Una mica de tot
| 22 abril 2012La veritat és que les vacances de setmana Santa són molt curtes, suposo que és perquè abans de començar-les ja estem bastant cansats del segon trimestre del curs que és el més llarg i pesat. Tot passa volant.
Per a la meva família aquests dies de descans han sigut diferents, perquè els hem passat sense la presència del meu pare. Ja fa molt anys que tenia pendent un viatge als Estats Units, concretament a Phoenix, Arizona, allà viu el seu millor amic i feia més de quinze anys que no és veien. Ell va decidir que aquest setmana era un bon moment per fer una escapadeta i retrobar-se. Ha sigut un viatge fantàstic perquè ha conegut món i perquè a gaudit d’uns dies de la companyia del seu amic. Però per a nosaltres ha sigut diferent, tot i que hem fet bastants coses. Quan sortíem un dia a fora només érem tres al cotxe, o quan trèiem a passejar a la gossa pensàvem que era estrany perquè normalment qui la passeja és ell. Encara que no ho sembli es nota quan falta un membre de la família, tot i que estem acostumats a que no hi sigui habitualment, perquè la seva feina és molt lligada i ens ho impedeix, l’hem trobat a faltar, sobretot el vespre que és quan ell arriba de treballar.
Amb tot això vull dir que, quan una persona que viu amb tu i marxa uns dies o un temps sempre l’enyores, encara que sàpigues que només estarà fora uns dies, sempre hi ha algun moment en el que penses en ell, què estarà fent o si ell ens troba a faltar.
Ara ja fa uns dies que va arribar, la veritat es que s’ho va passar molt bé, i nosaltres estem molt contents de que ja estigui per aquí. Però si voleu que us digui la veritat, el que em fa més feliç de tot, és què ha decidit deixar de fumar. Com què està prohibit fumar a dins l’avió i aeroports, ha hagut de passar moltes hores sense fumar i llavors a pres la decisió. Per a nosaltres ha sigut fantàstic perquè sempre estàvem discutint-nos perquè deixés aquest vici, i després de molt de temps a reflexionat i s’ha adonat que fumant perjudicava la seva salut, la de les persones del seu voltant i gastava molts diners.
Marina.
Marina,
És un escrit una mica caòtic, diferent dels altres. Potser li calia una repassada i no has tingut temps? Recorda que la “data” és tan sols un punt de referència (val més tard però millor). S’entén el que vols dir, però pots dir-ho millor. Per exemple:
“Tot passa volant” És veritat, però quina relació té amb l’anterior? Semblava que presentaves un trimestre que no s’acabava mai!
“sense la presència del meu pare” pots simplificar-ho: “sense el meu pare”. Revisar és, sovint, esporgar.
“allà viu” Hauria d’anar a continuació d’un punt. Amb coma seria millor “on viu”
“Ha sigut un viatge fantàstic”, dit així sembla que hagis fet tu el viatge. Fixa’t que més endavant dius “Ara ja fa uns dies que va arribar, la veritat es que s’ho va passar molt bé”. Aquí està clar que és el viatge del pare i que s’ho ha passat molt bé, però la qüestió és: aquesta idea, on l’he d’explicar? (no en dos llocs)
Frasses massa llargues: Es poden esporgar i simplificar? Hi cal algun punt?
1- “Encara que no ho sembli es nota quan falta un membre de la família, tot i que estem acostumats a que no hi sigui habitualment, perquè la seva feina és molt lligada i ens ho impedeix, l’hem trobat a faltar, sobretot el vespre que és quan ell arriba de treballar.”
2. “Amb tot això vull dir que, quan una persona que viu amb tu i marxa uns dies o un temps sempre l’enyores, encara que sàpigues que només estarà fora uns dies, sempre hi ha algun moment en el que penses en ell, què estarà fent o si ell ens troba a faltar.”
– el verb haver: “a pres” hauria de ser “ha pres” i “després de molt de temps a reflexionat” hauria de ser “després de molt de temps ha reflexionat”
Conclusió, està bé, però pots fer-ho millor. Ànim!
Fins al proper escrit
Josep Maria