui compartiria habitació durant el campament. Ens vam avenir molt bé, pràcticament al cap de dos dies era com si et coneguessis de tota la vida. Feies grans amistats en tan poc temps. Cada habitació tenia una monitora que s’encarregava de nosaltres i havíem de fer-li cas en tot moment, és a dir, era com la nostra “segona mare”.

Aquesta experiència em va ajudar a adaptar-me, saber conviure amb altra gent i a deixar la timidesa a part. Aquells tres estius que vaig passar allà, em van fer créixer com a persona. En haver de conviure amb tanta gent, aprenies uns valors.

Ara ha passat un temps i recordo els moments al campament. Ho recordo com si fos ahir, ho tindré sempre present en la meva vida perquè van ser molt especials per a mi. Desitjo no oblidar-me mai de les persones que vaig conèixer allà. També penso que vaig poder aprofitar bastant l’anglès, ja que fèiem quatre hores cada dia de la setmana. M’agradaria d’aquí a un temps poder anar a Anglaterra i parlar amb anglès fluidament.

A part de l’anglès, també fèiem diferents tipus d’esports com per exemple: bàsquet, futbol, joquei, voleibol… Ens feien diferents grups de totes les edats i compatíem entre nosaltres. Aprenies a saber perdre, guanyar i ajudar als teus companys.

Vaig passar dos estius més allà on encara que fes coses molt semblants, aprenies nous valors com per exemple: l’amistat, l’empatia, la responsabilitat, la generositat…

Blanca Sala

Todos piensan que cuando se habla de relaciones nos referimos a una relación amorosa o sexual.

Tener una relación con una persona es bonito y agradable, sobretodo cuando se está enamorado. Estar enamorado es una de las sensaciones donde todo lo ves bonito pero nos sentimos vulnerables. Lo mejor de este sentimiento es ser correspondido. Recibir amor, respeto  y confianza por la persona amada lo es todo en una relación de amor. Casi siempre que tenemos una relación de este tipo nos termina conduciendo a tener una sexual ya que esta se produce por el deseo de estar íntimamente con alguien que nos guste. El deseo también del amor. Pero no todo siempre es así : hay personas que tienen relaciones sexuales solo por deseo y hay otras que mantienen una relación por otros intereses.

Para mi, la relación mas valiosa es la de amistad.

-¿Por qué?

-Pues por el simple hecho de que tener una relación de amistad implica tener un buen amigo/a. Cuando encuentras a un buen amigo, uno de verdad que te entienda, que se preocupe por ti, en quien puedas confiar, alguien que te dirá tus cuatro verdades cuando lo necesites. Pero sobretodo encontrarás a alguien que estará ahí pase lo que pase.

Tal vez muchos piensan que tener una relación amorosa es más difícil que una de amistad. Pero no! No es así.

Una relación amorosa implica muchas cosas y es difícil de mantener. Pero en verdad todo es muy sencillo: normalmente cuando la empiezas todo es color de rosa y cuando ya no os entendéis y “se acaba el amor” se termina todo. Y al cabo de un tiempo vuelves a iniciar otra. En cambio una de amistad es diferente. Cuando estableces una, con un amigo de verdad sabes que lo tendrás para toda la vida.

-¿Por qué es diferente o más difícil?

-Porque encontrar a un amigo de verdad, cuesta, no a todos podemos llamar amigo. Es difícil encontrar a alguien en quien podamos confiar, que nos ayude sinceramente y que nos- nos falle sin pedir nada a cambio, nada más que tu amistad. Por eso cuando lo encuentras se debe de cuidar.

Hay una frase que es muy cierta: “los amigos de verdad se pueden contar con los dedos de la mano”. Cada día que pasa lo voy comprobando.

Nicole

L’any 2002 vaig començar P3 a l’escola l’Olivera a Cabrils. Anava a la classe dels Elefants, en aquell moment jo no sabia que una de les persones d’aquella classe, arribaria a ser en el que s’ha convertit fins ara, la meva millor amiga.

