Grècia
| 3 novembre 2011Aquest any no he fet unes vacances normals, la meva família i jo vam decidir anar-nos de creuer per les illes gregues. Ja havia preguntat a la gent que hi havia estat abans, si els va agradar, la majoria van dir si, altres van dir no i alguns van comentar que les tenies que veure amb els teus propis ulls. Al cap d’una setmana ja hi era, la primera illa, em va enamorar. Santorini és un poble enlairat a dalt d’unes muntanyes les quals estan envoltades d’una aigua neta i transparent, no com les d’aquí. Només arribar-hi vaig sortir al balcó, els meus veïns, americans, no paraven de senyalar al mar i una de les nenes petites cridava. Quan em va donar per mirar, vaig veure allà nedant al costat del vaixell una manada de dofins, potser eren quatre o cinc, quina meravella! per pujar-hi vam tenir que agafar el telefèric, ja que L’altre opció era pujar amb burro les al menys mil escales que hi havia, i el burro no es un animal que em caigui especialment bé. Una de les altre illes va ser Mikonos, diuen que es una illa de turisme Gay, i us puc assegurar de que es totalment cert, però l’encant d’aquell lloc és inimaginable, les platges de Mikonos van ser les maques que he vist mai: l’aigua era tan cristal·lina que es veien tots els peixos sense tenir-te que comprar ulleres de busseig, és mes, si allargaves la mà, era possible que algun peix s’acostés a tu. Les platges estaven recobertes de tumbones amb sombrilles, allò semblava el carib. La gent a Grècia no anava amb cotxe, quasi be tota la població es desplaçava amb motos o sobretot quads, hagués donat el que fos perquè m’haguessin deixat conduir un!
Els segons, els minuts, les hores en aquells llocs van ser únics… allà vaig ser capaç d’oblidar el passat, d’oblidar els problemes, d’oblidar a les persones . A Grècia em vaig trobar a mi mateixa, i no ho oblidaré mai.
Paula
Paula, quines vacances no? Veig que ha valgut la pena i has gaudit del viatge. Enhorabona!
L’escrit, ja en una primera ullada, sembla poc treballat. Per què? perquè hi ha un molt llarg paràgraf on expliques tot el viatge, seguit d’un molt breu paràgraf on exposes una conclusió. Estic convençut que el primer paràgraf es pot subdividir en paràgrafs menors. Això facilitaria la lectura.
Ets a Santorini i observes uns dofins “nedant al costat del vaixell”. Quin vaixell?
Poc més endavant dius que “per pujar-hi vam tenir que agafar el telefèric”, però ningú no sap on se suposa que puges! A una muntanya? A un poble? Tal com va el text sembla com si haguessis de pujar als dofins amb telefèric, no et sembla?
També cal polir el lèxic: “tumbones amb sombrilles” (???) això és castellà.
Paula, ho deixo aquí, només volia que entenguessis per què et deia allò que el text està poc treballat. Estic segur que si l’haguessis rellegit t’hauries adonat d’aquestes irregularitats, no?
No deixis d’escriure, però revisa (si no ho fas no aprendràs).
Josep Maria