Falta un dia
joanrossaborit | 12 octubre 2011Falta un dia, només un, per anar de viatge, per tornar a la ciutat que més m’ha agradat. Per anar a New York.
Avui, estic molt nerviós, no em puc creure que demà surti el meu avió que pugui tornar a estar en aquella ciutat que mai he oblidat. Una ciutat molt bonica, luxosa, capaç de ser una ciutat dels somnis. Allà m’hi estaré uns quants dies amb la família, que espero passar molts bons moments amb ells i no tenir discussions tontes com a casa, perquè en un viatge així vull està bé amb les persones que aprecio més.
A part d’anar a la ciutat que m’ha agradat més també trec alguna cosa positiva com és saltar-me dos dies de cole, desconnectar de, com si diguéssim, la primera tirada d’exàmens. El negatiu és que quan torni, dilluns, he d’anar a cole perquè tenim un examen de lectura, però què s’hi farà. Però jo ara només penso en el positiu que demà a aquesta hora podré tornar a estar al millor lloc que he estat, New York.
Joan
Joan,
que tinguis una molt bona estada! Quina sort, no?
Pel que fa a la forma de l’escrit, parlem-ne. No sembla que l’hagis revisat, perquè el meu corrector ortogràfic ha assenyalat un munt d’errors, que he procurat esmenar. Com també n’he esmenat molts altres que el corrector no assenyalava. Joan, recorda que aquesta és la teva feina, no la meva feina!!!
No deixis d’escriure, però recorda que tan sols aprendràs si t’esforces en revisar els teus escrits. Tal com estava, francament, semblava un escrit per cobrir l’expedient. No és això, no et sembla?
Fins al proper escrit
Josep Maria