Ella és aquella persona amb qui puc comptar sempre, encara que estigui a 1260 km de distància de mi. Això de què estigui tan lluny és perquè al seu pare li van proposar anar-se’n a Alemanya per la feina, així que actualment està vivint a Stuttgart. Però això està més que superat, ja que és el quart any que viu allà. A més a més, cada dos/ tres mesos aproximadament ve a visitar-nos, ja que té festa a l’escola internacional a la qual va.

L’any passat la vaig anar a visitar pel seu aniversari, ja que al poble era la festa Major i tenia uns dies de festa. Van ser pocs, però van estar aprofitats al màxim. A ella li va fer molta il·lusió que l’anés a veure. A Stuttgart vaig conèixer molts amics seus de nacionalitats i cultures totalment diferents. Era el primer cop que celebràvem un aniversari juntes d’ençà que havia marxat, ja que el meu feia tot just un mes que havia passat i vam tenir la sort de coincidir en el seu. A més a més, allà hi havia una fira molt gran, plena d’atraccions per a petits i grans. Ens ho vam passar d’allò més bé.

Sé que és una amistat que durarà per sempre. Ens necessitem l’una a l’altra. Mai ens hem arribat a enfadar. Sabem exactament com som cadascuna. Ens ajudem mútuament amb qualsevol problema que tenim. Ella és una persona molt especial per a mi. Ara penso en algunes circumstàncies en què no hagués estat i no sé què hauria fet sense ella. Me l’estimo moltíssim, més del que ella s’imagina. I no penso deixar que res ni ningú, ens separin o facin que es trenqui aquesta gran i meravellosa amistat.

Blanca

A lo mejor os extrañáis y os preguntáis: por qué simple? Una amistad está basada en el cariño, la confianza y la sinceridad. Creo que todo esto no es una cosa muy simple.

Hay veces que te das cuenta de que es una simple amistad porque no sientes a esa persona a tu lado, como lo hacen otras personas, o te das cuenta de que no tiene tiempo para ti. Cuando no pone su granito de arena para que la amistad funcione, o no te apoya ni te valora cuando más lo necesitas. Lo peor de todo es que hace un tiempo, era la persona que llenaba tu vida de alegría, le daba color a tus días grises y que siempre, pero siempre estaba a tu lado para ayudarte tuvieras el problema que tuvieras. Cuando te paras a pensar y ves todo lo que ha cambiado te das cuenta de que estás perdiendo a una persona querida. Que si todo baja y nada sube eso va a ser el final de una historia y no el principio de una que podría ser mejor.

Al final tu corazón se rompe y crees que ya no puedes más. Reflexionas y ves que los amigos de verdad están a tu lado recogiendo los pedacitos de tu corazón para volver a juntarlos y volver a ver esa persona que ellos conocían. Quizás consiguen eso o quizás consiguen a alguien mejor porque tras una caída te levantas y aprendes. Y realmente tener a esa gente a tu lado es lo mejor que te puede pasar.

Elisenda

Quan anàvem a sisè de primària, va venir a l’escola una nena nova. Va començar escola el divendres de la primera setmana de curs, així que tots els altres companys que ens coneixíem de tota la vida ja havíem tingut l’oportunitat de retrobar-nos. Això feia que encara semblés estar més perduda entre un mar de gent que li era estranya.

Per tal de donar-li la benvinguda, amb tota la meva bona fe, vaig anar a saludar-la. En aquell moment no sabia que no em podia entendre perquè a penes parlava català, ja que venia de Múrcia. Un cop a classe, la nostra tutora d’aquell any, l’Helena, li va dir que es presentés. Ella va dir que es deia Emma, que s’havia mudat a Vilassar des d’un poble de Múrcia però que part de la seva família era valenciana. També ens va dir que li agradava el ballet i que tocava el piano. Mentre fèiem unes activitats que ens havia demanat la profe, jo em vaig acostar a ella i li vaig dir (en castellà perquè em pogués entendre): “Yo también hago ballet, toco el piano y parte de mi familia es valenciana”. En aquell moment va ser com si ja fóssim grans amigues sense saber-ho.

