Carlos Latre
| 7 març 2012Fa cosa de dues setmanes que vaig anar al teatre amb la meva família i uns amics, vam anar a veure a l’humorista Carlos Latre. Jo el coneixia de veure’l per la tele i quan la meva mare em va dir que anàvem a veure’l en directe em vaig emocionar molt perquè m’agrada molt anar al teatre. De fet, estudio interpretació a una escola de teatre musical, deu ser per això que m’agrada tant veure un escenari en acció.
Dissabte 11 de Febrer en sortir de les meves classes d’interpretació vaig tenir la sort de gaudir d’una altra estona de teatre, una mica diferent. El Coliseum de Barcelona estava tot ple, no quedava ni una sola plaça lliure per a l’espectacle “Yes we Spain is different” que protagonitzava Latre. Tot estava decorat de llums i cartells amb el patrocini de l’obra, era maquíssim. Tot i que ja havia estat moltes vegades en aquelles butaques, no havia presenciat mai un monòleg en directe.
Abans que comencés l’espectacle, asseguda a les butaques jo pensava en com estaria preparant-se l’actor tant física com psicològicament, ja que és tant difícil omplir un escenari on només actues tu. No tens el suport d’altres companys i el responsable de que el públic gaudeixi amb els teus actes, ets tan sols tu.
Un cop començat l’obra vaig al·lucinar amb la capacitat que té aquest home de fer riure a la gent. Pot arribar a imitar a la perfecció a més de 100 personatges coneguts i en cap moment se’l va veure tímid, ballava i actuava com si fos el seu pa de cada dia (segurament ho és). La manera en què omplia l’escenari, mirava al públic i sobretot quan feia riure tot el teatre, em va fascinar.
Dedicar-se a fer riure els demés ha de ser molt complicat alhora que satisfactori. Admiro moltíssim el treball de Carlos, és un exemple immillorable i té un ‘do artístic’ que el caracteritza dels altres. La funció va ser molt divertida, tot i que ja ha marxat de Barcelona, recomano a tothom que pugui que hi vagi, val molt la pena deixar-te treure un somriure de la cara per aquest gran actor.
Paula
Paula, després d’haver llegit el teu escrit m’ha sapigut greu no haver sabut qui era Carlos Latre. Em sonava el nom, però no tenia ni idea de qui era (ignorància!). Ara ja sé més coses, gràcies al teu escrit.
El redactat és fluïd i clar. Està molt ben estructurat. Com sempre es poden polir coses, per exemple:
– “és tant difícil omplir un escenari on només actues tu.” el tant hauria de ser “tan”, però sobretot, la frase queda inacabada. Potser hi falta una admiració al final, o un “molt” en lloc del “tan”?
– “el caracteritza dels altres”. O dius “el caracteritza” i acabes aquí la frase, o dius “el diferencia dels altres”.
– “deixar-te treure un somriure de la cara”, s’entén què vols dir, però l’expressió resulta estranya, perquè “treure alguna cosa de la cara” seria eliminar-la (en aquest cas un somriure) i és evident que no vols dir això. Com ho podríem dir?
Són petits detalls que cal anar polint. L’escrit està molt bé. No paris!
Josep Maria