LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

“Determinisme és la teoria que sosté que tot l’univers està absolutament governat per lleis causals. Afirma que tot allò que esdevé en un moment determinat és el resultat de quelcom que ha succeït anteriorment, és a dir, que el moment present està sempre “determinat” pel passat. Pot ser difícil i fins i tot impossible de provar si aquesta teoria és vertadera. Però molta gent l’accepta, o hi manté una postura molt propera en les seves activitats quotidianes. I l’accepten tant si es tracta d’éssers inanimats com d’organismes vius; tant si es parla d’actes humans involuntaris com si es tracta d’actes humans “voluntaris”.

Suposem, per exemple, que un metge, després d’examinar atentament un pacient, li anuncia que malauradament no li pot fer res perquè pateix una malaltia misteriosa, és a dir, una malaltia sense causa. En aquestes circumstàncies, el pacient farà molt bé d’enfadar-se i dir al metge que es guardi els acudits per quan estigui en un congrés de medicina, i de dirigir-se pel seu compte a un altre metge que el vulgui curar. Si el doctor s’hagués acontentat a dir que mai no s’havia trobat amb una malaltia com aquella i que desconeixia quin remei li podia aplicar o que encara no s’havia descobert quina era la causa d’aquell mal, ni nosaltres ni el malalt hauríem considerat absurda cap d’aquestes frases. Al contrari, fins i tot admiraríem aquell metge per la seva sinceritat. Estem disposats a admetre que hi ha malalties la causa de les quals encara és desconeguda. Però no estem disposats a admetre que hi hagi malalties que no tinguin cap causa.

Posem un altre exemple. A Melbourne, Austràlia, les prediccions del temps per un període de vint-i-quatre hores són summament fiables. Això vol dir que les prediccions que es basen en dades atmosfèriques usuals i en lleis meteorològiques conegudes són gairebé sempre correctes. A la ciutat de Nova York, en canvi, les prediccions oficials per a un període de vint-i-quatre hores per endavant s’equivoquen més sovint que no pas encerten. Suposeu que ve algú i diu: “Hi ha una explicació molt simple de l’èxit de les prediccions a Austràlia i del fracàs de les prediccions a Nova York. A Melbourne, el temps té causa, és a dir, és el resultat de les condicions precedents; però a Nova York, la majoria de les vegades, el temps no té causa. Està “desconnectat”, “no té res a veure” amb el que ha passat abans”. Segur que posaríem en qüestió la salut mental d’aquell individu. Perquè tots creiem que els errors meteorològics de Nova York han d’explicar-se d’una altra manera ben diferent. Tots creiem que el temps a Nova York és, per les mateixes raons que a Melbourne, resultat de les condicions atmosfèriques precedents. Les prediccions són, no obstant això, menys fiables per causa de la major complexitat dels factors que cal tenir en compte i de la major dificultat d’observar-los, però no, certament, perquè no hi hagi factors.

Amb la conducta humana passa exactament el mateix. Tots creiem, fent servir paraules de Mill, que: “Si tinguéssim en compte els motius que existeixen en la ment d’una persona i també el caràcter i les seves aptituds, podríem arribar a deduir sense error de quina manera actuarà; de manera que si coneguéssim totalment aquella persona i estiguéssim també al corrent dels condicionaments que actuen sobre d’ella, podríem predir la seva conducta amb la mateixa precisió amb què prediem un esdeveniment físic… Ningú que cregui conèixer totalment les circumstàncies d’un cas concret i les característiques de les diverses persones implicades no pot tenir dubtes respecte la manera com actuarà cadascuna d’elles. Qualsevol tipus de dubte que pugui tenir al respecte, prové de no saber amb certesa si coneix realment les circumstàncies o el caràcter d’alguna de les persones amb el grau d’exactitud necessari; però mai de pensar que, tot i saber totes aquestes coses, no podria estar segur respecte a quin tipus de conducta seguiria.”

Paul EDWARDS. Determinisme, llibertat i responsabilitat moral , 1973.

“Determinisme és la teoria que sosté ( ) tot l’univers està absolutament governat per causals. Afirma que tot allò que en un moment determinat és el de quelcom que ha succeït anteriorment, a dir, que el moment present sempre “determinat” pel passat. Pot ser i fins i tot impossible de si aquesta teoria és vertadera. Però gent l’accepta, o hi manté una molt propera en les seves activitats . I l’accepten tant si es tracta inanimats com d’organismes vius; tant si parla d’actes humans involuntaris com si tracta d’actes humans “voluntaris”.

Suposem, per exemple, que un metge, d’examinar atentament un pacient, li anuncia malauradament no li pot fer res pateix una malaltia misteriosa, és a , una malaltia sense causa. En aquestes , el pacient farà molt bé d’enfadar-se dir al metge que es guardi acudits per quan estigui en un de medicina, i de dirigir-se pel compte a un altre metge que vulgui curar. Si el doctor s’hagués a dir que mai no s’havia amb una malaltia com aquella i desconeixia quin remei li podia aplicar que encara no s’havia descobert quina la causa d’aquell mal, ni nosaltres el malalt hauríem considerat absurda cap aquestes frases. Al contrari, fins i admiraríem aquell metge per la seva . Estem disposats a admetre que hi malalties la causa de les quals és desconeguda. Però no estem disposats admetre que hi hagi malalties que tinguin cap causa.

Posem un altre exemple. A Melbourne, , les prediccions del temps per un de vint-i-quatre hores són fiables. Això vol dir que les que es basen en dades atmosfèriques i en lleis meteorològiques conegudes són sempre correctes. A la ciutat de York, en canvi, les prediccions oficials per a un de vint-i-quatre hores per s’equivoquen més sovint que no encerten. Suposeu que ve algú i diu: “ ha una explicació molt simple de l’ de les prediccions a Austràlia i fracàs de les prediccions a Nova . A Melbourne, el temps té causa, a dir, és el resultat de condicions precedents; però a Nova York, majoria de les vegades, el temps té causa. Està “desconnectat”, “no té a veure” amb el que ha abans”. Segur que posaríem en qüestió salut mental d’aquell individu. Perquè creiem que els errors meteorològics de York han d’explicar-se d’una manera ben diferent. Tots creiem que temps a Nova York és, per mateixes raons que a Melbourne, resultat les condicions atmosfèriques precedents. Les prediccions, no obstant això, menys fiables per de la major complexitat dels factors cal tenir en compte i de major dificultat d’observar-los, però , certament, perquè no hi hagi factors.

Amb conducta humana passa exactament el mateix. creiem, fent servir paraules de Mill, : “Si tinguéssim en compte els motius existeixen en la ment d’una i també el caràcter i les aptituds, podríem arribar a deduir sense de quina manera actuarà; de manera si coneguéssim totalment aquella persona i estiguéssim al corrent dels condicionaments que actuen d’ella, podríem predir la seva amb la mateixa precisió amb què un esdeveniment físic… Ningú que cregui totalment les circumstàncies d’un cas i les característiques de les diverses implicades no pot tenir dubtes respecte manera com actuarà cadascuna d’elles. Qualsevol de dubte que pugui tenir al , prové de no saber amb certesa coneix realment les circumstàncies o el d’alguna de les persones amb grau d’exactitud necessari; però mai pensar que, tot i saber totes coses, no podria estar segur respecte a tipus de conducta seguiria.”

Paul EDWARDS. Determinisme, llibertat i responsabilitat moral, 1973.