A l’hora del pati d’aquell gran divendres, algunes companyes es van barallar i l’Emma, en el seu primer dia a la nova escola, estava en mig de la baralla. Jo no podia fer res i, a més a més, aquell dia marxava cap a València a la boda de la meva cosina. Això sí, abans de marxar li vaig dir que, si necessitava qualsevol cosa, acudís a mi. Em sabia greu que s’hagués trobat en aquella situació en un lloc desconegut, i ella m’ho va agrair. Mai oblidaré aquell dia.

No ens vam fer amigues immediatament (la nostra tutora d’aquell any ens deia que les vertaderes amistats són les que costen treball), però un dia que jo estava sola al pati vaig començar a asseure’m amb ella i amb la Iria i a vegades amb la Dunia (que aquells dies passava una temporada fòra) i a poc a poc vam anar formant un grup en el que no paràvem de fer bromes. Però abans que s’acabés el curs, els pares de l’Emma van decidir mudar-se a Barcelona a l’agost. Em va fer molta pena perquè l’Emma i jo érem vertaderes amigues: ens enteníem sense la necessitat d’expressar-nos amb paraules i ens coneixíem com ningú més ho feia. L’estiu abans que marxés el vàrem aprofitar intensament, ja que sabíem que probablement seria l’últim que passaríem unides, i així va ser. Juntes, vam descobrir el nostre lloc preferit al món, vam veure moltíssimes pel·lícules inoblidables, vam començar a madurar… Però en acabar l’estiu es va complir la sentència: l’Emma, el seu germà (al qual encara li guardo la bici) es va mudar a un pis del carrer Bruc, a Barcelona.

Amb el temps, els canvis d’horaris, d’amics, de gustos i de forma de ser en general ens van anar separant. Ara ja fa més de dos anys que no ens veiem, les dues grans amigues inseparables s’han separat en contra de tot pronòstic, cosa que em produeix una gran pena perquè abans passar l’estona amb ella era una gran alegria. Encara avui, quan passo per davant casa seva aquí al poble, em cauen llàgrimes pensant que allà es troba el que era el nostre lloc preferit en el món, on compartíem els nostres secrets, i que ja no és nostre. Però darrere de tota la tristesa que m’envaeix cada vegada que penso en aquell estiu, està la felicitat de saber que mai ningú ens podrà robar aquells records, per molt lluny que estiguem.

Blanca

Hace 4 años que conozco a una persona muy especial para mí porque siempre ha estado cuando la he necesitado, me ha ayudado en todo y me ha sacado miles de sonrisas cuando creía que todo se venía abajo.

La amistad trata de confiar en la otra persona y eso exactamente es lo que hacemos tú y yo, confiar en nosotras, y es que no sé que habría hecho muchísimas veces sin tus consejos. Solo hemos pasados momentos buenos, porque los momentos malos siempre se han acabado convirtiendo en momentos buenos.

Ella es la que me conoce al revés y al derecho, la que sabe con tan solo mirarme lo que estoy pensando, con la que he vivido todo tipo de experiencias, con la que no tengo miedo de decir o hacer algo, con la que comparto las locuras mas extremas, puedo pasar días con ella pero siempre tenemos algo de lo que hablar, la que me perdona cada estupidez que hago, la que me cubre en todo, la que me escucha aun que repita todo el tiempo lo mismo y a la cual me gusta ver feliz y hacer sonreír siempre. Es mi mejor amiga, sácale una sola lágrima , y a ti se te caerán todos los dientes.

Sabes que estos últimos meses no he estado muy animada por todo lo que ha pasado, pero gracias a ti me he dado cuenta de muchas cosas que estaba haciendo y no debería haberlas hecho, muchísimas gracias por todo de verdad, que no sé que haría sin ti, gracias por ese 23 que celebramos cada mes y gracias por formar parte de mi vida.

He sigut tan feliç amb tu tots aquests anys, he après tantes coses de tu, i és que encara ara em pregunto molt sovint què hauria passat si no haguéssim passat part de les nostres vides juntes, juntes com hem estat. Com germanes, com el que som. No em puc imaginar una vida sense tu, tothom vol a la seva “alma gemela”; aquella persona que t’ajuda i amb la qual ho comparteixes tot…

Jo sempre t’he tingut a tu, i no saps el feliç que sóc de saber que part de la meva vida ha estat al teu costat, i que no vull que acabi, ja que sense tu no sóc res. M’has ensenyat a sobreviure, m’has aixecat quan més ho he necessitat, tu has sigut jo quan més malament estava, has sabut com fer que jo sigui feliç.

