Quina relació hi ha entre l’ètica i la política?
“L’ètica s’ocupa d’allò que un mateix fa amb la seva llibertat, mentre que la política intenta coordinar de la manera més profitosa per al conjunt el que molts fan amb les seves llibertats. (…) Per al polític, tots els que respecten el llum vermell són igualment “bons”, tant si ho fan per por, per rutina, per superstició o per convenciment racional que ha de ser respectat; a l’ètica, en canvi, només aquests darrers li mereixen veritable afecte, perquè són els que entenen millor l’ús de la llibertat. En una paraula, hi ha diferència entre la pregunta ètica que jo em faig a mi mateix (com vull ser, siguin com siguin els altres?) i la preocupació política perquè la majoria funcioni de la manera que és considerada més recomanable i harmònica.”
“Des d’un punt de vista ètic, (…) ¿com serà l’organització política, aquella que cal esforçar-se per aconseguir i defensar? (…) El qui desitja la bona vida per ell mateix, d’acord amb el projecte ètic, també ha de desitjar que la comunitat política de les persones es basi en la llibertat, la justícia i l’assistència. La democràcia moderna ha intentat, durant els dos darrers segles, establir (primer en teoria i a poc a poc en la pràctica) les exigències mínimes que la societat política ha d’acomplir: és el que se’n diu drets humans.
FERNANDO SAVATER. Ètica per al meu fill. Barcelona 1995
