Veritats i mentides
| 13 novembre 2011La veritat és un tema difícil de tractar. La veritat es que aquest tema se m’ha acudit pensant en la pel·lícula de Truman. Nosaltres entenem que quan algú menteix no és de fiar, no és una bona persona. En canvi quan es diu la veritat es pot fer més mal que mentint. O sigui que és millor dir-li a una mare que el seu fill ha mort dignament (suposant que és una mentida), o que ha mort per traïdor. Jo crec que la primera opció es la més adequada.
Al que vull arribar és que les mentides no s’han de dir per salvar-te d’algun mal moment, sinó que s’han de fer servir per ajudar a la gent, per no fer patir. Però la veritat és que jo menteixo més per salvar-me a mi. Tant si es en el per què he arribat tard a casa, si he suspès algun examen o si he recollit la casa…
A la història d’en Truman es dóna a entendre que tota la seva vida és una mentida i ell esta lluitant constantment per saber la veritat. La nostra societat es beneficia molt més de la mentida que de la veritat. Això es veu en la política, marketing, comerç… Gràcies a la nostra capacitat per creure’ns les mentides, els polítics poden fer la seva feina, els comerciants la seva… És a dir ara mateix no sé què seriem sense mentides.
Gerard
Gerard, fas una interessant anàlisi entorn de la conveniència de mentir o de dir la veritat. De tota manera, al llarg de l’escrit vas encetant idees que estan poc connectades entre si, i que no sempre ajuden al lector a seguir un filconductor. Més aviat dispersen.
Segur que si revises l’escrit pots millorar-lo força. Ho faràs? Si és així m’envies el nou i jo subdtituiré aquest.
Fins al pròxim (i recorda que cal revisar)
Josep Maria