Et dono les gràcies, però no tan sols per això, sinó per tot el que hem passat, els moments, aquests moments que són records i que no canviaria per res del món. Em coneixes, coneixes els meus defectes i les meves virtuts i jo conec els teus, i les dues tenim un defecte que és el que ens separarà si no lluitem. L’orgull. Tot i així quan estimes una persona la necessites al teu costat. I dos no estan de costat si un no vol. Sempre t’he volgut al meu costat i sempre t’hi voldré.

Tenim tantes coses en comú que ni que volgués trobaria algú com tu. Tu ets especial, ets la meva amiga, la meva millor amiga, i saps què és el millor? Que tots els moments les dues juntes ja no ens els treu ningú, ja ningú pot fer-me oblidar tot el que hem passat. Avui és un dia gran, per les dues, ja saps que si tu et fas gran i forta jo ho faig amb tu. Un dia que desitjava que passés, comences a adonar-te del preu de la vida i comences a viure-la de la millor manera.

T’he trobat a faltar més que mai… Tu i jo separades? Quan érem petites ens passàvem el dia parlant de què faríem quan fóssim grans, d’on viuríem, de què treballaríem, de què faríem quan ens separéssim… I sincerament no crec que a aquella edat ens importés massa el que estava per venir, però un cop passa és dur saber que no tornaràs a passar dia a dia amb la persona que més t’importa, pensar que no tornarem a jugar a bàsquet juntes, a estar distretes a mitja classe o que no ens defensarem per sobre de tot quan algú indesitjable ens ataca…

Saps què ens diferència de germanes a amigues? Doncs que les amigues estan aquí perquè t’accepten tal com ets i la família t’ha d’acceptar vulguis o no. Per això vull que tinguis present que, passi el que passi i facis el que facis, ho podrem solucionar i que si ens hem suportat durant anys, podrem suportar-nos durant segles. No em passo una setmana amb una persona sense discutir ni un sol moment, amb tu en viuria més i si en qualsevol cas ens enfadéssim, seguiria estimant, ja que quan t’acostumes a viure amb una persona et deixa una marca tan forta que no és fàcil oblidar-la. No vull perdre’t ni imaginar-me una vida sense tu.

Estic segura que si tu no haguessis ocupat aquest lloc tan important a la meva vida, ara seria diferent, ens hem ensenyat moltes coses mútuament i et dono les gràcies per formar part de la meva vida, vull que els anys se segueixin sumant… En vull més de moments tan especials com tu!

Unides per sempre recordes? Et trobo a faltar, espero que en el dia d’avui siguis molt més feliç perquè t’ho mereixes. I recorda, que jo per tu, donaria la vida.
T’estimo molt.

Laia Solbes

Al llarg de la nostra vida ens adonem de qui realment tenim al costat. Durant l’etapa de l’adolescència els nostres amics són persones molt importants, ja que passem molt de temps al seu costat. Podríem dir que es converteixen en una segona família per a nosaltres. I amb alguns en especial acabem explicant-ho tot.

Pot ser que pel camí perdem amistats a causa de baralles, mentides, desconfiança, decepcions… Però també en guanyem, Hi ha amistats que et sorprendran de el que arriben a fer per tu i unes altres que et decepcionaran i et donaran l’esquena. Cadascú és com és però s’ha de saber cultivar una amistat i saber-la cuidar sense que es panseixi. Que estigui plena de vida com una flor. Les amistats van canvian, ja que les persones evolucionem de manera diferent en les etapes de la vida i segons les circumstàncies que se’ns presenten.

Però sempre tindràs aquella persona que saps que estarà al teu costat, passi el que passi, en qualsevol circumstància estarà per ajudar-te, apollar-te… Tothom té una persona així en la seva vida que sap que li donarà el consell més adequat i farà tot el possible perquè estigui bé sense esperar res a canvi. I aquesta és la verdadera definició d’amistat.

Blanca Sala