Llibertat i espontaneïtat
LLIBERTAT? ESPONTANEÏTAT?
“Realment, hem triat el que som ( ) el que fem? O és que ( ) triat d’entre el que hi ( ) i som el que ha estat ( )? I fins a quin punt són ( ) altres que han triat per nosaltres ( ) ens han fet tal com som? ( ), gairebé mai no som els protagonistes ( ) la nostra pròpia història. Tot just ( ) som actors secundaris d’una pel·lícula ( ) no dirigim.
I és que si ( ) molts segles la gent ha acceptat ( ) que hi ha formes de coacció ( ) insalvables a les quals cal resignar-se, ( ) nostre món ha volgut fer-nos creure, ( ) per primera vegada, que som els ( ) del nostre destí. Aquest d’ara és un món molt ( ). I les coaccions s’han hagut ( ) fer encara més invisibles i s’han emmascarat ( ) que mai en les nostres pròpies ( ). Per això ens agrada creure en ( ) possibilitat de l’espontaneïtat, de l’existència ( ) racó interior del qual surten coses ( ), irrepetibles i autèntiques i, per aquesta ( ), les més valuoses. Allò que “surt ( ) dins” i que sembla no contaminat ( ) la societat, pensem que ha de ( ) fantàstic.
Però, fatalment, allò que ens ( ) sortir de dins és el que ( ) s’assembla a tot el que surt “( ) dins” de la resta de les ( ) del nostre entorn. Perquè resulta que “( ) dins” només hi ha allò que ( ) hi ha entrat. I si surt ( ) com hi ha entrat, sense que ( ) haguem fet res per part nostra, ( ) de la mateixa manera. Aquesta és ( ) paradoxa: només podem aconseguir una certa ( ) a còpia de cultivar amb molta ( ) allò que ens ve de fora. ( ) la cultura social permet sortir de ( ) animal, del gregarisme, i arribar a ( ) individus diferenciats.”
SALVADOR CARDÚS. Ben educats. Barcelona 2003
“Realment, hem triat el que som i el que fem? O és que hem triat d’entre el que hi havia i som el que ha estat possible? I fins a quin punt són uns altres que han triat per nosaltres i ens han fet tal com som? (…) Realment, gairebé mai no som els protagonistes de la nostra pròpia història. Tot just si som actors secundaris d’una pel·lícula que no dirigim.
I és que si durant molts segles la gent ha acceptat resignadament que hi ha formes de coacció social insalvables a les quals cal resignar-se, el nostre món ha volgut fer-nos creure, potser per primera vegada, que som els amos del nostre destí. Aquest d’ara és un món molt arrogant. I les coaccions s’han hagut de fer encara més invisibles i s’han emmascarat més que mai en les nostres pròpies consciències. Per això ens agrada creure en la possibilitat de l’espontaneïtat, de l’existència d’algun racó interior del qual surten coses originals, irrepetibles i autèntiques i, per aquesta raó, les més valuoses. Allò que “surt de dins” i que sembla no contaminat per la societat, pensem que ha de ser fantàstic. (…)
Però, fatalment, allò que ens sol sortir de dins és el que més s’assembla a tot el que surt “de dins” de la resta de les persones del nostre entorn. (…) Perquè resulta que “a dins” només hi ha allò que abans hi ha entrat. I si surt tal com hi ha entrat, sense que hi haguem fet res per part nostra, sortirà de la mateixa manera. Aquesta és la paradoxa: només podem aconseguir una certa individualitat a còpia de cultivar amb molta cura allò que ens ve de fora. Només la cultura social permet sortir de l’espècie animal, del gregarisme, i arribar a esdevenir individus diferenciats.”
SALVADOR CARDÚS. Ben educats. Barcelona 2003
