Un gran amic
| 27 gener 2012Ja feia uns mesos, gairebé un any, que no veia a un bon amic amb el qual, no farà tant, volia quedar, però per estudis i per altres raons, no acabaven de coincidir del tot els nostres temps lliures.
L’última vegada que ens vam veure va ser per anar en bicicleta i per xerrar pel camí, i aprofitant que era estiu, fer un bon bany a la platja abans de pujar cada un cap a casa seva. Aquesta vegada hem anat més lents per gaudir del sol pel passeig del maresme i vam tenir més temps per xerrar i fruir del paisatge, tot i que no vam arribar tant lluny, el que importava era parlar de les nostres ultimes vivències, com que hem de tornar a repetir una altra vegada, el anar a “jugar a paintball”, que va ser per reunir antics amics que feia temps que no ens vèiem. Com els estudis, tema que em feia cosa treure ja que no vaig gaire bé i ell és un alumne casi de 10, i en general vam arribar a la conclusió de que molt poca gent sap quin camí agafar per encaminar els seus estudis.
L’opinió que he tret d’estar tant de temps sense veure a algú, en general és, que no es pot permetre perdre de vista a algú que ha estat important en algun moment de la teva vida. I que, si creus que aquella persona és tan important, sempre podràs tenir un forat per parlar, triguis el que triguis.
Eduard
Eduard,
L’escrit resulta força ben organitzat i resulta entenedor. Algunes observacions:
– El primer paràgraf és un paràgraf frase amb massa incisos. Potser caldria usar algun punt per evitar-ho:
“Ja feia uns mesos, gairebé un any, que no veia a un bon amic. Fa temps que volia quedar amb ell, però els nostres temps lliures no acabaven de coincidir per motius diversos.” (per exemple)
– Les idees de l’escrit són:
1. He estat amb un amic
2. Fa més d’un any que no el veia,
3. descripció de la trobada anterior,
4 Descripció d’aquesta darrera trobada,
5 Reflexió entorn de l’amistat
El normal seria que comencessis explicant que t’has trobat amb aquest amic (la setmana passada, ahir, dijous…). En canvi, el lector no ho endevina fins que dius “Aquesta vegada…”! Dit d’una altra manera: dones per suposat el punt 1. És important que et posis en el lloc del lector per tal d’evitar embolics d’aquest tipus.
– Verbs: “hem anat”… “i vam tenir…”. No seria millor “vam anar.. vam tenir”, o “hem anat”…”hem tingut”?
– Una únic embolic que no aconsegueixo desxifrar:
“hem de tornar a repetir una altra vegada, el anar a “jugar a paintball”, que va ser per reunir antics amics…” No acabo de comprendre la frase.
Bé, ho deixo aquí. A mi em fa l’efecte que si deixes reposar l’escrit i el revises amb calma pots millorar molt, no et sembla?
Fins al proper,
Josep Maria