La meva família
aidapuigmal | 9 març 2012Jo sóc la petita de tres germans, i com que els meus pares van esperar a tenir-me, ens portem bastants anys: disset i dotze. Els meus germans són diferents als de les meves companyes: la majoria són més petits que elles, i molts cops s’estan barallant. Els meus, en canvi, tot i que també ens barallem de vegades com tots els germans, em fan molts regals: em porten de vacances amb ells, a esquiar, a sopar… però fa gairebé un any el meu germà gran em va fer el millor regal del mon, en Pol, el meu nebot.
En Pol es un nen dolç, divertit i guapíssim, el que més m’agrada és quan esta plorant i em tira els braços perquè l’agafi i jo li faig alguna tonteria i comença riure d’una manera que m’encanta. Ara ja no és el nen que nomes dormia, menjava i plorava, ara comença a dir hola, aplaudir, caminar bastant bé, i a repetir tot el que fas, jo m’ho passo genial amb ell i cada dia que el veus fa coses noves cada cop més divertides i difícils.
Aida
Aida, ja veig que passes bones estones amb en Pol. Gaudeix-ne, perquè realment són moments inoblidables!
L’escrit, breu i senzill, és clar i ben ordenat. M’ha agradat, però he hagut de corregir alguns errors d’aquells que l’ordinador no detecta. Recorda que el corrector és útil, però no substitueix el teu cap!
Algunes observacions:
– Puntuació. A “ens portem bastants anys: disset i dotze” no hi caldria dos punts? “ens portem bastants anys: disset i dotze”, o també “ens portem disset i dotze anys”
– Al primer paràgraf hi apareix cinc vegades “germà” o “germans”. Segur que pots evitar-ho!
per exemple: “Jo soc la petita de tres germans, i com que els meus pares van esperar a tenir-me, ens portem bastants anys disset i dotze. Són diferents als de les meves companyes…” Què me’n dius?
Aida, no paris d’escriure, però revisa el que escrius per millorar-ho, d’acord?
Josep Maria