Carpe Diem
| 18 octubre 2011Aprofita el dia. Cada dia quan ens llevem pensem avui faré això, faré allò, massa coses en molt poc temps o no les podem fer totes per una de les raons de les qual ja he escrit: Mandra.
Cada dia penso “avui faré tots el deures de la setmana “ i al final acabo no fent res, potser perquè estic al sofà o estic jugant a algun joc. De vegades, penso que cada dia em costa més fer les coses, estic mes atabalat i m’agradaria estar més temps relaxat o fent les coses que més m’agraden. Parlo sobre aquesta històrica frase perquè cada dia la sento més ja sigui perquè em diuen “aprofita i fes-ho avui “ o també sento a la gent dient “no em dona temps de fer res “.
“Carpe diem” d’aquesta frase podem extreure una frase feta: “No deixis per demà el que puguis fer avui”. Tots hem sentit aquesta frase i tots hem estat atabalats alguna vegada per coses més o menys importants.
En la vida perquè no et passi això, has de tenir una mica organitzat el dia a dia, saber el que has de fer, per quan ho has de fer i si et donarà temps per fer-ho, intentar no deixar la feina per a l’últim moment i així no anar atabalats ni posar-nos nerviosos.
Xavi
Xavi, l’escrit té una bona estructura de paràgrafs i aborda un tema interessant, tot i que el desplegues de forma potser massa reiterativa.
Ens concentrarem en el primer paràgraf:
– “Cada dia quan ens llevem pensem avui faré això…” No estaria malament si haguessis escrit: “Cada dia quan ens llevem pensem: “avui faré això i allò”. Després, un punt i comences la frase següent:
– “massa coses en molt poc temps o no les podem fer totes per una de les raons de les qual ja he escrit: Mandra.” Molt confús. Ho podríem dir “Però després passa que no les fem, sigui per manca de temps o per mandra”
– El primer paràgraf quedaria així:
“Cada dia quan ens llevem pensem: “avui faré això i allò.” Però després passa que no les fem, sigui per manca de temps o per mandra.”
Es pot dir la mateixa idea de moltes altres maneres, no és aquesta la millor, sens dubte. Però tal com l’has construïda, està mal acabada. Fixa’t que els detalls marquen la diferència: un punt, una coma, unes cometes, dos punts… Però són aquests detalls els que ajuden al lector a transitar per l’escrit sense entrebancs! T’hi fixaràs?
No deixis d’escriure
Josep Maria