Hola!!!!
| 16 juny 2012Hola, estimats nens i nenes, em costa això “d’alumnes”…
Aquí, amb el balcó obert de bat a bat i veient els arbres d’un parc molt bonic, us escric a tots i a totes. També tinc un cola-cao al costat.
Ja sabeu que a la Roser (profe) mai li falten paraules, que us fa riure tant com pot, que és enginyosa, ocurrent…bla,bla,bla. De vegades, jo crec, que va una mica “passada de voltes”…
Quan entra en una aula se li conecta el “xip” d’actuar perquè, vosaltres, el seu públic, us avorriu el menys possible i…els coneixements entrin lliscant per damunt d’espantosos mapes d’Espanya, “Cervantes i el seu germà en un vaixell de guerra”, o jo què sé el que es pot arribar a fer per amor a l’ensenyament –a vosaltres-.
|
Déu meu!!!, però, s’ha dormit damunt la taula???” I automàticament, la Roser baixa la veu per no despertar al dormilega (no sóc masclista, però acostumen a ser nois) |
La Roser, profe, també busca a Serrat cantant a Machado, o “aviam si tenim sort i trobem algun quadre del XIX o XX, amb sexe”. Guixos de colors, pissarres electromagnètiques que escriuen soles, “escombrem que això sembla una cort de porcs” “qui ha llençat el tetra-brick del suc???” “Déu meu!!!, però, s’ha dormit damunt la taula ???” I automàticament, la Roser baixa la veu per no despertar al dormilega (no sóc masclista, però acostumen a ser nois).
Ep! No seria just oblidar el dia que a la Roser li surt baba verda per la boca i té una mala llet que espanta: “Què baixis i t’apuntis!!! Què callis.., perquè sí, perquè ho dic jo que sóc la que mano!!!” o “Joder, que de 30 només hi ha tres llibres de lectura!!!!!. I ara què fem? eh? Què fem tota l’hora???? Molt bé, doncs un dictat d’una hora i a joderse”
O els petitons de segon d’ESO que han après amb la Roser, que les paraules es relacionen, entre elles, formant núvols que es dibuixen a la pissarra i que poden ser de colors, com els mandales que tenim amagats perquè ningú sàpiga que quan estem molt cansats: “toca mandala”.
| No seria just oblidar el dia que a la Roser li surt baba verda per la boca i té una mala llet que espanta: “Que baixis i t’apuntis!!! |
Però, hi ha una altra Roser, que és la que avui us escriu, silenciosa, gens histriònica (teatral), que ha rebut àvidament (amb molta necessitat) totes les mostres d’amor que li heu fet arribar: les fotografies, els encàrrecs, els records, el ram de flors, els bombons… i que us diu que us estima amb tot el cor.
Gràcies “carinyos”, que deia la Tere Buj.
Roser
Hola flor, yo no soy una de tus alumnas, ya sé, pero quería aprovechar la ocasión y saludarte, tras leer tu escrito, y de paso transmitirte ánimos y energía en forma de “palabras abrazantes”.
Estos tus niños terminan este año una etapa que, como casi todas las que a lo largo de nuestra vida atravesamos, les ha marcado segurísimo, la recordaran siempre.
Todos somos fragmentos de otros, y la unión de estos fragmentos nos forma y nos conforma. Cada uno de tus niños lleva un pedacito que le has regalado tú, has estado cuatro años acompañándoles, y les has empapado con tus historias, con tu imaginación que se desborda a cada pasito que das con ese aire despistado que te caracteriza, con tu cándido histrionismo (por cierto, no has conseguido que no lo haya en tu escrito, eres incapaz de esconderlo), con tu particular forma de ver el mundo, así como eres tú, transparente para quien sea capaz de ver más allá, como diciendo “vamos a romper la rutina, más tarde, ya si eso, la pegamos”.
Gracias por todas esas veces en las que le has sacado brillo a un mundo a veces tan oxidado, gracias de todo corazón.
Desde un rinconcito de la madrugada te saludo, guapa, y te envío un beso dulce y gigante.
Cuida mucho de ti.
Carol Baqué (mamá de Víctor y de Paula Fornells)
Pd.: Cuando sientas que alguien debería abrir la persiana para darle más fuerza a ese día, “enchúfate” al Facebook y te canto un paisaje o te pinto una canción, o lo que sea. Cuenta conmigo.