Futur
| 20 novembre 2011El futur és impossible de preveure. Però pots decidir moltes coses , que voldràs estudiar, quin estil de vida voldràs tenir, si vols compartir la vida amb algú o no ,que voldràs fer , infinitats de camins. Camins que nosaltres hem d’anar obrint.
Pocs de nosaltres sabem què volem estudiar, si el nostre camí anirà cap a la universitat, cap a mòduls o si ens decidirem per entrar al món laboral (si l’actual situació econòmica ens ho permet). Jo crec que tothom hauria d’estudiar i preparar-se bé pel seu futur. El meu pare em va ajudar a fer una reflexió, em va dir: a qui agafaran abans a un supermercat, a algú que tingui estudis o a un altre que no?.
Ho vaig pensar i vaig veure que tenia raó. Actualment al nostre país tenim una crisi molt important i molta gent no té treball però d’aquesta gent poca té estudis, el que vull dir és que penso que la crisi és molt diferent per la gent amb carrera o sense . Els estudis ens fan tenir més oportunitats, fins i tot, ens poden donar la opció d’anar a buscar el nostre camí en un altre lloc. En la meva reflexió no menyspreo ni molt menys a la gent que no té estudis, però crec que un bon nivell cultural pot ajudar-nos a triar el camí.
Personalment tinc molt clar el que vull estudiar però apart del que vull fer i ser a nivell professional m’agradaria saber moltes coses, com un humanístic, però molt més petit, no sé si m’explico.
Una de les persones que jo considero molt sàvia és l’Eduard Punset. Cada setmana miro el seu programa i em quedo al·lucinant de las reflexions que pot arribar a fer des d’un tema molt petit o irrellevant
El futur és molt important i les decisions són molt difícils però sempre has d’intentar fer el que a tu t’agrada .
Xavi
Xavi,
Fas una molt interessant reflexió entorn dels reptes que el futur et planteja, i la necessitat de prendre decisions per afrontar-los. M’ha agradat.
L’escrit és planer i directe i s’entén força bé. Tan sols al quart paràgraf hi he trobat una expressió que no entenia: “com un humanístic, però molt més petit”. Suposo que tenies la sensació que no acabaves d’explicar-te i per això escrius tot seguit que “no sé si m’explico”.
Quan tinguis aquesta sensació has de retornar a l’escrit més endavant per assegurar-te que t’expliques!
Segueixes tenint problemes amb els signes de puntuació. MAI un espai davant d’un punt o d’una coma, sempre DESPRÉS! N’he corregit alguns, però també n’he deixat uns quants al primer paràgraf, perquè veiessis que queda fatal.
Està força bé. Segueix així! (i segueix revisant els escrits a fons)
Josep Maria