Tan difícil és perdonar?
ruthblanes | 4 octubre 2012La paraula perdó és una paraula amb molts sentiments i que ara s’utilitza poc. Fins i tot, té una definició pròpia al diccionari. Però el meu objectiu és que la gent se n’adoni de que tothom es mereix ser perdonat, només si aquest s’arrepenteix i ha demanat perdó. Molta gent creu que demanar perdó és innecessari i pensen: “Ja se li passarà…”, però potser l’altre persona no pensa el mateix.
“…encara que estiguem enfadades, ella sap que me l’estimo i sempre que em necessiti jo l’ajudaré” |
En aquests moments jo no estic gaire bé amb una persona molt important per mi. Aquesta persona és la meva amiga perquè, encara que estiguem enfadades, ella sap que me l’estimo i sempre que em necessiti jo l’ajudaré. Ella i jo hem viscut moltes experiències ja que ens coneixem des de primer de la Eso, encara que cap de les dues recordem com ens vam conèixer. He passat tot l’estiu amb ella, hem anat a la platja quasi cada dia, hem fet noves amistats, ens hem quedat a casa seva passant unes tardes magnífiques i per últim, però no menys important, hem enfortit la nostra amistat. És una persona impressionant i ja sap tot el que penso d’ella. Ens enfadem sovint (les dues tenim molt d’orgull) però al cap i a la fi, sempre són tonteries, encara que no suporto estar enfadada amb ella.
Així que, ja sabeu, deixeu enrere el vostre orgull. Això és el que jo faré, perquè, per molt que m’enfadi amb la meva amiga, ella sap que me l’estimo milions, simplement, la necessito. T’estimo nena.
Ruth Blanes
Ruth,
M’agrada el que has escrit. S’entén bé i diu coses molt interessants. Alguna objecció:
– Quan dius “Fins i tot, té una definició pròpia al diccionari”, no he entès què volies expressar, perquè totes les paraules tenen la seva definició al diccionari.
– Amb una revisió a fons potser hauries pogut evitar repeticions innecessàries de paraules com ara “paraula”, “gent”, “perdó”, “persona”… Segur que amb una mica d’esforç hauries pogut trobar la manera de no repetir-les.
Bé, no m’enrrotlo més. M’ha agradat.
No deixis d’escriure!
Josep Maria