Recordant
| 28 novembre 2011L’altre dia estava a la meva habitació sense saber exactament què fer ja que totes les coses que em venien al cap les trobava pesades. Finalment, vaig arribar a la conclusió de que la meva solució per aquests dies és la música. Crec que no podria viure sense escoltar cançons. Cada una d’elles em recorda algun moment que he viscut, per això, quan em vaig posar a escoltar “The lazy song” em va venir al cap l’estiu, la costa Brava, concretament el poble de l’Escala. Aquest estiu hi vaig passar catorze dies únics, va ser el millor començament d’estiu que podria haver tingut, a més a més vaig conèixer nova gent i vam compartir moments inoblidables.
I és així que, quan escolto aquesta cançó, em venen al cap cada una de les persones que van fer que aquests dies fossin especials: les xerrades amb l’Andrea, les nits amb les de l’habitació 105, les classes amb el Nico, el Guille, el Lluís i el Marc, les abraçades de la Marta, el beat box del Guillem… Totes aquestes i moltes més persones han fet que l’estiu del 2011 hagi estat un dels millors estius de la meva vida, així doncs els dedico aquest escrit, perquè són unes grans persones que no vull perdre.
Pau
Pau,
Segur que ha estat una estada fantàstica a l’Escala, digna d’ésser recordada.
M’he permès d’agrupar els cinc o sis paràgrafs de què constava el teu escrit en dos. Si et sembla millor deixar-ho com abans, m’ho dius i ho canviarem. De tota manera, el trobo massa telegràfic: hi falten connectors que donin cohesió al text.
M’ha agradat. No paris!
Josep Maria
T’envio una nova còpia de l’escrit amb alguns canvis.
Pau
Pau, realment ha valgut la pena la repassada que li has fet. L’escrit queda molt més cohesionat. Perfecte.
Josep Maria