Els itineraris
marcneonazza | 21 gener 2012Quan vam començar el curs ens van donar a escollir tres itineraris, per orientar-nos en el que voldrem ser de grans, però jo encara no ho sé.
En el meu cas vaig escollir el tecnològic i, d’alternativa, plàstica. Al començar pensava que seria més difícil, però ara me n’adono que com són coses que m’interessen més doncs no em costen tant.
També, però la classe de física ens costa molt a tothom, però a tecnologia se’ns fa menys pesat, perquè uns dies anem a l’aula d’informàtica i uns altres dies ens ensenyen circuits pneumàtics, per saber com funcionen.
A plàstica m’ho passo d’allò més bé, perquè som només vuit persones a l’aula, i és una hora molt tranquil·la, a més no fem exàmens i quasi no hem d’estudiar.
En conclusió, estic orgullós de la meva tria, i en un futur més llunyà ja em pensaré què faré de gran.
Marcos
Marcos, has triat un bon tema per fer-ne una reflexió. De tota manera, en acabar de llegir l’escrit m’ha donat una sensació de desordre, de falta d’unitat. De fet, els paràgrafs són molt curtets i cinc paràgrafs per a un escrit tan breu són massa paràgrafs (amb dos o tres n’hi hauria més que suficient, i l’escrit tindria més cohesió). D’altra banda, el tercer paràgraf té algun embolic que en fa difícil la comprensió: “També, però la classe de física ens costa molt a tothom”: No entenc el sentit d’aquest “També”.
A mi em sembla que amb una bona revisió l’hauries pogut millorar, no? Potser és el que hi falta.
Marcos, fins al proper escrit (i no deixis de revisar-lo a fons abans de lliurar-lo)
Josep Maria