Com un bombó de xocolata
| 30 maig 2012Ella és un persona a la qual estimo moltíssim, és la meva ajuda incondicional sempre que la necessito està aquí, al meu costat, fent-me riure, fent-me sentir bé. La veig cada cap de setmana, ja que no anem al mateix institut i durant la setmana no podem quedar, però durant els dies de festa, ens ho passem bé, riem… Tot el temps que hem perdut durant la setmana el recuperem.
Quan veig el seu somriure em fa sentir feliç, satisfeta que part d’aquest somriure que omple la seva cara, és gràcies a mi. Quan la veig trista estic al seu costat recolzant-la en el que faci falta, ajudant-la en tot moment perquè pugui tornar a somriure. Quan la sento tocar el piano, veig els seus dits acariciant suaument el teclat i de cop sona un so preciós, m’emociono, em recorre un calfred per tot el cos, fins que cau una petita llàgrima, però no és tristesa és orgull, un gran orgull cap a l’amiga que tinc al costat. Quan la veig
|
“Al seu costat em sento feliç, alegre, contenta, un sentiment impossible de transmetre en un paper” |
venir des de l’altra punta del carrer que ve corrents cap a mi, i m’abraça em sento feliç, satisfeta de tenir una persona al meu costat que m’aprecia tal i com sóc, amb les meves virtuts i els meus defectes. Al seu costat em sento feliç, alegre, contenta, un sentiment incapaç de transmetre en un paper.
Però no puc evitar pensar en una cosa, l’agost. Tot i que és el meu aniversari és la primera vegada que no vull que arribi, perquè aquest mes la meva millor amiga se’n va, i no de vacances una setmaneta i torna, NO, se’n va a Estats Units, un any sencer. Un any sencer sense poder tornar a sentir tot aquest munt d’alegries que he passat amb ella, un any sencer sense poder abraçar-la, sense poder veure-la… Les estones que he passat amb ella no les canviaré per res del món les tindré a la meva ment fins que torni, perquè aquestes estones són com “un bombó de xocolata” sempre venen de gust…
Gisela
Gisela,
És un bon elogi de l’amistat, però està tan sols en fase d’esborrany. Si el llegeixes atentament podràs detectar que està escrit com si parlessis (això fa que la puntuació pateixi) i ja saps que això no val: ara cal una bona revisió, esporgat i reescriptura. Li cal una mica més de temps. Fixa’t:
– “Ella és un persona a la qual estimo moltíssim”. En “a la qual” forces innecessàriament el llenguatge. Amb un “que” n’hi haureia prou i seria més planer, no?
– “és la meva ajuda incondicional sempre que la necessito està aquí” (no et sembla que hi falta una coma després d'”incondicional”?)
però no és tristesa és orgull, (no et sembla que hi falta una coma després de “tristesa”?)
“Quan la veig venir des de l’altra punta del carrer que ve corrents cap a mi, i m’abraça em sento” Aquí hi ha un desordre que es pot arreglar sense problemes: “Quan la veig venir corrent cap a mi des de l’altra punta del carrer i m’abraça, em sento…”
– “costat” apareix 3 vegades al segon paràgraf. Segur que pots evitar-ho.
– “aquestes estones són com “un bombó de xocolata” sempre venen de gust…” (no et sembla que hi falten dos punts després de “tristesa”?).
Resumint, està bé però necessites invertir-hi més temps i atenció.
No paris!
Josep Maria