Un dia fantàstic
quimrocafernandez | 8 desembre 2011Ahir em vaig llevar sobre les deu del matí i vaig esmorzar. Després, vaig anar a vestir-me. Llavors vaig pujar a l’ordinador a esperar que arribés el meu cosí per agafar l’autobús per anar a Mataró.
El dia pintava d’allò més bé. Ens vam trobar tots a la parada d’autobús del Videoclub. A Premià, van pujar uns altres amics. Érem set en total. Vam arribar al Mataró Parc a la una del migdia. Vam decidir quina pel·lícula veuríem. Ens vam decidir per “Fuga de Cerebros 2” una pel·lícula d’humor. A continuació Vam anar al McDonalds a dinar. Després vam anar a fer un tomb pel Centre comercial i finalment vam anar al Media Markt a jugar amb les consoles on et deixen provar jocs. Llavors vam anar a l’Alcampo a comprar begudes i menjar per la pel·lícula, i quan vam pujar a dalt per comprar les entrades hi havia una cua immensa. La pel·lícula començava a les quatre i encara no teníem les entrades. Vam comprar-les just i vam entrar a la sala quan la pel·lícula no havia començat. La pel·lícula va ser molt divertida: va durar dues hores però no es va fer pesada de veure. Quan va acabar faltaven deu minuts perquè l’autobús marxés. Tornant vam comentar la pel·lícula i parlant sobre altres temes. Vaig arribar a casa a un quart de vuit molt content.
Quim
Quim, un dia realment fantàstic. Ben ple d’activitats divertides.
– “vaig pujar a l’ordinador” dit així sembla com si t’haguessis enfilat a l’ordinador, no et sembla?
– “Ahir em vaig llevar sobre les deu del matí i vaig esmorzar. Després, vaig anar a vestir-me. Llavors vaig pujar a l’ordinador a esperar que arribés el meu cosí per agafar l’autobús per anar a Mataró” (nou formes verbals en poc més de dues línies)
Podem esporgar-ho simplificar-ho, per exemple, així:
“Ahir em vaig llevar sobre les deu del matí. Després de l’esmorzar, un cop vestit vaig estar a l’ordinador mentre esperava el meu cosí per agafar l’autobús cap a Mataró” (hem eliminat quatre formes verbals i, sobretot una sintaxi molt estranya: “vaig pujar… a esperar…per agafar… per anar)
– El segon paràgraf s’entén molt bé, encara que resulta massa monòton com a conseqüència de la repetició de la mateixa estructura sintàctica: “vam+infinitiu” (disset vegades!). Segur que en algunes ocasions es pot suprimir o es pot canviar per alguna altra expressió. Així l’escrit resultaria més variat i menys feixuc. Prova-ho!
Força bé en general. No dexis d’escriure, d’acord?
Josep Maria